Agost de Juliol

L'estiu existeix. Tenim de tot, i si no ho tindrem. Hem estat a la Pica, i hi tornarem per els 125 anys de l' ascensió d'en Verdaguer, hem estat a Espinavell dinant amb l'Eva després de fer el Costabona, hem comprat grappa a Visp, amb reflexes del Weissmies, del Nadelhorn, del l' Alphubel.

Tenim promesa de fotos des de les Dolomites i dels Alps austríacs. Estarem al cim del Néouvielle, i sentirem la companyia de l' Úrsula. Els que van a Bulgària la trobaran a faltar més. I també a Eslovènia. Alguns faran fotos a l'ombra de l'Urrielu. En tindrem dels Alps altra vegada, d'una bona colla. I de Mongòlia amb bicicleta. Altres ens portaran fotos de l'India, del Ladakh, del Nepal. Una foto del Huascarán des de la terrassa d' Edward's Inn de Huaraz. Ens agradaria. I una platja solitària de la península de Valdez a l'hivern austral.

I encara potser un roser florit en un marge del Montseny.

Ens agradarà saber de tots. Però, per damunt de tot, torneu, perquè us heu fet imprescindibles.

De com els Alps són a Suïssa.

Dieu a qui vulgui escoltar que els Alps son a Suïssa, encara que les guies i els mapes els posin també a altres llocs. Massa ferros. Telecabines, telecadires, telefèrics, trens cremalleres. Diuen que hi han projectes d'humanitzar més les muntanyes... Més humanitzat, no, si us plau !

De totes les zones dels Alps, per fer muntanya, molts ens quedem amb la vall de Saas. Rodejada per 3 costats per blanques taques blanques, ens assegura passions desenfrenades.

I els càmpings. Com a per a tot els Alps necessiten que algun dels nostres professionals els faci un curs intensiu de comoditats i equipaments. Ara que ells asseguren que per dos mesos que els fan servir no calen més luxes.

Els perills més importats també son a les botigues de material de muntanya. A Saas Fee o Saas Grund, no son tant extrems com a Zermat o Chamonix, potser més semblants a Courmayeur, però millor perdre les targetes de crèdit en alguna esquerda glaciar, per no acabar caient en la temptació. Les estrelles Deuter i Mamut, competeixen amb els estels dels cels nets i clars de la nit, després de dos dies d' insistent i constant pluja fina. Sovint et fan dubtar de quina és la matèria dels somnis. Per sort el cel clar de la matinada et convida amb prou intensitat a enfilar cap al primer refugi, fent oblidar altres temptacions banals.

En Richard Goedeke, diu en la gastada i mig estripada guia, que per pujar al refugi de Goûter al Mont Blanc hi han passos de IIº (és veritat) i en canvi que la cresta de l'aresta sud del Weissmies és com a màxim de Iº. No ho entenc. Com a mínim hi han 3 passos de IIIº. I això ens va fer perdre molt de temps.
La connexió gironina del CEC, i xaves amb pedigrí, il·lusionats, sortim de Saas Almagell des de 1670m. amb un pressupost de quatre hores segons el rètol indicador. En gastarem una mica menys. Ha estat plovent dos dies seguits però ara tenim la promesa d'una finestra de dos dies de bon temps. A les dues de la tarda enfilem el corriol mandrosament, pel mig de vells avets, i a mig camí, trobem un petit hotel de muntanya a 2194m, l' Almagelleralp, amb una terrassa assolellada que convida al repòs i la contemplació, amb una bona cervesa banyant els llavis. Arribem al refugi del SAC/CAS Almagellerhütte a 2.894m, tres hores i mitja, i 1224m després de deixar el cotxe. Soparem al segon torn, a les 7. Abans preparem la ferralla i les cordades. El sopar és generós. Fem una camamilla valdostana (amb gotes de grappa) perquè ens assegura un son més relaxat. A tres quarts de quatre de la matinada ve el guarda a despertar-nos, quin luxe! A les quatre estem esmorzant, i a tres quarts de 5 ens posem a perseguir els altres grups que han sortit minuts abans.

Aviat som al coll, al Zwischenbergpass (3260m), i ens aturem per veure la sortida del sol, que il·lumina la carena del costat oest de la Saastal, tots en fila: el conjunt del Nadelgrat amb el Nadelhorn davant, el Lenzspitze, el Dom, el Täschhorn, l' Alphubel, i l' Allalinhorn més al sud. Després encarem les pales de neu de uns 40º del vessant est de l'aresta sud del Weissmies. Algun grup ja puja per la cresta rocosa, nosaltres l'agafarem una mica més amunt a 3400m aproximadament. Se'ns fa lenta perquè en algun pas preferim encordarnos muntant reunió per seguretat. Potser no caldria, però no tothom ho veu igual. Discussions habituals. Volem fer la travesa integral? Si no tens reserva al refugi de Hohsaas (3098m), has d' arribar-hi abans de les quatre de la tarda, perquè és l'hora en que baixa l'ultim telecabina. Si no, has de baixar a peu fins el refugi Weissmies (2726m) una hora més avall, i se suposa que hi haurà lloc. Els més joves i forts fan el cim, després d'una cresta rocosa de 600m de desnivell i uns altres 100m de fina aresta de neu, amb un bon pati per cada costat, que porta fins el cim de 4023m. Des de el cim per una aèria travessia de neu de l'aresta oest que s'ha de seguir fins que baixes cap el glaciar Trift amb importants esquerdes. Els altres hem decidit tornar per on hem vingut. A una hora del cim hem fet recompte de l'horari. Del cim al refugi Hohsaas unes quatre hores i mil metres de desnivell. No arribem a temps per el telecabina, i tenim el sac i la resta de material al refugi on hem dormit. No volem fer tard, i encara que és molt més llarg i més dur, tenim la certesa del cotxe a Saas Almagell. A la baixada passem pel refugi a recollir el material, i després de 15 hores de marxa des de que hem sortit a la matinada, arribem al cotxe a 2/4 de nou del vespre. Hem baixat més de 2.200m. Estem tocats, els peus, l'esquena, el genoll, ... crec que fins hi tot les parpelles fan mal! Però ha estat un bon dia de muntanya.

Demà hi ha previsió de pluja i descansarem. I després, de compres, que a Suïssa també fan rebaixes!

Encara tindrem algun dia més de bon temps per pujar amb telecabina, veure alguna ferrada, i pujar fins al llac Mattmark.

Fotos Dolors Gurri, Emili Rissech

ETERNITAT

No sabrem mai el nom de totes les estrelles

que brillen dalt del cel i damunt dels prats verds,
anònimes amigues, petites meravelles
entre les herbes altes i els horitzons oberts.


Vida i mort, claror i ombra, virtut, pudor i esglai,

música i trons, petons, èxtasi, angoixa i foc,
la més fonda riquesa, la més alta pobresa.

Una sola abraçada que no comença mai
que s’eixampla i esclata amb rialles i joc
i que es queda per sempre a la neu més encesa.

Paraules de ... Anton Sala-Cornador

1er. Congrés Mundial Alpinisme CEC

El primer cap de setmana de Juliol, hem fet el que, amb un entusiasme desbocat, hem denominat el 1er. Congrés Mundial Alpinisme CEC. Els delegats assistents al congrés han fet els deures: propostes, programa d'intencions, activitats diverses, ... i molt bon rotllo. Els treballs han estat metòdics, rigorosos, i en mans dels millors experts en la matèria, i les conclusions seran presentades en el segon congrés. Hem trobat a faltar a tots els que no han pogut assistir, però estan convidats a la propera convocatòria de la tardor, que tindrà lloc el cap de setmana del 4 i 5 d'Octubre, on entre altres activitats pretenem posar 100 membres del grup (ajudats per altres membres de Muntanya) a la Cresta del Ferran per a celebrar el Centenari de la Secció de Muntanya del C.E.C.

"Des d'aqui felicitar a tots els membres del grup que van intentar i aconseguir la Cresta del Cubill, he passat un grandíssim cap de setmana, ho he passat de "very well fandango". En fi que espero cada any poder repetir un "capde" com aquest."

Ivan Torné

"Hola a tothom!Tot i que l'Ivan ja ha fet l'aperitiu, faré la crònica que "DEDOcràticament" algú em va assignar ;-)Com ja sabeu, moooltes de nosaltres hem pogut gaudir d'una cap de setmana rodó. Dissabte, uns quants van mantenir els peus a terra i van anar a fer o bé el Pic Rodó (Emili i Mariona) o bé la cresta del Peiraforca (Jordi i Albert). D'altra banda, un grup bastant gran (Alex, Montse, Laura, Sebas, Ivan, Olga, Eli, Pere, Cristina, Humbert i Isa juntament amb el Carles, la Gina i la Gisela) vam abandonar transitòriament la solidesa de les nostres estimades muntanyes per llançar-nos, amb ajut dels guies Jaume, Dani i Nando, de bavaresa.net, pel barranc del Llech. Crec que a ningú se li oblidaran els antinaturals salts de nou metres a la foscor de les aigües barrancoses -paraules del Àlex- ni els tobogans, ni la "rentadora", ni....en fi, tot un èxit!!!Dissabte a la nit, el grup "barranquer" va arribar impresentablement tard a la gîte de Bolquère, on, a més es van afegir la Maria, el Guillem, la Núria i l'Oriol. Un vespre curt però intens, amb cerveses patrocinades per la Olgàmens, samarretes made in Emili -Déu n'hi do, quin detallàs!- i molts riures. A les 23:30h bona nit que és tard i fins l'endemà a les 6h!!

Diumenge, II part del I congrés d'alpinisme. La majoria lluïm la samarreta made in Emili. Ennuvolat, però en conjunt bon dia i molt bon rotllo per fer -i acabar....de dia!!!!- la cresta del Cubill. Només l'Emili i la Mariona l'abandonen una mica abans d'acabar per culpa del genoll de l'Emili.....ai ai ai!!! La resta l'acabem just a temps per que una calamarsada posi a prova els nostres cascs. Foto de grup, arribada triomfant amb coreografia que ha quedat retratada per la posteritat per l'Albert (ja passaràs les fotos!), cerveseta al hotel -no explicaré res de les fantàstiques tumbones de l' hotel, no us voldria fer massa enveja més de la que ja teniu aquells que no heu pogut venir- i cap a BCN. Per mi, un cap de setmana 10, en tots els sentits. Per cert, que dissabte entre cervesa i cervesa vam fer un planning per després de l'estiu que entre altres coses inclourà un fantàstic cap de setmana "Ferran massif" on pretenem batre el rècord de número de gent en una cresta...però el calendari el deixo per aquells que s'ho van apuntar, perquè la que aquí escriu tenia la neurona borratxa o adormida i no en va prendre nota...continuarà?.... Salut!"

Isabel Huber