Entrades
En una temeritat descontrolada havíem proposat posar cent companys en fila a la cresta del Ferran, per celebrar el centenari de la Secció de Muntanya del CEC, però el seny es va imposar i sabíem que amb les baixes que s' havien confirmat, sense una millor planificació, i sense l' ajuda del CADE era impossible. Però alguns afamats de crestes, no varen desistir, i varem convocar una trobada de tardor, qualsevol excusa és bona per estar amb els amics del grup d' alpinisme.
Quatre companys varen sortir el migdia del dissabte, i després de fer la creta es varen quedar a dormir al cim. Un altre grup de sis varen fer la cresta el diumenge, i la resta varen pujar al cim passant per la Mare de Déu d' Escales i el coll de Terres. Junt amb els companys que havien dormit al cim varen baixar cap el coll de la Bassa i fins la cova del Corneta. Després ens varem retrobar tots al coll de Terres per dinar i fer alguna migdiada. De baixada cap a la casa del Maranyó, Mare de Déu d' Escales, la palanca Agafa l 'Ase, i el pont Trencat. Unes cerveses reparadores a Ca la Cristin
a d'Oix, varen posar punt i final
a d'Oix, varen posar punt i final En tenim aquesta crònica de l' Àlex, i esperem la de la Mariona, i potser una de la cresta del diumenge (Joan Ramon , Ignasi?)
El Ferran ens ha reunit a un bon grapat amants de la natura. Aquesta crònica global serà més aviat referent al del dissabte. A les 12.15 començarem la cresta L´Oscar , la Montse Andreu i jo , per un altra banda la Montse de Os ens feia el favor d' anar pel GR 
portant dos tapers plens de pasta, ous, fruita, formatge, fruit secs i altres llaminadures, i ens esperaria al cim fins que arribéssim. La nostra idea era fer la cresta en sis hores, cosa que Montse Andreu dubtava molt ja que ella i dotze mes del CEC varem trigar 12 hores en fer nomes un llarg , per la meva part anava una miqueta preocupat perquè la Montse Os no s´esperes tantes hores dalt del cim. L'Oscar, bé, ja sabeu alguns que ha fet en menys de 24 hores des de la cima del Aneto fins al cim del Mont Perdut passant pel Posets, no cal que us digui que per ell era un passeig bucòlic i 
pastoral. Comencem la cresta sense encordar-nos por decisió unànime , també per la mateixa decisió , ens encordem els últims 15 metres abans de arribar al túnel en ensamble , continuem, disfrutan de las vistes, Quan la Montse Os ens diu que ja ha arribat al cim , en menys de dues hores i tenint en compte que va perdre tres quarts d´hora en tornar a buscar les seves ulleres que se les havia deixat ! De una manera sorprenent xoquem amb el ràpel, no ens ho podíem creure, eren las 14:30 hores mes o menys , es a dir que tot pintava que faríem el nostre objectiu de fer la cresta en sis 
hores. Rapelem volant, fem el llarg de lV en ensamble també i continuem la cresta , de tant en tant la Montse Os des de el cim ens deia que ens veia i ens donava ànims,desprès de 30 minuts de descans i menjar, bevent i fent petar la xerradeta continuem i sense més, amb la sorpresa de tots arribem al Ferran a las 16h30min. Hem fet la cresta del Ferran en 3h 45 minuts, més 30 minuts dedicats a menjar, beure i xerrar abans d' arribar, si ho sabem ens esperem una miqueta. Però lo mes maco de la cresta no es haver-la fet rapit i amb precaució, sinó Les Belles Étoiles que 
vam passar aquella nit. Gracies a la Montse Os varem menjar molt bé. Graciàs a l' Oscar no ens va faltar l´aigua ja que per primera vegada a la meva vida veig que algú no porta cantimplora a la muntanya , L´Oscar ens va portar un bidó de 5 litres d' aigua, apart de la corda . La Montse Andreu com sempre va demostrar estar en plena forma , tot perfecte menys que ens vam haver de parar un momentet perquè volia veure aigua al cap de 3 h de crestejar!Bueno bueno mai ens oblidarem d' això ! Quina cresta mes bonica , la olor , aquesta fragància de la garrotxa, unes vistes 
que relaxant la vista, un silenci que es un regal per les nostres orelles. Bona companyia, un bon menjar y al final : les belles étoiles. Eren las 9:30 del matí quan el mòbil ens desperta , ohhhhhh qui ens podia trencar aquest somni. Era l' Emili que ens deia que en mitja hora arribarien. Al cap de un minut comença a arribar gent al cim. Adéu a les belles étoiles i comença un altre dia. A les deu del matí arriben tot el grupet del CEC i Trepitjamolses. Només faré tres mencions d' aquell dia i si algú més s' anima, que faci un altre crònica. Entre el nou grupet havien un personatge 
particular i mai millor dit, molt divertit que és el Ramon, que apart de fer-nos riure a tots amb el seu molt bon humor, fa uns espaguetis per xupar-se ells dits. També felicitar a la Teresa i sobre tot a la Maite, ja que era la primera vegada que feia excursionisme, espero que no t´arrepenteixis. També felicitats al segon grup del Joan Ramon i demés per fer també la cresta, i ens agradaria que ens expliquéssiu com va anar tot. Una abraçada a tots i fins al segon cap de setmana de Novembre a veure si fem un altre sortida grupal.
portant dos tapers plens de pasta, ous, fruita, formatge, fruit secs i altres llaminadures, i ens esperaria al cim fins que arribéssim. La nostra idea era fer la cresta en sis hores, cosa que Montse Andreu dubtava molt ja que ella i dotze mes del CEC varem trigar 12 hores en fer nomes un llarg , per la meva part anava una miqueta preocupat perquè la Montse Os no s´esperes tantes hores dalt del cim. L'Oscar, bé, ja sabeu alguns que ha fet en menys de 24 hores des de la cima del Aneto fins al cim del Mont Perdut passant pel Posets, no cal que us digui que per ell era un passeig bucòlic i 
pastoral. Comencem la cresta sense encordar-nos por decisió unànime , també per la mateixa decisió , ens encordem els últims 15 metres abans de arribar al túnel en ensamble , continuem, disfrutan de las vistes, Quan la Montse Os ens diu que ja ha arribat al cim , en menys de dues hores i tenint en compte que va perdre tres quarts d´hora en tornar a buscar les seves ulleres que se les havia deixat ! De una manera sorprenent xoquem amb el ràpel, no ens ho podíem creure, eren las 14:30 hores mes o menys , es a dir que tot pintava que faríem el nostre objectiu de fer la cresta en sis 
hores. Rapelem volant, fem el llarg de lV en ensamble també i continuem la cresta , de tant en tant la Montse Os des de el cim ens deia que ens veia i ens donava ànims,desprès de 30 minuts de descans i menjar, bevent i fent petar la xerradeta continuem i sense més, amb la sorpresa de tots arribem al Ferran a las 16h30min. Hem fet la cresta del Ferran en 3h 45 minuts, més 30 minuts dedicats a menjar, beure i xerrar abans d' arribar, si ho sabem ens esperem una miqueta. Però lo mes maco de la cresta no es haver-la fet rapit i amb precaució, sinó Les Belles Étoiles que 
vam passar aquella nit. Gracies a la Montse Os varem menjar molt bé. Graciàs a l' Oscar no ens va faltar l´aigua ja que per primera vegada a la meva vida veig que algú no porta cantimplora a la muntanya , L´Oscar ens va portar un bidó de 5 litres d' aigua, apart de la corda . La Montse Andreu com sempre va demostrar estar en plena forma , tot perfecte menys que ens vam haver de parar un momentet perquè volia veure aigua al cap de 3 h de crestejar!Bueno bueno mai ens oblidarem d' això ! Quina cresta mes bonica , la olor , aquesta fragància de la garrotxa, unes vistes 
que relaxant la vista, un silenci que es un regal per les nostres orelles. Bona companyia, un bon menjar y al final : les belles étoiles. Eren las 9:30 del matí quan el mòbil ens desperta , ohhhhhh qui ens podia trencar aquest somni. Era l' Emili que ens deia que en mitja hora arribarien. Al cap de un minut comença a arribar gent al cim. Adéu a les belles étoiles i comença un altre dia. A les deu del matí arriben tot el grupet del CEC i Trepitjamolses. Només faré tres mencions d' aquell dia i si algú més s' anima, que faci un altre crònica. Entre el nou grupet havien un personatge 
particular i mai millor dit, molt divertit que és el Ramon, que apart de fer-nos riure a tots amb el seu molt bon humor, fa uns espaguetis per xupar-se ells dits. També felicitar a la Teresa i sobre tot a la Maite, ja que era la primera vegada que feia excursionisme, espero que no t´arrepenteixis. També felicitats al segon grup del Joan Ramon i demés per fer també la cresta, i ens agradaria que ens expliquéssiu com va anar tot. Una abraçada a tots i fins al segon cap de setmana de Novembre a veure si fem un altre sortida grupal. Àlex.
Text: Àlex Figueroa
Fotos: Mariona Chavarria, Montserrat Andreu, Joan Ramon Montes, Dani Galvez, Emili Rissech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada