Entrades
Després del cusos d'alpinisme de l'Escola de Muntanya, normalment es perd el contacte entre la gent que hi ha participat i els instructors de l'Escola. Aquesta vegada gràcies a la col·laboració d'en Jordi Aliart, membre de l'Escola, s'ha pogut fer una sortida de pràctiques on també han participat els vocals Albert Arboles i Alex Figueroa de Alpinisme-Alta Muntanya del Centre. És el cap de setmana del 23 i 24 de Febrer.
Així ho recorda en Joan Ramon:
...23 de Febrer, dissabte, 7 del matí, pàrquing de les pistes a Cambredase, allà hem dormit uns fent bivac i uns altres en cotxe i furgoneta ( la furgo més còmoda, segur). Com
ençant a arribar la reste del grup. Uns per aquí, altres per allà, altres esmorzant, un munt de material pel terra, però tot molt bé controlat. No t'adones i en quinze o vint minuts no quedar res del material, tot al seu lloc, dintre de les motxilles o penjant del talabard. Comença la aproximació al circ de Cambredase, en una hora i mitja més o menys estem davant el circ, impressionant, totes les canals a la vista, difícil per als més experts, fàcil per els més inexperts, Jordi Aliart organitza les cordades, els "novatos" anem amb ell a la canal Vermicelle, la resta crec a la Gigoló ...
A la Gigoló, l'Albert ens ho explica ...
Fem dues cordades, una l´Alex, l´Òscar i el Javi, i la següent l´Olga i jo. Comencem a pujar, hi ha traça però poc a poc es posa més dret l´Olga i jo traiem la corda els altres van fent, arribem a un pas de mixt, que es pot evitar, de fet la traça li dona la volta, jo tiro pel mig per tal de dur la corda recta i no fer ziga zagues que la vagi frenant, la teoria es bona, però el pas es una placa llisa, anem amb compte i el passem be. Els altres tiren cap amunt xino xano sembla que s'acosta el final, els veiem fent els últims passos per l'últim tram de mixt, i fla
nqueig a la dreta surten per dalt, quines màquines !!.. no han tret corda. Nosaltres fem reunió abans del ressalt assegurem una mica i també sortim.
L'Àlex ens explica que després amb l'Albert i l'Òscar se'n van a fer l'Eclair, però acaben fent el Bounagas... baixen cap a l'aparcament amb els altres companys. Després de sopar a Puigcerdà, van cap Andorra i comencen a repartir-se per dormir, uns a les furgonetes, l'Olga aconsella la Gîte d'Etape de l'Hospitalet, però no convenç tothom malgrat el bon preu i la comoditat, i hi ha l'inevitable bivac d'alguns ...
El diumenge a les set del matí ja tornen estar tots a punt a les pistes de Grau Roig ...Aquí deixem que sigui en Jordi Prats un dels Joves qui ens ho expliqui...
... ens retrobem a les 7 al pàrquing de Grau Roig. Mirem les ressenyes del vèrtex especial Andorra i ens repartim les canals de la zona (n'hi ha un munt).
El Joan Ramon, l'Anna, l'Olga i l'Albert se'n van al Bony d'Envalira on hi ha un parell de Canals paral·leles que fan bona pinta. La resta marxem direcció al Mont Malús on ens hem marcat com objectiu la canal Occitània.
Comencem a pujar per una pista d'esquí, el Javi, l'Àlex, l'Oscar, l'Albert (jove) i jo caminant, el Jordi Aliart i la Montse amb esquís. Després de la forta pujada inicial el camí planeja, seguint no sé quin GR, mentre observem davant nostre el circ de Pessons.
Al cap de poc, abandonem el GR per girar a l'esquerra en busca del Mont Malús. Fins ara hem portat ritmes semblants, però a partir d'aquest moment la neu està molt tova i els que anem a peu ens enfonsem molt, la Montse i el Jordi Aliart ens passen pel costat amb els esquís sense despentinar-se, quina enveja!
Trobem l'entrada a la canal principal del Mont Malús, seguim pujant doncs no és el nostre objectiu avui. La canal Occitània no té una entrada evident, queda força amagada i ens costa trobar-la. De fet, el Jordi Aliart i "quàdriceps Òscar" arriben fins al cim, des d'on es veu millor l'entrada de la canal i ens orienten cap on hem d'anar.
Ha arribat el moment, traiem el material i ens equipem. La Montse i el Jordi deixen els esquís. La canal resulta ser molt curta, no arriba als 100 m amb un parell de ressalts en mixt. El primer se supera bé sense equipar. Arribats al segon, el Jordi i la Montse decideixen "obrir una nova via" i el superen per un caneló a l'esquerra del que suposem és la via normal. L'Àlex passa el primer dels altres i munta reunió.
Per quan l'ha acabat de muntar i ha passat la corda ja ha passat tothom menys jo (imprudents!), així que sóc l'únic que passa assegurat. Just després arriba la Montse que s'assegura i assegura el Jordi Aliart qui, amb un tècnica i seguretat insultants, se'ns planta al costat amb un tres i no res.
Ja només queda sortir al cim, la majoria seguim per canal que, per neu, ens porta fins al capdamunt de la muntanya però l'Àlex, que sembla d'aquella gent que no en té mai prou, decideix pujar per un diedre de roca. Ens retrobem al cim, fem fotos, comentem la jugada i comencem a baixar. El Jordi Aliart i la Montse aniran fins el coll i baixaran a buscar els esquís, d'allà serà un passeig arribar fins al cotxe. Els altres baixem per la cara N, la ruta més curta, que és diumenge, estem a Andorra i el barça juga a les 19h!
A estat la primera sortida amb participació de les tres primeres fornades del grup d'alpinisme. Ara ja sabem que no serà l'última.
ençant a arribar la reste del grup. Uns per aquí, altres per allà, altres esmorzant, un munt de material pel terra, però tot molt bé controlat. No t'adones i en quinze o vint minuts no quedar res del material, tot al seu lloc, dintre de les motxilles o penjant del talabard. Comença la aproximació al circ de Cambredase, en una hora i mitja més o menys estem davant el circ, impressionant, totes les canals a la vista, difícil per als més experts, fàcil per els més inexperts, Jordi Aliart organitza les cordades, els "novatos" anem amb ell a la canal Vermicelle, la resta crec a la Gigoló ...A la Gigoló, l'Albert ens ho explica ...
Fem dues cordades, una l´Alex, l´Òscar i el Javi, i la següent l´Olga i jo. Comencem a pujar, hi ha traça però poc a poc es posa més dret l´Olga i jo traiem la corda els altres van fent, arribem a un pas de mixt, que es pot evitar, de fet la traça li dona la volta, jo tiro pel mig per tal de dur la corda recta i no fer ziga zagues que la vagi frenant, la teoria es bona, però el pas es una placa llisa, anem amb compte i el passem be. Els altres tiren cap amunt xino xano sembla que s'acosta el final, els veiem fent els últims passos per l'últim tram de mixt, i fla
nqueig a la dreta surten per dalt, quines màquines !!.. no han tret corda. Nosaltres fem reunió abans del ressalt assegurem una mica i també sortim.L'Àlex ens explica que després amb l'Albert i l'Òscar se'n van a fer l'Eclair, però acaben fent el Bounagas... baixen cap a l'aparcament amb els altres companys. Després de sopar a Puigcerdà, van cap Andorra i comencen a repartir-se per dormir, uns a les furgonetes, l'Olga aconsella la Gîte d'Etape de l'Hospitalet, però no convenç tothom malgrat el bon preu i la comoditat, i hi ha l'inevitable bivac d'alguns ...
El diumenge a les set del matí ja tornen estar tots a punt a les pistes de Grau Roig ...Aquí deixem que sigui en Jordi Prats un dels Joves qui ens ho expliqui...
... ens retrobem a les 7 al pàrquing de Grau Roig. Mirem les ressenyes del vèrtex especial Andorra i ens repartim les canals de la zona (n'hi ha un munt).
El Joan Ramon, l'Anna, l'Olga i l'Albert se'n van al Bony d'Envalira on hi ha un parell de Canals paral·leles que fan bona pinta. La resta marxem direcció al Mont Malús on ens hem marcat com objectiu la canal Occitània.
Comencem a pujar per una pista d'esquí, el Javi, l'Àlex, l'Oscar, l'Albert (jove) i jo caminant, el Jordi Aliart i la Montse amb esquís. Després de la forta pujada inicial el camí planeja, seguint no sé quin GR, mentre observem davant nostre el circ de Pessons.
Al cap de poc, abandonem el GR per girar a l'esquerra en busca del Mont Malús. Fins ara hem portat ritmes semblants, però a partir d'aquest moment la neu està molt tova i els que anem a peu ens enfonsem molt, la Montse i el Jordi Aliart ens passen pel costat amb els esquís sense despentinar-se, quina enveja!Trobem l'entrada a la canal principal del Mont Malús, seguim pujant doncs no és el nostre objectiu avui. La canal Occitània no té una entrada evident, queda força amagada i ens costa trobar-la. De fet, el Jordi Aliart i "quàdriceps Òscar" arriben fins al cim, des d'on es veu millor l'entrada de la canal i ens orienten cap on hem d'anar.
Ha arribat el moment, traiem el material i ens equipem. La Montse i el Jordi deixen els esquís. La canal resulta ser molt curta, no arriba als 100 m amb un parell de ressalts en mixt. El primer se supera bé sense equipar. Arribats al segon, el Jordi i la Montse decideixen "obrir una nova via" i el superen per un caneló a l'esquerra del que suposem és la via normal. L'Àlex passa el primer dels altres i munta reunió.
Per quan l'ha acabat de muntar i ha passat la corda ja ha passat tothom menys jo (imprudents!), així que sóc l'únic que passa assegurat. Just després arriba la Montse que s'assegura i assegura el Jordi Aliart qui, amb un tècnica i seguretat insultants, se'ns planta al costat amb un tres i no res.
Ja només queda sortir al cim, la majoria seguim per canal que, per neu, ens porta fins al capdamunt de la muntanya però l'Àlex, que sembla d'aquella gent que no en té mai prou, decideix pujar per un diedre de roca. Ens retrobem al cim, fem fotos, comentem la jugada i comencem a baixar. El Jordi Aliart i la Montse aniran fins el coll i baixaran a buscar els esquís, d'allà serà un passeig arribar fins al cotxe. Els altres baixem per la cara N, la ruta més curta, que és diumenge, estem a Andorra i el barça juga a les 19h!
Text: de les cròniques d' en Joan Ramon, l'Albert, l'Àlex, l'Olga i en Jordi
Fotos : Albert Arboles i Joan Ramon Montes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada