Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Grup Alps Mönch-Jungfrau. Estiu 2011

Afortunadament el dia d'arribada al refugi  Moenchsjoc hut el temps era fabulós i varem intentar fer el Mönch (4.099 m.). Varem fer dues cordades, per una banda Sergi-Ana-Cris Virgili i per l'altre Cris Gonzalez i jo. 
El varem assol-lir sense cap problema en 2 1/2 hores. La pujada va ser sobre neu i parts de roca amb una aresta final de neu molt llarga i estreta. Les cornises eren espectaculars i el pati ja els ho podeu imaginar, el fet de tindre que creuar-te amb altres cordades que ja baixaven et feien no aixecar la vista de la traça ni un sol moment. Varem fer cim sobre les 13:00. Les vistes de la Jungfrau del Eiger i de la glacera Alhest eren molt espectaculars.
En la baixada varem tindre que anar assegurant en varis llocs en els que estratègicament hi havien estaques ja posades o roques per on passa la corda.
 
Per la nit van donar al refu la previsió de temps del dia següent i aquesta va ser dolenta amb lo que varem decidir no fer la Jungfrau. Hi van haver cordades que van sortir a les 4:00 a fer-ho però crec que varem fer be en no anar-hi perquè a 8:30 quan nosaltres anaven a agafar el tren de tornada ja hi havia una boira que no es veia res.
 
Ens ha quedat aquell regust amarg per no fer la Jungfrau però a la vegada estem molts contents per el cim del Mönch i per estar ja a casa doncs aquelles muntanyes de veritat que donen molt de respecte i això que eren PD. També he de dir que es allà, als Alps on et sents de veritat un(a) alpinista.
 
Per últim vull felicitar a tot el grup i especial ment a Cris Gonzalez, la meva companya de cordada que va estar fantàstica en tot moment. Entre els dos varem minimitzar el risc el màxim possible tant per pujar com per la baixada que sempre es mes complicada.
 

Text de Joan Ramon

 
ir arriba