Cadí i Maig.

Aquest any no ens podem queixar de neu, les nevades han estat abundants i repartides en el temps, encara que també ens ha espatllat algun cap de setmana, però ens permetrà fer activitats a la neu segurament fins al Juny. El 2 i 3 de Maig han quedat la Dolors, l' Amadeu i l' Emili per anar a fer alguna canal al Cadí.

-Poques coses a la motxilla... sempre pesa massa ! Som a Estana. Hem arribat a quarts de nou, i mentre fem la tria del material, i preparem la roba, els entrepans i la bóta de vi, s' ens acosten un parell de muntanyencs que han dormit en una de les furgonetes que hi ha aquí al Coll de Pallers, són en Xavi Vicente i en Carles.

Amb en Xavi fa set o vuit anys que no ens veiem, des de una sortida hivernal amb en Marc al refugi dels Estanys de la Pera en que varem fer la cresta del Setut (feia poc que en Marc i l' Ignasi havien publicat la seva guia de ferrades*). Sempre és agradable tornar a retrobar companys, i recordar muntanyes compartides. En Xavi i en Carles aniran a fer la canal de l' Àliga, van forts aquest parell, nosaltres serem més modestos i farem l' Ordiguer, per veure com està la neu, i esperar l' arribada de l' Amadeu, per demà fer la Sàbat. Fem el camí junts, i distrets amb la conversa, al cap d'una hora de cinquanta minuts som a Prat de Cadí, mai deixa de sorprendrem la bellesa d' aquest lloc, i ens separem desitjant-nos sort.

La Dolors s'ha avançat, i l' encalço per atrapar-la poc abans d'entrar a la canal. La neu, primer massa tova amb les enfonsades reglamentàries, aquí encara està dura i ens permet avançar amb seguretat. Hi ha traça feta, i molta neu que cobreix el ressalt que ni s' intueix, i ens permet pujar ràpid. Ni tant sols he tret els piolets de la motxilla, he pujat amb els bastons per ajudar la meva baixa forma física, i perquè amb el bon estat de la neu, la canal no representa cap perill, tot i que aquest és un mal consell, perquè sempre hi ha un perill objectiu. Un cop a dalt ens acostem a la sortida de la Sàbat per veure el que farem demà. Hi ha cornisa i no ens podem posar al caire per veure la canal. Anem més a l' oest i trobem una traça que vinguen de la Sàbat per un flanqueig vertiginós, ha obert pas a la cornisa del damunt de la canal oriental del Ticó.

Després de l' entrepà de truita i del glop de vi de la bóta reglamentària, posem camí cap a capçalera de la Canal del Cristall. El sol ha estovat la neu i baixem amb dificultats, ens enfonsem sovint, fins que tips de patir optem per lliscar fent culing. L' últim tram del recorregut el patim especialment, la neu està tant tova que tot i seguir una traça ben marcada, les enfonsades es perpetuen cada 4 o 5 passes, fins i tot ens hem d'ajudar amb la pala per treure a la Dolors que ha quedat travada dins la neu. Quan arribem a Prat de Cadí estem rebentats, i descansem una estona mentre mengem quatre ganyips.

De tornada a Coll de Pallers, tot i que és de baixada, tardem més que al matí a l'anada. Agafem el cotxe per anar cap a La Bruna, l' alberg de Bellver, i, quan agafem cobertura, tinc avís de missatge al contestador del mòbil. Ha trucat l' Amadeu un parell de vegades. Diu que avui ha estat a Andorra amb en Gonzalo al Pic de la Font Blanca amb raquetes, que han estat parlant de demà fer alguna altre cosa, perquè no veuen clar venir al Cadí. Truco a l' Amadeu, i segueixen els dubtes per demà, parlem de l' estat de la neu, de la previsió de pujada de temperatures, i de la dificultat de la canal, fins que finalment, una mica per tot plegat, decideix que no ve, que no farà la Sàbat i anirà amb en Gonzalo al pic de l' Estanyó.

El despertador del mòbil ens fa fora de la llitera a les sis del matí. No esmorzem fins que tornem a ser a Coll de Pallers, on molts dels que han dormit a les furgonetes ja han sortit i altres ho fan ara. Mentre preparem les coses arriba un Subaru que aparca a tocar nostre, i en obrir la porta surt somrient en Joan Pau. No ens hem vist des de l' any passat al refugi de Conangles quan ens varem trobar sense estar previst amb ell, l' Olga, l' Isa i l' Humbert, la Cristina i en Pere, i en Carles, el dia que, havent suspès la sortida al Clarabide, havíem preparat una alternativa amb en Xavi Gregori al Tuc de Bargadèra. En Joan Pau i la Dolors varen estar fa tres anys als Écrins i compartiren cordada al Roche Faurio. Sortim abans que ell, però aviat ens atrapa, vol fer la canal Rolling Stones i l' aproximació és molt llarga, per això ens acomiadem mentre augmenta la seva gambada, va fort. La Dolors es va quedant enrere, i quan ja porto una estona a Prat de Cadí arriba desfondada i marejada. Tots els del Grup ja sabem que no pot ni olorar la lactosa, i potser n'hi havia de camuflada en el sopar d'ahir, el cas és que diu que no es veu en cor de pujar, que es queda al prat. Intento animar-la però no la puc enganyar. Surto en persecució de dos companys que han sortit abans i que van cap la canal dels Troncs, i veig que ja són a l'alçada on deixes la traça que va a l' Ordiguer i segueixes cap a l' oest per una pala ampla i totalment exposada al sol, i on més endavant al bell mig d'aquesta pala, veig en Joan Pau que lluita per avançar en la neu tova. Quan hi arribo entenc el drama, ja que obrir traça en aquesta neu és un martiri. Per sort ell ho ha fet per els altres, el que no sabem és a quin preu, quan el vegi li preguntaré si va poder fer tot el que tenia previst.

Pujant per la pala començo a intuir l'entrada de la Sàbat a l' ombra. Estic dubtant si podré fer el ressalt inicial tot sol sense ningú que m'asseguri, és un pas de IV com d'altres que alguna vegada he fet, obligat, sense assegurar, i tampoc sé com estarà la neu més amunt. Quan entro a la canal veig el ressalt d' uns deu metres amb la roca sense neu en la seva major part, només en el costat dret hi ha un gruix de glaç ben format, però molt vidriós en la seva part baixa, i en part trencat. He pujat fins aquí sense grampons i amb bastons. Ja amb els grampons posats i amb els piolets a les mans ho veig clar, no pujaré. Tant sols tres anys enrere, abans de la segona operació al genoll, no m'ho hauria pensat ni un moment, però aquests darrers anys han estat un seguit de frustracions i fracassos. No estic en forma, no tinc seguretat, i mentalment ja he baixat el nivell. Recullo ràpid i començo la baixada, quan de sobte un dubte em fa girar la vista cap a unes roques mig aterressades on l' any passat estavem amb la Montse, la Dolors i en Nor (en el moment que vaig decidir baixar perquè havia de ser aviat a Girona) mentre els altres (Alex, Isa, Humbert, Olga, Joan Ramon...) ja estàven dins la canal. Per on vàren pujar? Està clar que no era pel ressalt en que jo he estat, devien pujar pel costat de l' entrada a la canal dels Troncs. Per un moment dubto de tornar a pujar i fer el recorregut que els companys varen fer l'any passat, però entre una cosa i l'altre ja he perdut massa temps. Baixo altre vegada amb enfonsades memorables cap a Prat de Cadí. Saludo uns companys del GEiEG de Girona, i enfilem cap al cotxe. La Dolors està millor.

De tornada cap a Girona, encara dubto si ho hauria d'haver provat, però només de pensar l'hora que era i l'estat de la neu, estic content d'haver-ho deixat, ... encara hi seria !

Text i fotos: Emili

*Vies ferrades a prop nostre
ISBN (10): 84-931651-3-1
Autors: Marc Pérez i Bou, Ignasi Vidal i Ribas
Publicació: Barcelona. La Butxaca de Muntanya, SCP, 07/2001