El cap de setamana 23-24 de Febrer, la nostra companya Dolors Gurri, ha fet la seva primera sortida com a vocal oficial del CEC. No cal dir que te la suficient experiència tant al Pirineu com als Alps (Gran Paradiso, Montblanc, Monterosa, Ecrins...) per portar els socis del CEC a compartir un cap de setmana de raquetes. A més ha tingut la col·laboració d'en Xavi Gregori com a vocal acompanyant. La Mariona Chavarria ens ha enviat un magnífic reportatge fotogràfic que podeu veure a la web del grup, i en copiem la crònica que n'ha fet la Pepa Igartua a la web del CEC:
Dissabte vàrem deixar els cotxes a les pistes d'Aranser i, amb poca neu, vàrem pujar al refugi de La Pera, encara que ens vàrem poder posar les raquetes. Era un dia magnífic, sense un sol núvol, (encara que m'agradaria poder dir que estava nevant), i després de descansar una estona, vàrem pujar al Perafita, donat que el cim dels Estanyons estava despullat de neu.
Al cim vàrem estar un hora i dos quarts; res de fred, vista impressionant i bona companyia. Xerrant i gaudint d'una estona de vida tan plena, vam fer la baixada amb la posta de sol.
La nit la vam passar al refugi, que no tenia aigua, se'ls va gelar, però el guarda en va anar a buscar amb la qual cosa no ens en va faltar, sopar molt bo i llits no tant. D'hora de matí, vàrem començar la pujada cap al coll de Claror, entre el Perafita (2752) i el Monturull (2761), vàrem caminar amb les raquetes per un paratge andorrà molt tranquil, vorejant el Perafita i passant pels llacs de la Nou i de Perafita, vàrem pujar el coll i, ja cansats, vàrem tornar al refugi. Menjar, descansar i prendre forces per fer la baixada a les pistes d'Aranser, on teníem els cotxes.
Aquesta és la primera excursió d'alta muntanya de la vocal Dolors Gurri, i us haig de dir que en sap, que ho fa molt bé i que segons el parer dels components del grup, sembla que ho hagi fet sempre.
També haig de dir que vàrem tenir un company d'esforç, en F.X.Gregori, el qual sempre ens sorprèn pel seu coneixement de la muntanya i de les tècniques, vàrem compartir entre tots fets positius.
Text: Pepa Igartua
Dissabte vàrem deixar els cotxes a les pistes d'Aranser i, amb poca neu, vàrem pujar al refugi de La Pera, encara que ens vàrem poder posar les raquetes. Era un dia magnífic, sense un sol núvol, (encara que m'agradaria poder dir que estava nevant), i després de descansar una estona, vàrem pujar al Perafita, donat que el cim dels Estanyons estava despullat de neu.
Al cim vàrem estar un hora i dos quarts; res de fred, vista impressionant i bona companyia. Xerrant i gaudint d'una estona de vida tan plena, vam fer la baixada amb la posta de sol.
La nit la vam passar al refugi, que no tenia aigua, se'ls va gelar, però el guarda en va anar a buscar amb la qual cosa no ens en va faltar, sopar molt bo i llits no tant. D'hora de matí, vàrem començar la pujada cap al coll de Claror, entre el Perafita (2752) i el Monturull (2761), vàrem caminar amb les raquetes per un paratge andorrà molt tranquil, vorejant el Perafita i passant pels llacs de la Nou i de Perafita, vàrem pujar el coll i, ja cansats, vàrem tornar al refugi. Menjar, descansar i prendre forces per fer la baixada a les pistes d'Aranser, on teníem els cotxes.
Aquesta és la primera excursió d'alta muntanya de la vocal Dolors Gurri, i us haig de dir que en sap, que ho fa molt bé i que segons el parer dels components del grup, sembla que ho hagi fet sempre.
També haig de dir que vàrem tenir un company d'esforç, en F.X.Gregori, el qual sempre ens sorprèn pel seu coneixement de la muntanya i de les tècniques, vàrem compartir entre tots fets positius.
Text: Pepa Igartua
Fotos: Mariona Chavarria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada