Entrades
La Marimar està fent un curs al CAR de Sant Cugat i ha de fer unes hores de pràctiques, i ha decidit compartir els seus nous coneixements amb els seus consocis del CEC. Quina por!
Ha fet de vocal acompanyant en pràctiques en la sortida oficial de raquetes a Amitges que ha portat l'Emili.
...El dissabte vàrem fer la trobada reglamentària per esmorzar, al bar Sport de Bellcaire d'Urgell, i després directes cap a Espot, i a l'aparcament de l' entrada del parc. Varem pujar cap el llac de Sant Maurici on varem dinar amanyagats per el primer sol primaveral. Poc després de deixar el llac ja ens calçàvem les raquetes, i el grup de 9 membres es va anar estirant
cap el llac de Ratera, on es va decidir no fer cas de les propostes de l'Emili d'allargar la ruta en direcció al port de Ratera per entrar per d'alt al refugi d' Amitges, des de l' Estany dels Barbs. Poc després de les quatre de la tarda començaven a arribar els primers al refugi. Les cerveses de rigor varen confirmar l'estudi científic que ens ha repartit en Jordi Barquinero als companys del grup d'alpinisme: "Les propietats antioxidatives de la cervesa servirien per contrarestar el cansament muscular provocat per l'oxidament de les fibres del múscul ". Ens proposem com a conillets d' índies per un estudi de camp.
cap el llac de Ratera, on es va decidir no fer cas de les propostes de l'Emili d'allargar la ruta en direcció al port de Ratera per entrar per d'alt al refugi d' Amitges, des de l' Estany dels Barbs. Poc després de les quatre de la tarda començaven a arribar els primers al refugi. Les cerveses de rigor varen confirmar l'estudi científic que ens ha repartit en Jordi Barquinero als companys del grup d'alpinisme: "Les propietats antioxidatives de la cervesa servirien per contrarestar el cansament muscular provocat per l'oxidament de les fibres del múscul ". Ens proposem com a conillets d' índies per un estudi de camp.La proposta de fer un tomb pels voltants del refugi, va anar defallint 
a mesura que augmentava la mandra per tornar a calçar les raquetes. Decidits a quedar-nos al refugi, la Mariona, l'Anna, l' Albert, i en Xavier, fan trampes a les cartes amb un entusiasme perillós, mentre la Pepa i en Jose Manuel s'ho miren relaxats, en Fernando i la Marimar llegeixen, ...arriba en Valentí, el guarda del refugi, i la fa petar amb l'Emili.
a mesura que augmentava la mandra per tornar a calçar les raquetes. Decidits a quedar-nos al refugi, la Mariona, l'Anna, l' Albert, i en Xavier, fan trampes a les cartes amb un entusiasme perillós, mentre la Pepa i en Jose Manuel s'ho miren relaxats, en Fernando i la Marimar llegeixen, ...arriba en Valentí, el guarda del refugi, i la fa petar amb l'Emili.Després de sopar, la tertúlia es va desmadrant, i les propostes son cada vegada més delirants, l'enquesta del blog d'aquesta setmana en dona fe. Ens salva del precipici el fet de que aquesta nit hi ha el canvi d'hora, dormirem una hora menys, a les deu tots al llit.
El diumenge, el dia s'aixeca amb ganes de fer emprenyar. Vent i núvols baixos, tots els cims emboirats. Esmorzem, i hi ha algun intent de renúncia, però l'Emili ho deixa cla
r: a muntanya es ve a patir... tots amunt! Sortim a quarts de 9, voregem el llac d'Amitges, primer pel sud i després per l'est, comencem a pujar en direcció nord, per un fort flanqueig de dretes. La Marimar s'ha de posar els grampons perquè li han deixat unes raquetes (de tennis?) que no li donen seguretat. Entrem a la coma d'Amitges que separa aquest pic, del Bassiero. Pugem tots junts a un ritme prou bo, fent petites aturades de reagrupament. A 2600m girem en direcció oest cap el cim d'un petit replà on ens reagrupem, reposem, una mica de líquid, i comencem la pujada flanquejant en direcció nord, cap el coll d'Amitges, però de seguida trobem un pas de roques, que immediatament ens mostra el vessant oest del pic net de neu, excepte els cent 
metres finals. És el resultat de l'hivern que hem tingut; poca neu i a més l'ultima nevada de Setmana Santa, el vent no va deixar fixar la neu en aquestes roques, i la va enviar més avall, a la coma. Deixem les raquetes a les primeres roques, i seguim en fila una mica dispersa. Poc abans del coll, girem en direcció nord-est, directes cap el cim. Ens calcem els grampons, i en Jose Manuel diu que ja en té prou, que ens espera on hem deixat les raquetes. El vent bufa fort i el cim no es veu per la boira. En aquesta situació cal anar tots junts per no perdre cap membre. Enfilem neu amunt fins arribar a un petit avantcim on es pot veure una espectacular canal que davalla pel vessant nord. L'ultim tram és curt i en cinc minuts som al cim. L'espai és petit i el vent intenta llançar-nos avall, però tenim temps de fer alguna foto en mig de la boira
. No es veu res. Baixem tots agrupats en fila. I quan arribem a les roques anem a buscar el fons de la coma que baixa del coll d' Amitges, per retrobar la neu i no haver de tornar per el tram de roques per on em vingut, la baixada es fa més comoda. Recollim les raquetes i alguns piquen alguna cosa. La baixada la fem més dispersats, perquè el dia es va obrint i es veu perfectament tot el recorregut fins al refugi. Mengem una mica i reposem un quart d'hora al refugi lliure, on hem deixat part del material al matí, perquè en Valentí i els seus companys han tancat el refugi a les 10, per començar unes tres o quatre setmanes de ben guanyades vacances. No tornen obrir fins l'1 de Maig. Continuem la baixada fent petits grups de xerrada, i arribem a l'Estany
de Sant Maurici a la vora de les tres de la tarda. Dinem, fins que un petit xim-xim ens diu que hem de continuar cap els cotxes. En arribar-hi el sol ja ha tornat a sortir fent una petita pausa per deixar-nos canviar la roba tranquil·lament. Ens volem aturar a can "Juquim" d'Espot a fer la cervesa però han mig abaixat la persiana fins a les 7. Decidim anar pcap avall i ens aturem a Llavorsí. Allà ens despedim els que van amb el cotxe de la Pepa i els del de l'Emili, que ha de deixar als companys a Bellcaire, on en Xavier ha deixat el seu cotxe.
r: a muntanya es ve a patir... tots amunt! Sortim a quarts de 9, voregem el llac d'Amitges, primer pel sud i després per l'est, comencem a pujar en direcció nord, per un fort flanqueig de dretes. La Marimar s'ha de posar els grampons perquè li han deixat unes raquetes (de tennis?) que no li donen seguretat. Entrem a la coma d'Amitges que separa aquest pic, del Bassiero. Pugem tots junts a un ritme prou bo, fent petites aturades de reagrupament. A 2600m girem en direcció oest cap el cim d'un petit replà on ens reagrupem, reposem, una mica de líquid, i comencem la pujada flanquejant en direcció nord, cap el coll d'Amitges, però de seguida trobem un pas de roques, que immediatament ens mostra el vessant oest del pic net de neu, excepte els cent 
metres finals. És el resultat de l'hivern que hem tingut; poca neu i a més l'ultima nevada de Setmana Santa, el vent no va deixar fixar la neu en aquestes roques, i la va enviar més avall, a la coma. Deixem les raquetes a les primeres roques, i seguim en fila una mica dispersa. Poc abans del coll, girem en direcció nord-est, directes cap el cim. Ens calcem els grampons, i en Jose Manuel diu que ja en té prou, que ens espera on hem deixat les raquetes. El vent bufa fort i el cim no es veu per la boira. En aquesta situació cal anar tots junts per no perdre cap membre. Enfilem neu amunt fins arribar a un petit avantcim on es pot veure una espectacular canal que davalla pel vessant nord. L'ultim tram és curt i en cinc minuts som al cim. L'espai és petit i el vent intenta llançar-nos avall, però tenim temps de fer alguna foto en mig de la boira
. No es veu res. Baixem tots agrupats en fila. I quan arribem a les roques anem a buscar el fons de la coma que baixa del coll d' Amitges, per retrobar la neu i no haver de tornar per el tram de roques per on em vingut, la baixada es fa més comoda. Recollim les raquetes i alguns piquen alguna cosa. La baixada la fem més dispersats, perquè el dia es va obrint i es veu perfectament tot el recorregut fins al refugi. Mengem una mica i reposem un quart d'hora al refugi lliure, on hem deixat part del material al matí, perquè en Valentí i els seus companys han tancat el refugi a les 10, per començar unes tres o quatre setmanes de ben guanyades vacances. No tornen obrir fins l'1 de Maig. Continuem la baixada fent petits grups de xerrada, i arribem a l'Estany
de Sant Maurici a la vora de les tres de la tarda. Dinem, fins que un petit xim-xim ens diu que hem de continuar cap els cotxes. En arribar-hi el sol ja ha tornat a sortir fent una petita pausa per deixar-nos canviar la roba tranquil·lament. Ens volem aturar a can "Juquim" d'Espot a fer la cervesa però han mig abaixat la persiana fins a les 7. Decidim anar pcap avall i ens aturem a Llavorsí. Allà ens despedim els que van amb el cotxe de la Pepa i els del de l'Emili, que ha de deixar als companys a Bellcaire, on en Xavier ha deixat el seu cotxe.Plou!. La tornada es llarga,... però en vindran més.
Text: de la crònica que la Mariona i la Marimar havien d'escriure, a quatre mans (que no a quatre grapes!), però no han fet( i algú ha hagut de fer-ho).
Fotos: Mariona, Albert, i Fernando
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada