Entrades
El dissabte 14 ens trobem a Manresa, la Dolors, en Fernando, en Toni, en Tono, i l' Emili. Pugem cap a Andorra, però primer ens aturem a la Muga de Bellver per menjar uns entrepans amanits amb acudits suats del cambrer. Potser per això, alguns varen patir-ho a l' estomac més tard.
A la sortida de la Seu ens trobem amb l' Amadeu, i seguim cap a Arcalís on ens espera en Gonzalo que ha dormit a Sispony. Arribem a l' aparcament nº 11 d' Arcalís i està ple, hem de baixar a la corba anterior. Fa un dia esplèndid, amb un sol que fustiga de valent, i ràpidament tenim la certesa de que els pitjors pronòstics que havíem fet es compliran. Veníem a fer els corredors del Feixans d' Arcalís i des de l'aparcament ja veiem que les espectaculars cornises ens ho impedir
an. Quan calcem les raquetes i comencem a pujar cap a la Portella d' Arcalís, l' estat de la neu ens confirma l' altre pronòstic, demà tampoc farem el Tristaina. Amb la neu tant pastosa pel sol, seria una temeritat baixar per la pala S/SE del Tristaina a les 12 del migdia, i amés la predicció parla d'allaus espontànies de fusió. Haurem de trobar una alternativa.
an. Quan calcem les raquetes i comencem a pujar cap a la Portella d' Arcalís, l' estat de la neu ens confirma l' altre pronòstic, demà tampoc farem el Tristaina. Amb la neu tant pastosa pel sol, seria una temeritat baixar per la pala S/SE del Tristaina a les 12 del migdia, i amés la predicció parla d'allaus espontànies de fusió. Haurem de trobar una alternativa. Mentre pugem, passem pel costat dels corredors de Feixans, i veient les cornises i l'estat de la neu confirmem el que dèiem abans. Una vegada a d'alt de la Portella tenim la Coma de Rat sota nostra, plena d'esquiadors, i decidim quin cim farem, el Cataperdís. Enfilem cap a la Serra del Cap de la Coma que és el nom que uneix el Pic d' Arcalís amb el Cataperdís. La pujada forta ens porta fins un collet amb cornisa. Deixem a la nostre esquerra l' aresta que puja cap al Pic d' Arcalís, i anem en direcció (W), fins un petit cim intermig sense nom conegut, no sense que abans hi hagi alguna enfonsada espectacular en la neu pastosa, fem un dinar curt de temps i de teca. L'esmorzar de la Muga es cobra víctimes, alguns 
es queden recuperant-se, mentre els altres seguim l'aresta cap a la Bretxa d' Arcalís, que a l'estiu és el pas natural cap a la vall de l' Angonella, i després seguim, amb un petit pas de grimpada final i de seguida al cim. Hi estem el temps just per fer quatre fotos i esplaiar-nos amb una vista espectacular des de el Cadí a l' Aneto i la Pica al davant nostre. Baixem i retrobem els companys a la Bretxa, i decidim baixar directes per la pendent nord, cadascú a la seva manera, uns de culing, altres raquetes extremes i d'altres amb grampons. Travessem tres pistes d'esquí de la coma de Rat i tornem a ser a la Portella d'Arcalís, des de on baixarem paral·lels a la pista negra dels esquiadors fins a l' aparcament.
es queden recuperant-se, mentre els altres seguim l'aresta cap a la Bretxa d' Arcalís, que a l'estiu és el pas natural cap a la vall de l' Angonella, i després seguim, amb un petit pas de grimpada final i de seguida al cim. Hi estem el temps just per fer quatre fotos i esplaiar-nos amb una vista espectacular des de el Cadí a l' Aneto i la Pica al davant nostre. Baixem i retrobem els companys a la Bretxa, i decidim baixar directes per la pendent nord, cadascú a la seva manera, uns de culing, altres raquetes extremes i d'altres amb grampons. Travessem tres pistes d'esquí de la coma de Rat i tornem a ser a la Portella d'Arcalís, des de on baixarem paral·lels a la pista negra dels esquiadors fins a l' aparcament. De baixada cap a Sispony, l' Amadeu ens porta cap a AnyósPark on fem la cervesa reglamentària, i ens ensenya les instal·lacions (2
gimnàs, 2 piscines, sales de musculació, minibulder, de tot per estar en forma). Quan arribem a l' Alberg de la Borda Jovell de Sispony, trobem en Nor que està fent el curs d'esquí de muntanya de la UEC. També arriba més gent del CEC, la Bea, la Teresa, ..., mentre sopem preparem la jugada per demà. No ho tenim clar, perquè demà no volem tornar tard. De mica en mica van sortint tots els cims d' Andorra, però uns son massa llargs, i altres no recomanables per l'estat de la neu. Finalment anem a dormir sense haver decidit res definitiu.
gimnàs, 2 piscines, sales de musculació, minibulder, de tot per estar en forma). Quan arribem a l' Alberg de la Borda Jovell de Sispony, trobem en Nor que està fent el curs d'esquí de muntanya de la UEC. També arriba més gent del CEC, la Bea, la Teresa, ..., mentre sopem preparem la jugada per demà. No ho tenim clar, perquè demà no volem tornar tard. De mica en mica van sortint tots els cims d' Andorra, però uns son massa llargs, i altres no recomanables per l'estat de la neu. Finalment anem a dormir sense haver decidit res definitiu. L' endemà al matí no ens donen l' esmorzar fins poc abans de les vuit, i enyorem el de Malniu. Esperem en Gonzalo i la Cristina que han dormit a l' hotel Burna del costat, perquè porten el seu gos i a l' Alberg no els admete
n. La sort fa que l' hostaler sigui muntanyenc i li recomana a en Gonzalo pujar al Pic de Carroi, fer tota la carena fins el Pic d' Enclar, i baixar després des de el Coll de Montaner. La proposta no sembla massa engrescadora, el Carroi només fa 2.335m, es veu perfectament des de la porta de l' Alberg, i al cim hi ha unes antenes. Hi han dubtes, però es veu una pala de neu interessant que puja directe al cim, i l' opinió d'un muntanyenc que coneix perfectament la zona, sempre s'ha de tenir en compte. Anem-hi doncs. Una pista que surt de Sispony, porta cap a les bordes dels Fenerols, deixem els cotxes just al costat del pont que creua el riu de Montaner, i ja sortim amb les raquetes als peus. Seguim la pista amb neu glaçada que puja cap el cim de Carroi pel mig d' un bonic bosc, i 
al cap d'una estona, en un revolt que gira amb insistència a l'esquerra, ens trobem al peu de la pala que puja directa al cim, aquí ens atrapa l' Ot, l' hostaler que no content en recomanar-nos la ruta la vol fer amb nosaltres, però ell va amb esquís. Pugem per la pala per un lloc que el mapa anomena Clot de la Rectoria (?), el pendent augmenta progressivament, i cada vegada és més exigent. De mica en mica els grampons van substituint les raquetes, però en Toni, no sense un gran esforç físic, pujará fins al cim amb raquetes i sense pals! L' Ot, el company esquiador ha abandonat la pala, ja fa estona, i ha pujat per la pista; i el retrobem al cim. Tot i la seva escassa alçada el Carroi està estratègicament situat i ens permet una excel·lent vista, amb Andorra i les Escaldes sota els nostres peu
s, la vall de Madriu davant nostre, i tot l' arc de cims des de el Comapedrosa fins als Pessons. Dinem sobre el teulat nevat de la caseta de servei de les antenes, on l'alçada de la neu ens hi deixa de forma natural. Des de el cim del Carroi, admirem la carena de la Serra d' Enclar fins al pic del mateix nom, tot una descoberta, és un recorregut que promet emocions fortes, amb la neu que hi ha i les cornises que sobresurten cap el sud, però avui no ho farem, hem dit que volíem tornar aviat, i ja són quarts de dues. Baixem per la pista glaçada, i això ens permet fer ho d'una manera distesa fent la xerrada, ara amb l' un, ara amb l'altre. És llarga i no arribem als cotxes fins a quar
ts de quatre. Pocs minuts després de les quatre ja som a la carretera, però ens espera un seguit de sorpreses.
n. La sort fa que l' hostaler sigui muntanyenc i li recomana a en Gonzalo pujar al Pic de Carroi, fer tota la carena fins el Pic d' Enclar, i baixar després des de el Coll de Montaner. La proposta no sembla massa engrescadora, el Carroi només fa 2.335m, es veu perfectament des de la porta de l' Alberg, i al cim hi ha unes antenes. Hi han dubtes, però es veu una pala de neu interessant que puja directe al cim, i l' opinió d'un muntanyenc que coneix perfectament la zona, sempre s'ha de tenir en compte. Anem-hi doncs. Una pista que surt de Sispony, porta cap a les bordes dels Fenerols, deixem els cotxes just al costat del pont que creua el riu de Montaner, i ja sortim amb les raquetes als peus. Seguim la pista amb neu glaçada que puja cap el cim de Carroi pel mig d' un bonic bosc, i 
al cap d'una estona, en un revolt que gira amb insistència a l'esquerra, ens trobem al peu de la pala que puja directa al cim, aquí ens atrapa l' Ot, l' hostaler que no content en recomanar-nos la ruta la vol fer amb nosaltres, però ell va amb esquís. Pugem per la pala per un lloc que el mapa anomena Clot de la Rectoria (?), el pendent augmenta progressivament, i cada vegada és més exigent. De mica en mica els grampons van substituint les raquetes, però en Toni, no sense un gran esforç físic, pujará fins al cim amb raquetes i sense pals! L' Ot, el company esquiador ha abandonat la pala, ja fa estona, i ha pujat per la pista; i el retrobem al cim. Tot i la seva escassa alçada el Carroi està estratègicament situat i ens permet una excel·lent vista, amb Andorra i les Escaldes sota els nostres peu
s, la vall de Madriu davant nostre, i tot l' arc de cims des de el Comapedrosa fins als Pessons. Dinem sobre el teulat nevat de la caseta de servei de les antenes, on l'alçada de la neu ens hi deixa de forma natural. Des de el cim del Carroi, admirem la carena de la Serra d' Enclar fins al pic del mateix nom, tot una descoberta, és un recorregut que promet emocions fortes, amb la neu que hi ha i les cornises que sobresurten cap el sud, però avui no ho farem, hem dit que volíem tornar aviat, i ja són quarts de dues. Baixem per la pista glaçada, i això ens permet fer ho d'una manera distesa fent la xerrada, ara amb l' un, ara amb l'altre. És llarga i no arribem als cotxes fins a quar
ts de quatre. Pocs minuts després de les quatre ja som a la carretera, però ens espera un seguit de sorpreses. A la duana paren absolutament a tots els cotxes, i ens fan obrir el portaequipatges a tothom. Després seguim cap el túnel del Cadí amb força trànsit, però fluït. Poc després del túnel, cues, aturats, i lentament fins aprop de Berga, i la rematada final, a Sallent una manifestació talla l' autovia. No és fins a la vora a les vuit que no ens asseiem a taula, a Manresa, per passar comptes i fer un mos.
Sort que volíem tornar aviat !
Text: Emili
Fotos: Gonzalo, i Toni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada