Setmana Santa, el temps no ha donat per més.

Aquesta Stmana Santa 08, no passarà a l'història del grup per la seva activitat. El mal temps no ens ha deixat fer gaires coses.

La colla de l'Isa i l'Humbert que volien anar als Alps a fer esquí de Muntanya, varen haver de renunciar per la previsió meteorològica.

En Francesc i la Gemma varen tenir més sort perquè varen anar a Sierra Nevada, i allà van tenir bon temps per fer el Mulhacen, però amb poca neu, fins i tot les raquetes es van quedar al cotxe.

La Núria ens diu que varen anar a Benasque, però amb el temps que feia, van acabar fent l'opció 5 de sempre, panxing total.

Això del panxing també va servir per en Joan Ramón apart d'alguna lectura alpinística i una mica de bici per la Garrotxa.

L'Emili ens explica la seva: varem estar amb uns companys del CEC per la Cerdanya (dimecres fins el coll de Lanós) i Andorra, preparant les futures sortides. El dijous, mentre en Carles i els altres esquiaven, amb la Dolors varem fer la portella d'Arcalís amb raquetes per anar al port de Rat, i varem descobrir 4 o 5 canals al serrat dels Feixans d'Arcalís, curtes, però algunes, molt prometedores. Hi tornarem... quan vulgueu.

En Jordi Barquinero, ens fa la crònica dels que varen anar al Vignemale:

Dijous: aproximació de nit refugi d'oulettes (diria que el frontal és la part de l'equip de muntanya que més he amortitzat fins ara). La nit és força clara i l'aproximació resulta molt agradable. En Lorenzo i el Nor ja havien pujat abans i la Laura, l'Olga i en Sébas ho farien l'endemà al matí. Divendres: teníem intenció d'anar a fer la via dels séracs al Petit Vignemale, però se'ns fa tard i decidim atcar un corredor al pic d'Araillé. El corredor és divertit però veient que s'acosta el mal temps, i atès que no tenim cap ressenya del corredor ni del descens, el deixem a mitges. Mentre estem rapelant una pedra de dimensions considerables impacta a la cama d'en Nor, qui no la pot esquivar perquè ja està lligat al rapel. Després de l'ensurt arribem al refu sense més contratemps. Dissabte: en Jean Thomas, el guarda del refugi, ens fa fora del refu pel risc d'allaus després d'haver-nos posat la mel als llavis amb unes goulottes a només 20 min. del refugi i en una zona sense risc d'allaus. Baixem a Cauterets i d'allà cap a Ribes de Freser, on en Nor ens acull amb una més que destacable hospitalitat. El dia acaba com les històries de l'Astèrix, amb un gran tiberi (això si, canviem el senglar pel xai) Diumenge: Després del tiberi del dissabte, ens llevem a una hora "prudencial", que no cal especificar. En Lorenzo acompanya el Nor al metge per fer-se mirar la cama. No té res greu però haurà de fer bondat durant una setmana. Les atletes de la colla, la Laura i l'Olga, van a fer una mitja marató cap a Campdevànol(quines ties!!). La resta anem a una zona d'esportiva i passem l'estona equipant un parell de vies amb tascons, friends,... En Sébas obre una nova via ferrada. Dilluns: la intenció era anar a fer alguna cresta per la zona, però ens llevem i està nevant de valent. Canviem els plans i ens dirigim a Núria amb la intenció de fer el Puigmal. Hi arribem i... bufa el torb! Després de discutir què fem, alguns fem un trekking per la zona. En conclusió, d'alpinisme més aviat poc. Això si, diria que ens ho vam passar prou bé.

En Guillem ens explica les aventures dels Joves al Pirineu Aragonès:

Hola amics, per fi he tingut un moment per fer la crònica de Setmana Santa. El grupet de joves format per Maria, Aina, Xavi, Dídac, Dani, Rafa i un servidor estàvem entre dues opcions. La primera era fer una rutilla pels refugis lliures de Andorra y la segona era fer una rutilla amb tendes o refugis per Ordesa. Després de reflexionar sobre les diferents alternatives, varem pensar que donat que teníem 4 dies, lo millor era fer la opció de Ordesa.
Dijous vam sortir a les tantes de la nit, passant sobre la 01:00h de la matinada per Broto, Torla y finalment Bujaruelo. Vam acampar al terreny d’acampada rollo càmping que hi ha a Bujaruelo mateix, davant d’un refugi (1338m).
Al dia següent ens vam repartir pes i material per començar la ruta.
Vam travesar el riu per un pont de pedra direcció Nord-Est direcció Puerto de Bujaruelo o de Gavernie (2273m). A mig camí es passa per la cabana de Electriques la qual no varem entrar però sembla que estar en bones condiciones però amb les finestres obertes.
Volíem anar al refugi de Sarradets (2587m) el mateix dia seguint el camí HRP que estar en direcció EST respecte el coll però quan vam arribar tots al coll, varem veure que era molt tard i que hi havia molta gent que tocava retirada pel fort temporal que queia per la zona. Després de una petita votació i les xarrades que varem tenir amb Aragonesos, Bascos, etc, ens vam dirigir a passar la nit al pàrking Col de Tentes (2208m) que estava super nevat. Hi havia la cabane des Soldals (1954m) que estar seguint la Vallée des Pouey d’Aspé i quedava a sota del parking però amb la tempesta que queia, només es podia intuir amb el mapa on era i vam preferir no arriscar-nos. Vam plantar tendes i durant la nit varem tindre que donar cops a les parets cada 3 hores perquè el pes de la neu no ens les enfonses.
Al dia següent, mentre continuava nevant i amb uns 30 a 40 cm de neu nova, varem aixecar el campament, ens vam calçar les raquetes i fam tocar retirada.
Els dos dies següents varem estar a la Sierra de Guara, concretament al Meson de Sevil (1300m) un refugi lliure super ben equipat. Per arribar-hi es pot anar desde Alquezar on hi ha cartells indicant el camí. En principio esta mes clar i més indicat tot i que nosaltres vam agafar un altre camí.
Nosaltres varem anar a Adahuesca a demanar la clau a la casa de l’alcadesa que es la esposa del forestal i que sempre estar al bar del poble, etc.., total que ja havia deixat les claus a uns grupet. Varem dirigir-nos al poble de Radiquero, varem atravesar tot el poble per anar a buscar alçada per dirigir-nos al poble de los Meleses. Al final del poble, s’agafa una pista a la Ezquerra direcció Meson de Sevil seguint la pista més marcada que coincideix de tant en tan amb una pista de BTT., es passa per un poble de 4 cases anomenta San Pelegrin. El camí es pot fer amb cotxe utilitari sense problema però lent.
Sembla mentirà que la única muntanya que no he pogut pujar sem resisteixi per segon cop. Estar clar que hauré de fer el Monte Perdido a l’estiu o l’any que ve però us prometo que a la tercera va la vençuda

De les cròniques d' en Francesc Chiva, la Núria Perapoch, en Joan Ramon Montes, l' Emili Rissech, en Jordi Barquinero, i en Guillem Trilla