Entrades
Un company d´Andorra, en Marco Mijares que es guia de natura a Andorra i també f
a de guia de muntanya, al qual li explico que estic associat al C.E.C. i que formo part d´un grup d´alpinisme (feia barraquisme amb ell) em comenta que tant si com no l´acompanyi a fer una variant de la via dels seracs al Petit Vignemale. Malgrat les dates considera que encara pot haver condicions. Jo li poso alguna pega, que el cap de setmana estic liat amb la canalla, que si naps i que si cols, però al final em convenç per anar el dijous 28 i divendres 29 d´aquest mes de maig, amb el consegüent escaqueig de la feina. Això vol dir el següent.
a de guia de muntanya, al qual li explico que estic associat al C.E.C. i que formo part d´un grup d´alpinisme (feia barraquisme amb ell) em comenta que tant si com no l´acompanyi a fer una variant de la via dels seracs al Petit Vignemale. Malgrat les dates considera que encara pot haver condicions. Jo li poso alguna pega, que el cap de setmana estic liat amb la canalla, que si naps i que si cols, però al final em convenç per anar el dijous 28 i divendres 29 d´aquest mes de maig, amb el consegüent escaqueig de la feina. Això vol dir el següent.-Dijous 28; ens aixequem a les 3 de la matinada, passem per Andorra cap a França fins a Foix i d´allí a Pont d´Espagne (Cauterets). Hi posem 3,30 H. (vaig rapidet). Ven carregats
cap al refugi de les Oulettes, arribem a les 11,30 H. A la tarda pugem a practicar una mica en uns seracs (maniobres, piolet tracció, fotos al Couloir de Gaube…), i sopar al refugi (estem sols¡¡¡) i a dormir).
-Divendres 29; ens tornem a aixecar a les 3 de la matinada (ja ho tenim per costum, cap problema) per sortir a les 3,30 H. Hi ha
menys 1º C., que es més que suficient per les nostres aspiracions. Arribem a la base del glaciar suspès i ja ens encordem. A partir d´aquí jo aniré de segon. Superem una rimaia (o potser gran esquerda) i posteriorment a l´ensemble anem pujant per l´ampla part mitja del glaciar. Més amunt cal virar a l´esquerra i el tema s´empina
, tornem a progressar muntant les pertinents reunions. Es plantegen inclinacions de fins a 60-65 grausi hi ha dos passos de roca poder de tercer superior o de quart. En un d´ells dono un cop a la roca i se m´afluixa el casc en situació compromesa, l´intento posar i caic 2 o 3 metres; una mica d´ensurt, alguna rascada amb un dels piolets i tornem-hi. El segon pas el meu company el supera fàcil i elegantment, jo recargolant-me, esbufegant i justet, però som hi cap amunt. Al final son uns quatre llargs de 60 metres, amb quelcom de gel i neu collonuda. Una vira a esquerres lateral i sortim ben be sota el cim del Petit Vignemale. Vistes sensacionals, menjar quelcom… i pesadament cap al refugi. Al refugi una mica de beure i cap a Pont d´Espagne amb molta calor i jo al menys ben trinxat. D´allí per la Vall d´Aran i el Cantó passant per Luchon 4,15 H. de cotxe fins la Seu i Andorra, una bona botifarra per dos dies, però dos dies sensacionals.
Text: Amadeu Gallart.
, tornem a progressar muntant les pertinents reunions. Es plantegen inclinacions de fins a 60-65 grausi hi ha dos passos de roca poder de tercer superior o de quart. En un d´ells dono un cop a la roca i se m´afluixa el casc en situació compromesa, l´intento posar i caic 2 o 3 metres; una mica d´ensurt, alguna rascada amb un dels piolets i tornem-hi. El segon pas el meu company el supera fàcil i elegantment, jo recargolant-me, esbufegant i justet, però som hi cap amunt. Al final son uns quatre llargs de 60 metres, amb quelcom de gel i neu collonuda. Una vira a esquerres lateral i sortim ben be sota el cim del Petit Vignemale. Vistes sensacionals, menjar quelcom… i pesadament cap al refugi. Al refugi una mica de beure i cap a Pont d´Espagne amb molta calor i jo al menys ben trinxat. D´allí per la Vall d´Aran i el Cantó passant per Luchon 4,15 H. de cotxe fins la Seu i Andorra, una bona botifarra per dos dies, però dos dies sensacionals.Text: Amadeu Gallart.
Fotos: Marco Mijares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada