Cresta de Comalespada

Foto: Albert Árboles

Hores abans de la revetlla de Sant Joan, l' Isa ja preveu que tots menjarem molta coca i veurem molt de cava, i envia un correu al grup per tal de suar una mica el següent cap de setmana: ...en principi l' Albert, el Jordi, l'Humbert i jo anirem a fer una cresta aquest cap de setmana ... molt probablement la cresta de Comalespada que surt a l'últim Vèrtex ...Si algú es vol apuntar o està per la zona, ja ho sap!!!

El dissabte 27 de Juny, a la tarda l' Isa, l' Humbert, l' Albert i en Javi, que substitueix en Jordi que no hi ha pogut anar, fan cap a la Vall de Bohí. Els aparcaments de la presa de Cavallers estan plens però un cotxe que marxa deixa el lloc precís a l'aparcament que està més amunt. Després carreguen motxilles i seguint el camí paral·lel a la riba esquerra pugen fins al pla de Riumalo, amb l' intenció de fer bivac. Les vaques han conquerit el territori abans, i la colla d'amics puja més a l'est cap a on demà s'han d'enfilar, fins al costat d'uns escadussers exemplars de pi negre, i es preparen per passar la nit al ras. El fogonet escalfa el sopar mentre s'expliquen les darreres gestes alpinístiques, i es critica a tot bitxo vivent; el sol ja fa estona que ha caigut darrera els Bessiberis, encara és clar i poc a poc el dia es va enfosquin mentre la degustació de les delícies embassades reclamen amb insistència el curs de la Cuina del Fogonet que l' Humbert porta un any exigint a qui no li fot el més mínim cas.

Al cap d'una estona, a l' alçada de Barruera, un mòbil dins un cotxe fa una trucada i l' Humbert (qui collons truca a aquestes hores!) mira sorprès el nom de la pantalleta i contesta :

- Emiliiiiiiii !!! Què fas company !!! ...

- On sou ? ...
- Estem a punt de dormir a Riumalo, acabem de sopar, i ...

- Doncs jo d' aquí una hora i mitja sóc amb vosaltres, ja he sopat ...

- T'esperem !

Una decisió d' última hora, a mitja tarda de dissabte, ha portat a l' Emili, de Girona a la Vall de Boí. A 2/4 d' 11 de la nit encara queda lloc a l' últim aparcament al peu de la presa de Cavallers. Una precipitada preparació de la motxilla a la llum del
frontal deixa alguna cosa important a la furgo, però tant se val,... La nit no és gaire fresca. No hi ha lluna, i el led de la Petzl fa aparèixer els pedregots del corriol com fantasmes d'entre les tenebres. Quan l' Emili arriba al començament del planell de Riumalo unes llumetes a la seva dreta li fan senyals, i en cinc minuts ja tots reunits, es preparen per dormir dins els sacs. Són 3/4 de 12 de la nit.

A la belle étoile, que dirien la Christelle i l' Àlex, i realment el cel estelat corprèn per la seva bellesa, però no tot és tant bonic ...els mosquits fan una festassa: tota la nit atacant amb traïdoria.

Al voltant de les sis del matí el cel va clarejant, i dins els sacs tothom es remou sense presses. Ara unes fotos abans de que els companys surtin del sac... Encara fem el mandrós fins a 3/4 de 7. Esmorzem ràpids mentre preparem el material i deixen el més pesat dins les motxilles grans amagades dins les branques d' un pi caigut.

Pugem pel costat dret del torrent. Però deixem el torrent principal que va cap a la dreta i agafem el més petit i encastat de la nostra esquerra. La ressenya del Vèrtex parla d' una pala de neu de 45º i més amunt un parell de passos de III+, zones molt exposades i recomana cordes i tascons.

Evidentment no trobem neu al corredor, és un torrent amb molt poca aigua però el que amb neu de ser fàcil ara es converteix en un seguit de tres ressalts un pèl més complicats però que en prou feines arriben a IIIº. L' Emili es treu la motxilla per obrir el primer, en el segon que sembla més complicat amb un bloc de roca encastat en el torrent, l' Humbert hi descobreix un pas per sota el bloc que amb una curta i fàcil xemeneia et deixa d'amunt del ressalt. L' Isa obre i s'enfila àgil en el següent ressalt herbós.
Poc abans d'entrar en l' aresta parem un moment, entrarem al sol, ens posem crema, les ulleres, bevem, ... i som-hi !

La cresta és llarga, entretinguda, però més fàcil del que pensàvem, comença practicament amb orientació Oest - Est i va girant cap el Sud acabant practicament amb orientació Nord - Sud al cim. En Javi, segurament el més escalador de tots, va sovint al davant, i l' Albert passa fàcilment del davant al darrera fent fotos.
Un pas no obligat de III+ que obre en Javi, és segurament el més complicat que trobarem en tota la cresta. Després d'una desgrimpada una mica exposada (però tampoc obligada) arribem a un collet on mengem quatre ganyips, algun entrepà que demana una bota de vi inexistent, i descansem una estona, anem bé de temps. Tornem a la cresta amb vistes espectaculars cap a l' Estany Negre, el Ventosa, les agulles de Travessany, cap al Nord, i les pendents del Comalesbienes que baixen cap a Cavallers al Sud.

Poc a poc ens acostem al cim de la punta sud que és el principal, i hi arribem 2/4 d'1 sense haver tret les cordes de les motxilles. No era tant ferotge la fera, que diria l' Ovidi.

Una sessió de fotos de l' Albert, descansem una curta estona, i baixem fins a trobar una pala de neu que ens porta cap el camí que baixa de la Punta Alta i pel mig de grans blocs anem fins a l' Estany de la Roca on ja hem estat altres vegades. Des de aquí fins al fons de la vall de Colieto només hem de seguir el llarg corriol. Després seguim el camí ben marcat que entra en els grans blocs que dificulten la marxa pausada. Remuntem cap el Refugi Ventosa i Calvell on ens aturem el temps just per refrescar-nos, recarregar cantimplores i fer les fotos de grup. Ara ja només ens queda el conegut camí fins a Riumalo, on recollirem la resta de material que hem deixat amagat al matí.

Un petit descans i en menys d'una hora som al cotxe. Estiraments, canvi de roba i cap a Barruera a refrescar la gola. Ens espera una llarga tornada cap a casa a on arribarem a mitjanit.

Fotos: Albert, Isa, Humbert, Emili