Entrades
La Dolors i en Joan Ramon han portat aquesta sortida oficial a la Pica. Ens ho explica en Joan Ramon.
Per fi he pogut escriure la crònica de la sortida a la Pica d'Estats del 21-06-2008, ha costat però al final ho he aconseguit.
Sortim del Palau Reial el dissabte 21 una llarga cordada composta per:Esther, X
avier Alsina, Ilonka, Feliu, Carles, Sandra, Xavier Oliveres, Luisa, Julie, Arnau, Adria, Mariona, Dolors Heres, Dolors Gurri i Joan Ramón.Carretera i manta fins a Bellcaire i parada obligatòria al Bar Sport (El Tanatori), fem un bon esmorzar, xarrem una mica per conèixer-nos millor i tornem a la carretera ja fins a Areu l'ùltim nucli de civilització que trobarem fins a la tornada.
avier Alsina, Ilonka, Feliu, Carles, Sandra, Xavier Oliveres, Luisa, Julie, Arnau, Adria, Mariona, Dolors Heres, Dolors Gurri i Joan Ramón.Carretera i manta fins a Bellcaire i parada obligatòria al Bar Sport (El Tanatori), fem un bon esmorzar, xarrem una mica per conèixer-nos millor i tornem a la carretera ja fins a Areu l'ùltim nucli de civilització que trobarem fins a la tornada.Ens fiquem de ple a la Vall Ferrera i casi sense adonar-nos estem ja posant-nos les botes i carregant els moxilorros a les nostres pobres esquenes.Primer trobem el refugi (que estan ampliant) i d'allà mateix surt el camí que ens porta al nostre destí. Encara que ja ho aviso abans, la pujada es forta i hi ha algú que nota la inactivitat.
Els que anem mes de presa ens acoblem als que no ho fan i així el grup sempre va junt.Abans d'arrivar a creuar el riu que ve de la vall parem a menjar una mica doncs ja es l'hora i hem d'agafar forces per arribar fins al LLac de Sotllo que encara queda lluny.Les noticies que ens donen no son gaire esperançadores, hi ha molta neu a partir del Llac d'Estats l
o que confirma que hem de dormir una mica abans, al Llac de Sotllo.Arribem sense cap entrebanc a la gran explanada que hi ha al costat de la cabana justament passat el llac i aquí ens on trobem un petit problema, hem de passar el riu que baixa com mai l'havia vist abans. Aquí el que escriu es vol fer el valent i passar amb les botes posades i de cop relliscada i al terra sense caure dins l'aigua però amb tan mala sort que un dels pals cau al riu i es fica en el llac gelat. Jo m'ho miro i veig que es queda parat en un tros de gel, no m'ho penso dos vegades, hem despullo i hem fico en el llac ha buscar-lo. Mara meva quin fred, hem vaig sentir com el Leonardo diCaprio en el Titanic. Una anècdota per recordar, res mes.
o que confirma que hem de dormir una mica abans, al Llac de Sotllo.Arribem sense cap entrebanc a la gran explanada que hi ha al costat de la cabana justament passat el llac i aquí ens on trobem un petit problema, hem de passar el riu que baixa com mai l'havia vist abans. Aquí el que escriu es vol fer el valent i passar amb les botes posades i de cop relliscada i al terra sense caure dins l'aigua però amb tan mala sort que un dels pals cau al riu i es fica en el llac gelat. Jo m'ho miro i veig que es queda parat en un tros de gel, no m'ho penso dos vegades, hem despullo i hem fico en el llac ha buscar-lo. Mara meva quin fred, hem vaig sentir com el Leonardo diCaprio en el Titanic. Una anècdota per recordar, res mes.Plantem tendes, si no recordo malament eren set, tot un campament. Jo que
vull provar el meu sac nou faig bivac.Fem unes petites classes de com es posen els grampons i de con s'utiliza el piolet als que no ho han fet mai, sopem i a dormir. Hem decidit sortir molt d' hora per trobar-nos la neu lo mes dura possible.Tenim quasi lluna plena i no hi ha ni un núvol, fantàstica la vista des de el meu sac. El cel tot estelat y la óssa major davant meu.Desmuntem les tendes i sortim a les 5.30 amb els frontals i busquem lloc per deixar pes (sacs, tendes, alguna motxilla i altres utensilis que no fan falta) . Abans d'arrivar a la tartera del Port de Sotllo ja es de dia.
vull provar el meu sac nou faig bivac.Fem unes petites classes de com es posen els grampons i de con s'utiliza el piolet als que no ho han fet mai, sopem i a dormir. Hem decidit sortir molt d' hora per trobar-nos la neu lo mes dura possible.Tenim quasi lluna plena i no hi ha ni un núvol, fantàstica la vista des de el meu sac. El cel tot estelat y la óssa major davant meu.Desmuntem les tendes i sortim a les 5.30 amb els frontals i busquem lloc per deixar pes (sacs, tendes, alguna motxilla i altres utensilis que no fan falta) . Abans d'arrivar a la tartera del Port de Sotllo ja es de dia.El Llac d'Estats està gelat com els que veiem en els reportatges d'Alaska i a partir d'allà neu i mes neu. Decideixo posar-nos els grampons i piolet en mà comencen la temuda pujada. Vaig fen una mica de zigazaga buscant una bona traça i finalment la trobo. Decidim que la Sandra (que es la que va patint més) vagi darrera meu i de
sprés tot el grup per no separar-nos.La Sandra ens fa anar poc a poc però anem fen i arribem al port de Sotllo. Allà decidim lo que farem.Mentre la Dolors Gurri parla amb la Sandra jo m'adelanto fins un primer flanqueig per veure com està el camí.El camí esta be i la neu encara no està massa tova.
sprés tot el grup per no separar-nos.La Sandra ens fa anar poc a poc però anem fen i arribem al port de Sotllo. Allà decidim lo que farem.Mentre la Dolors Gurri parla amb la Sandra jo m'adelanto fins un primer flanqueig per veure com està el camí.El camí esta be i la neu encara no està massa tova.Es queden la Dolors Gurri, la Sandra, la Esther per voluntat pròpia i el Carles, no sé encara perquè i crec que ell tampoc però hem sembla be que es quedi amb la Dolors.La resta del grup ja te ganes de marxar i sortim, es una oportunitat única fer la Pica en aquestes condicions.Passem el flanqueig sense problemes i el grup marxar prou be. Tots fem pinya i anem plegats cap a el Coll de Riufred. Primer hem de passar la maleïda rimaia (es que li tinc molta mania), crec que ningú es va donar conta doncs afortunadament estava molt plena de neu dura i no tenia perill.Trobem algunes petites allaus que hem de travessar i veig que les practiques amb els grampons i el piolet han func
ionat, tots endavant sense problemes.Arribem al Coll de Riufred i des de allà ja veiem el Pic de Verdaguer i a la esquerra la Pica. Descasem uns minuts i continuem doncs el nostre objectiu està molt prop.
ionat, tots endavant sense problemes.Arribem al Coll de Riufred i des de allà ja veiem el Pic de Verdaguer i a la esquerra la Pica. Descasem uns minuts i continuem doncs el nostre objectiu està molt prop.La Dolors Gurri em crida per la emissora però no puc contactar amb ella doncs la bateria de la meva emissora ha dit prou.Continuem, el Xavier Alsina se sent fort i em demana avançar-se amb la Dolors Heres, cap problema doncs des de la situació que estem els puc veure en tot moment.Arribem al coll que hi ha entre la Pica i el Verdaguer i deixo passar a tots davant meu doncs es mereixen ser ells els primers en arribar. Per fí la Pica d'Estats, 3.143 m. punt culminat de Catalunya.Ens trobem a Xavier Serrallonga, soci del CEC, que ve de fer la cresta del Gabarró i marxa cap a el Sotllo, va com una bala.Felicitacions per tots, unes quantes fotos i baixem al coll a descansar i menjar.Uns fan el Verdaguer i altres quedem al coll fen la xerradeta i admirant el paisatge.De cop i sopta arriba el Carles i ens diu que ve la Dolors Gurri amb la Sandra, grata sorpresa. Carles corona.Nosaltres decidim començar a baixar i les trobem quan ja pujam la última pala.
També coronant. La Dolors Gurri molt valenta i la Sandra doncs encara més, si no ho veig no ho crec.La baixada es llarga però còmoda, en el Port de Sotllo ens retrobem amb l'Esther i descansem una bona estona, el Pic de Sotllo per un altre dia, estem cansats.Arriben uns nois que estaven acampats també al llac i em pregunten com està el camí per pujar a la Pica (van amb sabatilles d'esport). Els dic que millor no pugin doncs no van preparats. Afortunadament per ells ens fan cas.Ens queda la baixada del Port, la Julie no pot aguantar i es llença en tobogan, també l'Arnau i la Mariona si no recordo malament.Recollim les coses de l'amagatall i tornem a muntar les tendes.Al cap de dos o tres hores arriben la resta del grup amb el Carles davant l'Adria i la Dolors i finalment la Sandra, que arriba la pobre que casi no s'aguanta.Bé, a partir d'aquí ja tot es descansar, prendre el sol, banyar-se una mica i fer el vago total. Al cap vespre la Dolors Gurri ens prepara una mica de té ja que comença a fer fresqueta, sopem i a dormir. Jo 
torno a fer bivac (torno a veure l'ossa major davant meu). Per cert si no recordo malament en totes les tendes hi havien parelles (exceptuant a la Dolors i al Adrià), que va passar a la resta. Això mai es sabrà.Al dia següent ens aixequem d'horeta i fem el camí de tornada fins els cotxes dividits en dos grups doncs uns tenien mes presa que uns altres. En Areu ens prenem una cervesa ben fresca i uns bocates que ens van sentar com si fossin un manjar.
torno a fer bivac (torno a veure l'ossa major davant meu). Per cert si no recordo malament en totes les tendes hi havien parelles (exceptuant a la Dolors i al Adrià), que va passar a la resta. Això mai es sabrà.Al dia següent ens aixequem d'horeta i fem el camí de tornada fins els cotxes dividits en dos grups doncs uns tenien mes presa que uns altres. En Areu ens prenem una cervesa ben fresca i uns bocates que ens van sentar com si fossin un manjar.I això es tot, espero que no s'hagi fet massa llarga aquesta crònica però es que la Pica es la Pica i es tan llarga de fer com de descriure la seva ascensió.Una abraçada a tots i espero que vingueu a properes sortides que ja estem preparant.
Text: Joan Ramon Montes
Fotos: Joan Ramon Montes, Dolors Gurri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada