Ceillac, un any més.

Ceillac, és un clàssic de l' escalada en glaç, i la gent del Grup hi ha agafat gust. Alguns repeteixen cada any. La Vall de Ceillac està situada al "Parc Naturel Régional du Queyras" als Alps del Sud, molt a la vora d' un altre clàssic on també hem repetit a l' estiu el "Parc National des Ecrins". L' Alex ens explica l' estada que els nostres quatre companys hi van fer, per rebre de la millor manera el 2011.

Una setmaneta de vacances merescudes ens vam regalar l' Olga, en Santi, la Christelle i jo, l' Alex.

El dilluns 27 sortíem de Barcelona, i després de passar la nit a Montpeller, vam arribar a la nostre gîte (de luxe) a Ceillac, gràcies a la reserva de la acomodada Olga, a la que que no vaig poder convèncer per fer bivac. Cap problema.

Primer dia, passejada pel poble, visita turística de la zona, esglèsia, campanar, etc, comencem malament !

El dia següent, ens despertem, ens posem el grampons, i sense deixar els piolos, escalem la cascada de la "Y". El Santi va obrir un llarg de IV. molt bé Santi !!, després de varis ràpels, cap a la gîte.

Dimecres, travessa en raquetes per Christelle i jo, i cim amb esquis pel Santi i l' Olga. Molt bé Olga, has donat a la diana amb el Santi, un tio simpàtic, aventurer i canyero.

Aquell dia jo tenia 42 de febre, (hòsti Alex no la fots molt grossa? a 42 graus estaries mig mort !) però res em va impedir aprofitar el glaç. Dijous, pràctiques de rescat en la cascada Vermicelle V+ de glaç cristal·lí, primer ràpel de una columna de gel i segon d'un piolo ,

després escalada de la cascada EASY RAIDER.

Divendres, es l' ultim dia de l' any i l' Olga comença a obrir el primer llarg de Les Formes du Chaos, després de posar 4 o 5 cargols arriba a la ultima rampa i no posa més cargols de glaç perquè diu que esta petada.

OLGA , OLGA POSA JA UN CARGOL DE GLAÇ. NO, NO ALEX NO PUC TIRO CAP A DALT. ESTIC PETADA.

Al cap de més de deu picades de piolo veiem que està arribant a dalt, però es queda quieta i rellisca, i es queda penjada només del piolos, es recupera i torna a relliscar dels dos peus i d' un piolo, es queda penjada només de un piolo.

Jo començo a fer càlculs i dic, 5 metres de corda que té, més 5 metres més de la altre meitat, més 3 metres de "comba", mes 4 metres de elasticitat, en total 17 metres de caiguda lliure. La sort va estar de la seva part l' ultim dia de l'any, va arribar per fi a la reunió.

Després, i com cada nit, el sopar va ser perfecte, feia anys que no sopava de luxe, al final festa a la gîte. però, abans com cada tarda, torneig de ping pong, ball, cotilló, champagne, raïm, i molta marxa. Com quatre xavals vam cremar la pista de ball i vam acabar l' any 2010

Després repòs.

Dia 1 de gener, trekking a un cim sense nom, tot el dia.

Dia 2 sortim de la gîte i el cotxe no arranca, després de molestar a tot el poble, aconseguim que un cotxe ens carregui la bateria.

Al final, una setmana genial, cada dia sol, i ara ja pensem quan serà la propera, i a on.

Espero que la propera vegada podreu venir més gent, i mes dies.

Una abraçada a tots, i espero que us agradin les fotos

Christelle, Olga , Santi i Alex.