Un desembre amb incidents

El pont de la primera setmana de desembre va portar 9 membres del grup cap a Coronas a fer diverses activitats, però el mal temps va frustrar moltes possibilitats. Eren l' Eli, Laura, Montse, Olga, Àlex, Ivàn, Jordi, Nor, i Raul. De camí cap a Benasc paren a fer l'ultim àpat decent en els pròxims tres dies (1ªfoto). La primera nit fan bivac a sota el porxo de la zona d'acampada lliure on comença la pista. El segon dia segueixen la pista fins al " refugio de Pescadores" i des de aquí pujen cap a l'estany de Coronas, on monten el campament. Després d'una nit freda amb tendes i bivac, a les cinc del matí es preparen per fer el corredor Estassen de l'Aneto, i després de l'aproximació, una vegada a peu de via, les perspectives de dificultats pel mal temps, fa que 5 membres del grup, després de un petit polèmic debat, desisteixi de pujar en un exercici de responsabilitat que els honora. Els altres quatre després de algun dubte, tiren corredor amunt, amb totes les precaucions possibles, i això fa que l'ascenssió, la posterior cresta fins el cim, i el descens, ho facin en molt més temps del normal, però amb la certesa d'anar sempre tots junts i ben assegurats, demostrant, també, el gran nivell de responsabilitat del grup. Després de fer cim, finalment arriben a les tendes a mitjanit, on els esperen els companys que han estat recollint aigua de l'estany gelat, fent un forat al gel mentre els asseguraven, encordats, des de dalt. El mal temps, el fred, i l' esgotament fan que sigui una nit dura. El dia següent baixen tots cap a els cotxes esglaonadament, ja que alguns tenen més pressa que els altres per tornar cap a casa, alguns es queden a sopar a Benasc per acabar de comentar la jugada. Tots, però amb la sensació de que malgrat el mal temps, el cap de setmana ha valgut la pena i que de totes les dificultats i controvèrsies se'n aprèn.

El cap de setmana del 15 i 16 hi ha la sortida oficial de la cresta del Carlit, i després d'alguna baixa d'última hora, finalment el dissabte a les set del matí surten l'Eli, la Dolors, l'Albert, l'Àlex, i en Jordi. Directes al poble de Porté, on deixen els cotxes al començament de la pista cap el l'estany de Lanós. Ha caigut neu la darrera setmana, però no calen les raquetes. Fan nit a la part lliure del refugi dels Enginyers, i un sopar reparador els reconforta del fred intens. A la cinc de la matinada, costa sortir dels sacs de ploma, sobretot si la temperatura exterior està a la vora de 14 graus sota zero, però a poc a poc tots es van preparant i després d'un esmorzar ràpid, surten ben equipats cap el Carlit. L'Albert i l'Àlex fa quinze dies ja varen fer tot aquest mateix recorregut (2fotos), i per això van tots ràpids i sense dubtes. Al cap d'una estona quant ja és de dia es posen els grampons, el casc, però encara sense encordar, i comencen a pujar per una pala de neu glaçada de uns 40º com a màxim. Aquí fem un incís per comentar que tots els membres de la sortida tenen un bon nivell i experiència sobrada, tots han fet cursos d'alpinisme, i qualsevol d'ells pot fer de vocal d'alta muntanya del Centre, de fet tres en son. En Barqui va al davant, tots el coneixen bé, és segur i experimentat, malgrat la seva joventut, i de sobte s'entrebanca qui sap com, cau, i comença a baixar. Ràpid clava el piolet, però amb l'impuls que porta i el fet de tenir la dragonera fluixa, fa que se li escapi la mà del piolet, que es queda clavat a la neu, mentre ell llisca per la pendent, davant dels ulls espantats dels seus companys, després de volar per damunt d'una roca, s'atura uns 80m més avall. En Jordi, gràcies al casc, en surt només amb un cop a la cara. Ell insisteix en continuar però els companys el convencen de tirar tots avall. A l'ambulatori de Puigcerdà confirmen només una fissura al nas.
Un bon sopar ajuda a recuperar els ànims, i a confirmar que també han aprés alguna cosa nova.

El següent cap de setmana 22 i 23 en Xavi Gregori porta la sortida oficial a Andorra amb raquetes, i fan cap al refugi d'Ensagents, i al poc de trepitjar neu, la Maria Elisa vol fer una foto i en tirar-se endarrere perd el peu i cau uns dos metres, en tal mala fortuna que es trenca la clavícula. Els companys volen baixar amb ella, però finalment només tornen cap Andorra els que anaven en el mateix cotxe, que la porten a l'hospital on li immobilitzen el braç, i poden tornar cap a Barcelona. En té per quatre o cinc setmanes. En Xavi i la resta de companys segueixen cap Ensagents, per l'endemà fer l'Alt del Griu. Fins i tot un home tant experimentat com en Xavi Gregori no està lliure de veure com la mala sort pot provocar un accident.
Aquests incidents, han provocat en el nostre grup, un polèmic, però saludable i necessari debat sobre la seguretat, que ens empeny a pensar en un proper monogràfic sobre aquest tema. Per sort el bon humor i la bona companyonia no s'han perdut en cap moment. Som un equip!