En paral·lel

Doncs vaig prometre una Crònica del nostre grup i com que ningú se m’ha avançat aquí estic.

Va ser un dia tranquil d’anar fent i gaudint d’olors i paissatges de llums canviants a mesura que s’obria el dia que ens anava descobrint els primers colors de la tardor...

Va ser també un dia en bona companyia. Érem en Jordi, Ramon i l’Emili, dels Trepitjamolses de Girona (vam trobar a faltar altres honorables membres de la Colla), i un altre cop l’Emili, la Teresa, la Maria i la cronista, del CEC. En fi, la Maite i la Clara, especialment convidades per a l’ocasió, i sabent que no es dediquen gaire a l’exercici físic habitualment, van fer molt bon paper!

En arribar al punt on vam deixar el cotxe vam trobar el grup que feia la Cresta el diumenge... la Maria que s’havia quedat esperant-nos més enrere dins d’un cotxe “amagadeta”, en veure’ns passar va sortir i va venir corrents fins el punt de trobada, en un bon exercici matinal. En fi, els crestistes s’acomiaden i nosaltres comencem el camí cap a l’Ermitade la Mare de Déu d' Escales (interessant que sapigueu que hi ha un refugi lliure sota el campanar) i el coll de Teres, amb paradeta per esmorzar amb els primers raigs de sol que encara no ens escalfaven a nosaltres però que ja il·luminaven la cresta i el coll. Va ser un esmorzar complet, ja que en Ramon, a part de ser divertit i fer-nos riure, i fer bons espagetthis... va pujar cafè i infusions (amb vasos i tot) per a tothom. L’Emili, que estava molt poètic (o no se com) va aprofitar per agafar una floreta del prat i posar-se-la a l’orella... no sabria dir si li quedava bé, però com a mínim despertava tot tipus de comentaris (dels de confiança) i mirades interrogants (dels qui no el coneixien encara) en el grup. Amb l’estómac refet amb l’escalfor del cafè i encara sentint fred, cuitem cap al Coll. Ja comencen a tocar-nos els primers raigs de sol que s’agraeixen en aquesta hora.
Arribem al Coll i l’Emili telefona a l’Àlex. Que s’adecentin abans de la nostra arribada. Els desperta a temps abans no arriba un altre grup al cim. Nosaltres doncs, després de la trucada tirem amunt i aprofitem per anar a contemplar el Bassegoda des d’aquesta perspectiva poc usual. I ja tirem cap al cim entre boix i alzina... creuem l’altre grup (els qui han despertat els nostres crestaires de dissabte) i finalment els trobem a ells recollint les coses i amb el seu bidó de 5 l. d’aigua!

És el moment de les salutacions, presentacions i descripcions dels itineraris d’uns i altres, i és clar les fotos de grup de rigor. Busquema veure on són en Juan Ramon, l’Ignasi i la resta dels crestaires de diumenge i els qui tenen bona vista els arriben a distingir. L’Emili, la Teresa, la Maite, i jo mateixa (només una miqueta) fan un trosset de cresta.

Quan tothom està llest comencem a baixar fins el coll de la Bassa per arribar-nos a la cova del Corneta. Ara el sol ja era d’aquell que no s’agraeix.

Després vam tornar al coll de Terres per esperar els que feien la cresta per dinar i fer alguna migdiada. Entre el sol i l’ombra vam passar l’estona xerrant, menjant, descansant... fins que vam veure que se’ns feia tard i cap avall passant per la casa del Maranyó, Mare de Déu d' Escales, la palanca Agafa l 'Ase, i el pont Trencat. I l’Emili, quina marxa de baixada, és notava que duia “el genoll xutat”!

Sí, sí, un molt bon dia! I a veure quan em llenço a crestejar.

Mariona – Octubre 13, 2008