Entrades
El diumenge 18 de gener havíem de fer les sortides del Centenari de la Secció de Muntanya, però un seguit de nevades i temporals de vent varen fer impracticables la majoria dels recorreguts previstos. Varem aplaçar-ho per la primavera, confiant que la neu ja no hi seria, i que el temps seria millor. Havíem previst 8 rutes d'ascensió al Santuari de Cabrera, 5 des de Cantonigròs i 3 des de la Vall d' en Bas.
Aquest diumenge 26 d' Abril, amb una pèssima previsió meteorològica, varen sorti
r de Barcelona els autocars en direcció a Cantonigròs i els Hostalets d'en Bas on ens estaven esperant uns esmorzars a base de pa amb tomàquet, embotits, formatges, i coca o croissants, porrons de vi, cafès, i altres vicis inconfessables.
A Hostalets, primer varem repartir les samarretes fetes per aquesta commemoració del Centenari, després, mentre esmorzàvem, i la pluja netejava els autocars, el pessimisme feia acte de presència. Però els vocals varem decidir que, ... aquí no es queda ningú!, i que si la gent volia, fèiem les sortides. Una ràpida enquesta va quedar en aproximadament un 50% que volien fer la sortida. Una trucada als companys de Cantonigròs, mentia ...- aquí sortim tots !, ...- aquí també !. Dels que varen pujar amb els dos autocars petits cap a Coll de Bracons per fer el recorregut 1, alguns va
ren decidir no sortir. Els altres vàrem reunir els recorreguts 2 i 3, i amb l'autocar gran i un parell de cotxes, varem pujar, sota un fort xàfec, per la carretera que va cap a Cantonigròs fins a la cruïlla que porta per la vella pista, ara asfaltada, fins a Falgars d'en Bas. Al baixar de l' autocar, sense pluja però amb boira pixanera, tots decidíem fer la sortida, alguns una mica coaccionats per l' entusiasme dels altres. Després de seguir la carretera uns tres quilòmetres i mig, arribem a la casa de Pujolriu, punt d' enllaç amb el recorregut 3, que seguim a partir d' aquí.
Pel costat de Cantonigròs, després de l'esmorzar, els companys de la Comissió d' infants, fent ús del seu reconegut seny, varen renunciar mullarse, els altres, tots excursionistes experimentats, i acostumats a remullades inesperades, varen anar cap Sant Julià de Cabrera des de on el recorregut 7 va seguir l' itinerari previst, pel camí de la serrica, i els altres varen
ajuntarse tots per fer el recorregut 6, pel collet de Cabrera. El temps no estava per aventures, perquè els ruixats i la pedregada varen ser companys de camí, i a tot això cal afegir-hi alguns llamps molt propers. Però de mica en mica tothom va arribar a dalt a Cabrera, i en agraïment a l'esforç, i per sorpresa de tots, va sortir el sol, i així es va mantenir tota l'estona excepte quatre gotes d' algun cap de núvol despistat.
Mentre tant, els companys del recorregut 1 des de Coll de Bracons, havien baixat per la Grabulosa fins el riu Fornés i després d' una confusió per culpa dels moviments de terra de les màquines que treuen els arbres caiguts en els temporals de gener, varen rectificar el camí, i cap a quarts de dues eren a Cabrera.
Els que fèiem el recorregut 3, després d'uns moments durs amb un fort xàfec, pedregada, vent, i dos espectaculars llamps en que gairebé varem sentir primer el tro, xops com àne
cs, arribàrem a la casa de Comajoan al peu dels cingles d' Aiats. Resguardats dins d' una petita nau darrera la casa, decidim no seguir el camí previst i anar cap a les cases d' Aiats i des allà pujar cap el coll de Bram i Cabrera. Però al cap de poc de tornar en marxa, comença a sortir el sol, i en la cruïlla que es separen els dos camins marcats en groc, es formen dos grups, un seguirà cap a les cases d' Aiats, i els altres pujarem pel camí previst inicialment. Pugem pel corriol embardissat que ens porta fins al cim de la serrica d' Aiats i de seguida som al Grau d' Escales, un magnífic escaler en la roca del cingle, amb una vista espectacular. Al cap de poc som al collet on hi ha les cabanes d' Aiats i al mig del Pla d' Aiats, decidim no anar fins a la punta de la cinglera perquè sabem que la resta de companys ens està esperant dalt de Cabrera, anem tard. Baixem fins a trobar el preciós camí 
que volta per l'est el Puig dels Llops i ja som al peu de les escales de Cabrera. Aquí una trucada ens avisa, que els companys que s'han separat del nostre grup, una vegada a les cases d'Aiats han decidit anar directes cap a Cantonigròs, no pujaran a Cabrera. Nosaltres fem el darrer esforç per les escales fins al Santuari de Cabrera, on ens esperen tots el companys, i que la majoria ja han dinat. Abans de que els que fa estona que hi són, comencin a baixar, fem les fotos de grup. Uns tornen a Sant Julià per la pista que envolta Cabrera,altres pel collet.
La gent de l' Hostal de Cabrera s'ha ofert (i ho agraïm especialment) per deixarnos la sala del primer pis, on ens serveixen un reconfortant brou calent, i una estufa de butà ajuda a assecar la roba.
Després de dinar fem una altre foto col·lectiva amb els que quedem i comencem a baixar pel camí empedrat que en poc més d'un quart d' hora ens deixa altre vegada al peu de les escales, i d' aquí cap a Cantonigròs directament pel camí del coll de Bram.
Els que han retornat a Sant Julià de Cabrera ja han marxat directament amb els autocars cap a Barcelona. A Cantonigròs sovintegen els canvis de roba i calçat, i abans d' acomiadar-nos, encara tenim temps per la darrera foto col·lectiva, amb un mig apagat sol de tarda. Quan s' apagui del tot ja serem a casa.
Fotos: Mariona
Aquest diumenge 26 d' Abril, amb una pèssima previsió meteorològica, varen sorti
r de Barcelona els autocars en direcció a Cantonigròs i els Hostalets d'en Bas on ens estaven esperant uns esmorzars a base de pa amb tomàquet, embotits, formatges, i coca o croissants, porrons de vi, cafès, i altres vicis inconfessables.A Hostalets, primer varem repartir les samarretes fetes per aquesta commemoració del Centenari, després, mentre esmorzàvem, i la pluja netejava els autocars, el pessimisme feia acte de presència. Però els vocals varem decidir que, ... aquí no es queda ningú!, i que si la gent volia, fèiem les sortides. Una ràpida enquesta va quedar en aproximadament un 50% que volien fer la sortida. Una trucada als companys de Cantonigròs, mentia ...- aquí sortim tots !, ...- aquí també !. Dels que varen pujar amb els dos autocars petits cap a Coll de Bracons per fer el recorregut 1, alguns va
ren decidir no sortir. Els altres vàrem reunir els recorreguts 2 i 3, i amb l'autocar gran i un parell de cotxes, varem pujar, sota un fort xàfec, per la carretera que va cap a Cantonigròs fins a la cruïlla que porta per la vella pista, ara asfaltada, fins a Falgars d'en Bas. Al baixar de l' autocar, sense pluja però amb boira pixanera, tots decidíem fer la sortida, alguns una mica coaccionats per l' entusiasme dels altres. Després de seguir la carretera uns tres quilòmetres i mig, arribem a la casa de Pujolriu, punt d' enllaç amb el recorregut 3, que seguim a partir d' aquí.Pel costat de Cantonigròs, després de l'esmorzar, els companys de la Comissió d' infants, fent ús del seu reconegut seny, varen renunciar mullarse, els altres, tots excursionistes experimentats, i acostumats a remullades inesperades, varen anar cap Sant Julià de Cabrera des de on el recorregut 7 va seguir l' itinerari previst, pel camí de la serrica, i els altres varen
ajuntarse tots per fer el recorregut 6, pel collet de Cabrera. El temps no estava per aventures, perquè els ruixats i la pedregada varen ser companys de camí, i a tot això cal afegir-hi alguns llamps molt propers. Però de mica en mica tothom va arribar a dalt a Cabrera, i en agraïment a l'esforç, i per sorpresa de tots, va sortir el sol, i així es va mantenir tota l'estona excepte quatre gotes d' algun cap de núvol despistat.Mentre tant, els companys del recorregut 1 des de Coll de Bracons, havien baixat per la Grabulosa fins el riu Fornés i després d' una confusió per culpa dels moviments de terra de les màquines que treuen els arbres caiguts en els temporals de gener, varen rectificar el camí, i cap a quarts de dues eren a Cabrera.
Els que fèiem el recorregut 3, després d'uns moments durs amb un fort xàfec, pedregada, vent, i dos espectaculars llamps en que gairebé varem sentir primer el tro, xops com àne
cs, arribàrem a la casa de Comajoan al peu dels cingles d' Aiats. Resguardats dins d' una petita nau darrera la casa, decidim no seguir el camí previst i anar cap a les cases d' Aiats i des allà pujar cap el coll de Bram i Cabrera. Però al cap de poc de tornar en marxa, comença a sortir el sol, i en la cruïlla que es separen els dos camins marcats en groc, es formen dos grups, un seguirà cap a les cases d' Aiats, i els altres pujarem pel camí previst inicialment. Pugem pel corriol embardissat que ens porta fins al cim de la serrica d' Aiats i de seguida som al Grau d' Escales, un magnífic escaler en la roca del cingle, amb una vista espectacular. Al cap de poc som al collet on hi ha les cabanes d' Aiats i al mig del Pla d' Aiats, decidim no anar fins a la punta de la cinglera perquè sabem que la resta de companys ens està esperant dalt de Cabrera, anem tard. Baixem fins a trobar el preciós camí 
que volta per l'est el Puig dels Llops i ja som al peu de les escales de Cabrera. Aquí una trucada ens avisa, que els companys que s'han separat del nostre grup, una vegada a les cases d'Aiats han decidit anar directes cap a Cantonigròs, no pujaran a Cabrera. Nosaltres fem el darrer esforç per les escales fins al Santuari de Cabrera, on ens esperen tots el companys, i que la majoria ja han dinat. Abans de que els que fa estona que hi són, comencin a baixar, fem les fotos de grup. Uns tornen a Sant Julià per la pista que envolta Cabrera,altres pel collet.La gent de l' Hostal de Cabrera s'ha ofert (i ho agraïm especialment) per deixarnos la sala del primer pis, on ens serveixen un reconfortant brou calent, i una estufa de butà ajuda a assecar la roba.
Després de dinar fem una altre foto col·lectiva amb els que quedem i comencem a baixar pel camí empedrat que en poc més d'un quart d' hora ens deixa altre vegada al peu de les escales, i d' aquí cap a Cantonigròs directament pel camí del coll de Bram.
Els que han retornat a Sant Julià de Cabrera ja han marxat directament amb els autocars cap a Barcelona. A Cantonigròs sovintegen els canvis de roba i calçat, i abans d' acomiadar-nos, encara tenim temps per la darrera foto col·lectiva, amb un mig apagat sol de tarda. Quan s' apagui del tot ja serem a casa.
Fotos: Mariona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada