Els Encantats, i l'intent al Feixant

El mateix cap de setmana que va anar tanta gent a Pineta, l' Isabel, l' Humbert, l' Aleix, i en Jordi, varen anar a fer l'Encantat Gran. Tots quatre en varen fer un fantàstica crònica per fascicles.

Comença l' Aleix

Dissabte dia 1 de març. Sortim d'hora (allà les 10 del matí), alguns de Barcelona i un servidor des de Llorenç del Penedès, i ens trobem a Agramunt sobre les 11h. Després de salutacións i abraçades, ens re-agrupem en un sol cotxe(es impressionant el que cap al maleter de l'Humbert), i ens dirigim cap al mític forn de pa d'Artesa de Segre a esmorzar un d'aquells magnífics donuts amb un cafè amb llet. Un cop esmorzats, seguim amunt cap a Espot. En arribar a l'aparcament de dalt, desobeint una senyal de prohibició, cap allà les 14h del migdia, dinem una mica abans de començar la pujada cap al refugi. Un cop dinats ens carreguem les pesades motxilles i cap al refugi falta gent! Un cop arribats, deixem les motxilles, agafem lloc i decidim anar fins a la base del corredor per valorar la situació des del peu. La cosa pinta bé, i decidim que està en prou condicions per a intentar-ho l'endemà. Un cop feta la valoració tornem cap a l'escalfor del refugi i fem una partideta de micado mentre fem temps per sopar. Sopem i després de fer una mica de tertulia, ens n'anem a dormir entre els roncs de la gent que hi ha al refugi.

Diumenge dia 2 de març. Són les 6 del matí i sona el despertador! Després de fer una mica el ronso ens llevem i mig adormits esmorzem i en fem les bosses... Fem un càlcul aproximat per preveure el temps que trigarem contant que sortim a les 7 del matí i la cosa queda així: Aproximació --> 1hora (08:00)Corredor --> 3 hores (11:00)Coll-Cim --> 1 hora (12:00)Descens fins al refugi --> 2 hores (14:00)Dinar i recollida --> 1 hora (15:00)Arribada al cotxe --> 1 hora (16:00)Prou temps per arribar a Artesa i comprar coques i croissants per a la baixada.Al final, entre una cosa i una altre sortim allà les 7:20 aproximadament quant de sobte....
Continua en Jordi...

Aquest era el plan, però...Que consti que si vam esperar a les 7:20 va ser per no ser convidats a 4 birres per la guarda del refugi a resultes d'una juguesca la nit anterior!!!El fet és que després de carregar aigua al riu comença la jornada tot just despuntant el sol sobre Amitges (nosaltres a les fosques). Després d'una hora d'aproximació pel bosc, seguint la traça de dos raquetistes més matiners que nosaltres, arribem a peu de canal (2110m). Ens trobem la parella de raquetistes encara preparant-se i fem el mateix. Un com equipats tirem quatre fotos i comencem a pujar pel canaló de la dreta. La parella mentre estant, se'ns ha avançat i comencen a pujar encordats!!! Nosaltres els seguim de moment sense encordar-nos (la pendent encara és suau) i al cap de 20min arribem sota el ressalt de roca de 3º (2245m) que comenta la ressenya. Aquí muntem les primeres reunions (Humbert-Isa; Aleix-Jordi) mentre esperem pacientment (pacients durant estona...) a que la parella en qüestió superi l'entrebanc esmentat! En aquest punt és quan comencem a donar-nos compte que hem estat una micona, i repeteixo, una micona optimistes. I en aquest moment ''Voll-Damm'', el fred comença a notar-se...

Ara li toca a l'Isa...

...després del moment "voll-damm", l'humbert va atacar el ressalt en primer lloc, equipant amb pitons i fent saltar espurnes dels seus nous piolets. darrera d'ell, els altres vam passar sense complicacions, però tots vam coincidir "a posteriori" en què allò era més que PD...
després d'aquest ressalt mixte de neu, gel i roca ens esperava un magnífic corredor en condicions òptimes de neu, al qual vam progressar sense corda gaudint del paisatge i el recorregut, molt estètic, fins arribar al coll. Aquí ja van començar les bromes....a les 16h al cotxe? ni en conya!!! Ja eren les 13:30h!!! Tot i així, la opció de baixar pel corredor i el ressalt ja superats no era massa nmotivadora, així que cap amunt! A partir d'aquest punt va ser l'Aleix qui, equipat fins a les dents, va agafar la torxa d'opertura de la via i va atacar l'entretinguda cresta final....

I acaba l'Humbert...

L'entretinguda escalada/grimpada per la cresta final, decidim atacar-la en ensamble posant seguros entre mig. La estratègia per intentar anar més àgils és que l'Aleix que encapçala la primera cordada vagi equipant i la segona cordada amb la Isa al capdevant vagi aprofitant els seguros deixats per la primera cordada. Així ho fem i ens posem en marxa.
Aquest tram fins el cim és llarguet, no és difícil (sempre vas trobant bones mans) però no pots baixar la guardia en cap moment perquè té alguns passos compromesos i amb bones "timbes": en resum, disfruton, disfruton!!!
Finalment arribem al cim; si no recordo malament, al voltant de les 15:00h. La vista és magnífica i la satifacció molt gran. Aprofitem per picar un mica i petem la xerrada amb la parella que ens ha anat precedint durant tota l'ascensió.
Quan decidim començar la baixada ens adonem que la cosa no serà bufar i fer ampolles. Es tracta d'una desgrimpada amb cert risc i preferim muntar un ràpel aprofitant una instal·lació que trobem. L'Aleix és l'únic que amb molt de compte baixa desgrimpant però la Isa, el Jordi, jo i l'altra parella fem el ràpel. Un cop acabat el ràpel encara queda un bon tram de desgrimpada que no mola gens, un altre tram de neu i roca per troços d'aresta fins a un coll i finalment una canal. Al final d'això el sol ja comença a amagar-se i ja preveiem que s'ens farà de nit fins el refugi. El camí a sobre es fa una mica pesat perquè, a troços, ens anem enfonsant a la neu i això ralenteix considerablement el ritme. Entre pitus i flautes, després d'una estona perduts en el bosc buscant el refugi, hi arribem als voltants de les 20:00-20:30h. Allà ens trobem amb la simpàtica guarda que ens vol convidar a les famoses cerveses que ens havíem jugat la nit anterior però una aposta és una aposta i per 20 minuts l'hem perdut. Piquem algo, recollim tot i ens despedim quan just arriven la parella que ha compartit ascensió amb nosaltres i que també s'han perdut de tornada cap el refu.
Finalment arribem al cotxe al voltant de les 22:30h i cap a casa que toca una bona estona de carretera.
En resum, un dia fantàstic i una sortida alpinística completa: corredor amb trams d'escalada en roca-neu-glaç, cresta, ràpel, ... Però sobretot en bona companyia i en la ment també la "super-expedició" de companys que han anat al Mont Perdut i l'altre parella que dissabte anaven al pic de Feixants: l'Ivan i el Jordi Barquinero.

Com escoltant en els precs de l'Humbert, en Jordi Barquinero envia ràpidament la crònica.

Efectivament, aquest darrer cap de setmana l'Ivan Ciria i jo vam intentar fer el corredor Nord al Pic del Feixant. La cosa no va començar massa bé, ja que des del principi vaig patir molèsties al dit gros del peu. A més a més, anàvem sobreequipats i ens havíem deixat les ressenyes al refu. Però vam anar tirant. Vam seguir la traça feta per la processó que cada cap setmana va a l'Inserso i al de l'Esquerra. Això va ser un altre error: hauríem d'haver deixat la traça abans del que ho vam fer, i després ens va tocar fer una "mica" de volta. Total, allò que segons Mr Mousel havien de ser 3 hores d'aprox finalment en van ser....5!! Vam arribar a peu de via un pèl cansats i, després de menjar i beure una mica, vam discutir què fer. El cas és que entre pitus i flautes se'ns havien fet les 11h00. Jo volia tirar amunt però l'Ivan no ho veia tant clar, entre d'altres coses per la son. Finalment, i després de veure la fantàstica entrada del corredor, vam decidir tirar avall. Àlex, o qui vulgui, jo aquest cap de setmana no puc, però si vols anar-hi el següent (o entre setmana) jo m'apunto a fer el Nord del Feixant. L'Inserso i el de l'Esquerra encara em queden una mica grans. L'altre dia vaig parlar amb un company de Can Carelleu que havia fet l'Inserso i em va dir que de D- res. Es veu que hi ha 15m de gel molt fi i molt difícil de protegir, on amb prou feines t'hi cap un grampó. Amb les nevades d'aquesta setmana no sé com quedarà, però segurament caldria esperar a que purgui una mica i es transformi la neu. No sé si aquest cap de setmana serà massa d'hora. A més a més, tots aquests corredors tenen un grau de compromís IV, cosa que també cal tenir en compte.

Text: de les cròniques de l' Aleix Borrell, en Jordi Armengol, l' Isabel Huber, i l' Humbert Plantada. I de la crònica d' en Jordi Barquinero