Entrades
Ens preocupa i ens intriga un enigma que hauríem de resoldre: els egipcis feien les piramides de pedra perquè no teníen gel? Hauríen fet Iglús? Veien les fotos de la colla que va anar a Pessons tenim alguns indicis.
Quan?- 9 i 10-5 del 2009
Qui?- Joan Ramón Montes i Dolors Gurri –Vocals
Xavier-Feliu-Fernando-Marc-Ilonca- Sió-Julià i Toni Salas- Penya.
Què?
Malgrat les sentides protestes dels participants la malvada vocal ens convoca a les 5h 30 m de la matinada a Fabra i Puig per sortir cap a Andorra. Esmorzem passada la frontera i arribats a Encamp prenem la carretera dels Cortals. Arribem a les Bordes del Rigoder i allà deixem els vehicles i comencem a caminar.
Situats cara a Encamp agafem un sender a mà esquerra, voregem una borda on posa bar però no hi ha bar i ens internem en el bosc ascendint sense pressa però sense pausa. Si bé ens acompanyen unes boniques marques grogues aquestes desapareixen ràpidament. Arribem a una confluència de camins. A la dreta posa : Coma dels Llops, anem a l’ esquerra pel camí d’ Ensagents.
Ja trobem abundant neu així que ens toca posar-nos les raquetes, i ens dirigim
en direcció sud-est i anem agafant alçada, arribem a una zona rocosa i tenim que deixar les raquetes, s’ acaben les roques i ens enfonsem, ens posem les raquetes, el camí es fa penós, el grup se separa i tenim les primeres defeccions. El Julià i la Sió diuen que no han vingut al món a patir i se’n tornen.
La resta d’ aguerrits expedicionaris arribem al refugi d’ Ensagents(2425 m) quan ja és la 1h del migdia amb força retard sobre l’ horari previst.
Si bé fa un sol que esparvera els nostres estimats líders decideixen que a la tarda plourà i que no es convenient fer el cim avui. El poble sofert i agraït dona les gràcies per la magnanimitat i el descans.
Jalem i passem la tarda fent el ximple. La principal activitat es construir un iglú, model Nanook l’ esquimal, hivern 2004. Els esforços queden recompensats. D’ un en un entrem en el iglú posem carotes i ens fem fotos. El iglú queda per la posteritat. Continua fent un sol de collons.
Xerrem sobre allò diví i humà. Critiquem al CEC, faltaria més, i esperant la glòria pel dia de demà ens anem a dormir acompanyats pels suaus roncs del Marc que acaronen els nostres somnis.
Despertem a les 7h del matí angoixats i aterrits, boira, pluja, núvols i altres elements meteorològics que normalment no permeten ascendir als cims. Després de plors i imprecacions decidim tornar per on hem vingut amb la cua entre les cames.
Ara baixem per la vall, pel costat del riu, hi no hi ha camí, fem el camí, en tant travessem el riu i ens quedem xops el Senyor que és pietós ens deixa veure un moment el nostre objectiu, el Pic de Pessons (2857 m) que compungit ens diu adéu sabedor que avui no ens podrà abraçar.
Mullats i contents arribem de nou als cotxes. Això és el que te la muntanya , la gent som una mica panolis. Si fem el cim estem contents, si no però fem petar la xerrada també.
Última parada a Martinet per gaudir de bocates de bull en mal estat i marxa cap a casa per veure com el Barça guanya la lliga, després resulta que encara no la guanya.
Qui?- Joan Ramón Montes i Dolors Gurri –Vocals
Xavier-Feliu-Fernando-Marc-Ilonca- Sió-Julià i Toni Salas- Penya.
Què?
Malgrat les sentides protestes dels participants la malvada vocal ens convoca a les 5h 30 m de la matinada a Fabra i Puig per sortir cap a Andorra. Esmorzem passada la frontera i arribats a Encamp prenem la carretera dels Cortals. Arribem a les Bordes del Rigoder i allà deixem els vehicles i comencem a caminar.
Situats cara a Encamp agafem un sender a mà esquerra, voregem una borda on posa bar però no hi ha bar i ens internem en el bosc ascendint sense pressa però sense pausa. Si bé ens acompanyen unes boniques marques grogues aquestes desapareixen ràpidament. Arribem a una confluència de camins. A la dreta posa : Coma dels Llops, anem a l’ esquerra pel camí d’ Ensagents.
Ja trobem abundant neu així que ens toca posar-nos les raquetes, i ens dirigim
en direcció sud-est i anem agafant alçada, arribem a una zona rocosa i tenim que deixar les raquetes, s’ acaben les roques i ens enfonsem, ens posem les raquetes, el camí es fa penós, el grup se separa i tenim les primeres defeccions. El Julià i la Sió diuen que no han vingut al món a patir i se’n tornen.La resta d’ aguerrits expedicionaris arribem al refugi d’ Ensagents(2425 m) quan ja és la 1h del migdia amb força retard sobre l’ horari previst.
Si bé fa un sol que esparvera els nostres estimats líders decideixen que a la tarda plourà i que no es convenient fer el cim avui. El poble sofert i agraït dona les gràcies per la magnanimitat i el descans.
Jalem i passem la tarda fent el ximple. La principal activitat es construir un iglú, model Nanook l’ esquimal, hivern 2004. Els esforços queden recompensats. D’ un en un entrem en el iglú posem carotes i ens fem fotos. El iglú queda per la posteritat. Continua fent un sol de collons.
Xerrem sobre allò diví i humà. Critiquem al CEC, faltaria més, i esperant la glòria pel dia de demà ens anem a dormir acompanyats pels suaus roncs del Marc que acaronen els nostres somnis.
Despertem a les 7h del matí angoixats i aterrits, boira, pluja, núvols i altres elements meteorològics que normalment no permeten ascendir als cims. Després de plors i imprecacions decidim tornar per on hem vingut amb la cua entre les cames.
Ara baixem per la vall, pel costat del riu, hi no hi ha camí, fem el camí, en tant travessem el riu i ens quedem xops el Senyor que és pietós ens deixa veure un moment el nostre objectiu, el Pic de Pessons (2857 m) que compungit ens diu adéu sabedor que avui no ens podrà abraçar.
Mullats i contents arribem de nou als cotxes. Això és el que te la muntanya , la gent som una mica panolis. Si fem el cim estem contents, si no però fem petar la xerrada també.
Última parada a Martinet per gaudir de bocates de bull en mal estat i marxa cap a casa per veure com el Barça guanya la lliga, després resulta que encara no la guanya.
El Pessons ens dona cita per un altre dia.
Text: Toni Salas
Fotos: Dolors Gurri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada