Aneto. Via Estasen

29 i 30 de Maig 2010
Després de moltisimes ganes de fer l´Estasen per fi la vam aconseguir. Un somni que per fi varem complir.

Jo, la Raquel, en Xavi i en Xavier ens vam enfilar cami de Vallibierna, per fer vivac a mig cami de l´Estasen, a un dels ibons de Coronas. Alla vam descobrir les "delicies" d´una nit mes aviat semblant a la "fi del mon", el vent era fortisim i es portava les tendes que haviem plantat alla a la neu. Vam dormir lo minim per començar la jornada a les cinc de la matinada.

Allà al inici de l´Estasen ens trobem dos grups més que inicien la pujada, un dels quals pujaven amb bastons i sense cascs¡¡¡

Nosaltres ens dirigim cap al centre, a buscar la variant del Petit Black. La fem sense problemes, amb l´unica companyia d´un vent que va jugant tota l´estona amb els núvols.

Al final de la via jo i en Xavier ens dirigim a un pic de 3000 que esta oposat a l´Aneto, desde on per primer cop veiem perfectament l´Aneto amagat entre núvols, no tinc paraules....

Despres de pasar per l´agulla Daviu tirem cap amunt per poc a poc arribar al somiat cim, alla ens retrobem amb Xavi i Raquel.... i tota la gentada que ja havia al cim, son les nou del mati i ja havia cua per sortir pel Pàs de Mahoma¡¡¡¡¡. Un nano d´altra cordada havia posat un cordino de 7 mm com assegurança al Pàs, aixis que l´aprofitem, degut a la presencia del gel perque la cosa es podia complicar.

Ara si que baixem, però abans anem a fer "una visita" al Petit Aneto, d´alla baixem encara més fins al Collado de Coronas, on Xavier i jo tirem cap el Pic de Corones. D´aqui trec les fotos tan maques de la Via i l´Aneto. Molt de compte amb les cornises, podien caure en qualsevol moment, aixis que decidim per fi anar cap al nostre Camp Base al llac de Coronas.

Després de fer un tobogan on Xavier i jo vam disfrutar com nanos veiem que a la Raquel i el Xavi tenen una companyia no gaire amistosa, un altre cop el vent infernal de la nit. Semblava que es concentres només en aquell punt on haviem plantat les tendes. Desmuntem tot lo que queda i cames ajudeu´me que no tinc forces¡¡¡¡

Sortim com podem per deixar enrere aquell vent mes propi d´un huracà. Poc a poc arribem al cotxe, ja no hi ha vent, ni núvols, ni... re de re, nomes la pau i la relaxació d´haver arribat a la fita....

Ja a Benasque, amb bocata, suc de taronja un, birra i més cosesveiem que ja s´ha acabat l´aventura. Cotxe, Barna i feina, però...., segurament tots quatre pensavem una cosa.... tot aixo a merescut tot aquest esforç, gracies per tot i ens tornem a veure.

 

Text: Rafael Ledesma

Fotos: Rafa i Xavi