Dones i alpinistes

Des de que la comtessa d'Angeville fa la primera ascensió femenina al Montblanc el 1838, com abans la també comtessa Natalie de Noailles pujà al Midi de Bigorra el 31 d'agost del 1800, fins els nostres dies, l'evolució de la dona a la muntanya ha estat una lluita desigual plena de prejudicis, i durant molts anys només foren acceptades com alpinistes acompanyants. Tot i que en la fundació del Club Alpí Francès (CAF) el 2 d'abril de 1874, crida l'atenció el caràcter mixta de l'entitat, cosa totalment impensable en la resta d'activitats esportives del s.XIX, les dones necessitaren encara molts anys per ser acceptades com a iguals a la muntanya. Quant la japonesa Junko Tabei es converteix, el 1975, en la primera dona a fer el cim de l'Everest, culminant una brillant carrera alpinística que l'havia portat a renunciar, entre altres coses, a una vida sentimental estable, no podia pensar que poc temps després, quant ja casada, li oferiren liderar una altre expedició a l'Everest, tindria que demanar permís al marit, tal com exigia la societat del Japó de l'època. També és cert però que pocs dies després de la primera ascensió de Tabei, feia el cim de l'Everest la tibetana Phantog, com a membre d'una expedició xinesa, i era presentada com a símbol de l'igualtat amb l'home, i com a triomf de la tristament famosa revolució cultural xinesa.

Segurament la primera alpinista realment respectada amb igualtat va ser la lituana, nacionalitzada polaca, Wanda Rutkiewicz, membre de la reputada escola polaca (Kukuczka, Wielicki, Kurtyka), considerada per molts com la millor alpinista femenina de tots el temps, la seva carrera alpinista és impressionant. Aquesta graduada en informàtica, va començar a escalar el 1961, va fer les normals dels Alps, les nord de l'Eiger i el Cerví, la est del Grand Capucin i la oest del Dru. Fa el pilar est del Troll i després puja al Lenin (Pamir) (1970) i al Noshaq (Hindu Kush) (1972).
Va dirigir la expedició polonesa als Gasherbrum on va pujar al Gasherbrum III (7.952 m), llavors el cim verge més alt. Amb la seva inesperada primera ascensió polonesa a l'Everest el 16-10-1978, (primera europea i tercera femenina) es va convertir en una famosa escaladora i en una heroïna pels polonesos.
El 1985 va fer la sud de l'Aconcagua i la primera expedició femenina al Nanga Parbat. El 23-06-1986 va pujar al K2. Entre els 1987 i 1991 va pujar el Shisha Pangma (18-9-87), Gasherbrum II (12-07-89), Gasherbrum I (16-07-90), Cho Oyu (26-09-91) i Annapurna (22-10-91). Wanda havia pres la determinació de fer els catorze vuit mil. No li importava el risc que això pogués comportar pel seu físic. L'any 1981, malgrat tenir una cama trencada, se'n va anar cap el K2 amb crosses. Només quan va haver arribat al Camp Base del Broad Peak sobre l'esquena d'en Jerzy Kukuczka i en Voytek Kurtyka, és va adonar que havia anat massa lluny. Llavors va decidir deixar l'alpinisme durant un any.
Malgrat que els metges l'havien advertit que tenia el fetge i els ronyons en mal estat, va tornar als vuit mils. El 13-05-1992 va ser vista per última vegada, per Carlos Carsolio, fent un bivac a una altitud de 8200 metres, preparant-se per fer el cim del Kangchenjunga en solitari al dia següent. Hauria estat el seu novè vuit mil.
Chantal Mauduit és, segurament, l'altre gran figura de l'alpinisme femení del s. XX. Nascuda a París el 1964, es va iniciar en l'alpinisme als quinze anys i ràpidament es feu un nom en les clàssiques dels Alps. Posteriorment va passar a fer les principals vies alpines dels Andes. El 1992 fa la primera femenina sense oxigen al K2. Entre 1993 i 1998 va pujar, sempre sense oxigen i en estil alpí, el Shisha Pangma, Cho Oyu, Manaslu, Lhotse i Gasherbrum II. Als 34 anys va morir colgada per una allau en un bivac a 6.500m al Dhaulagiri. Dona d'una gran bellesa, que enamorava i feia escriure poesies a molts homes alpinistes, escoltava tot tipus de música en les seves ascensions, però a partir de 7.000m., només escoltava el Messies de Hendel. Va escriure un preciós llibre de muntanya diferent a tots: J'habite au paradis.
Hi ha moltes altres dones a l'historia de l'alpinisme femení, i seria injust fer-ne una llista amb la certesa de deixar-se molts noms importants. Gràcies a totes elles, però, ara podem gaudir d'una igualtat aconseguida amb esforç i que ja està reconeguda per tothom. Fins i tot pels fabricants de material de muntanya, que darrerament s'han posat les piles i ens permeten escollir entre, cada vegada, més varietat de marques. Ja era hora !