Ruta dels Refugis del Torb. 1

Hola companys!
Aquest diumenge dia 12 de Juliol hi ha sortida oficial pel Piri Oriental ( Ruta dels refugis del Torb ).... " Sortida trenca cames per aquells que vulguin passar un bon dia de fatiga, suar de valent i provar quins son els seus límits ".

...................

Aquesta ruta potser l'he inventada jo, i ja l’he feta varies vegades, amb neu i sense neu. L’últim cop la vaig titular Els Tres Colls i va ser tota una aventura per culpa de la neu, doncs les marques del GR10 que estan a les pedres no es veien, com es lògic.
Però aquest cop sense neu la ruta era molt més fàcil i evidentment vam trigar menys temps en fer-la, amb ho que vaig aprofitar per anar fins al refugi de Carançà.
Vam ser 12 persones, dels quals uns ja l’havien fet i altres no. Dels que no l’havien fet vaig conèixer per primer cop a l’Inma Borrell i al seu company Ramón Sunyer; dels dos he de dir que són uns grans caminadors. I també vaig conèixer a la Cristina Virgili que era la gran incògnita de la sortida i, va acabar sent la gran sorpresa de la jornada, doncs va aguantar les nou hores que vam caminar molt bé, encara que a les pujades fortes ha de millorar una mica.... oi!!
El primer refugi que vam trobar va ser la Cabana dels Alemanys. Diuen que és un antic puesto on hi havia soldats alemanys que controlaven la frontera amb l’Espanya de la segona Guerra Mundial, quan França estava ocupada.
El refugi és lliure i sempre està molt ben cuidat. El lloc on està s’ho mereix, és la Reserva Natural de Mentet.
Continuem fins al Coll de Pal (un de tants, es veu que no saben posar altre nom als colls) i d’allà fent ziga-zagues i seguint les marques del GR10, arribem al refugi de Carançà.
La Vall de Carançà és un lloc maquíssim i molt aïllat, per on passa el riu del mateix nom i que ens va servir per menjar a l’ombra dels seus arbres i refrescar-nos una mica.
Després del descans, vam continuar la marxa tot ficant-nos de ple dins la Coma dels Bessiberris.
Al principi de la coma hi ha una cabana molt precària, que jo l’anomeno la cabana dels pescadors per les seves característiques, ja que està feta tota de fusta al costat del riu; de totes maneres no m’agradaria tindre que passar una nit allà dintre, però si cal, ho faria.
Ja només ens queda enfilar tota la coma fins el Coll de la Geganta.
La coma és llarga i pesada, però aquesta vegada trobem moltes vaques i molts isards que adornen les nostres fotos i, clar mirant aquí i mirant allà el camí s’ens fa més curt.
Quan arribem al Coll de la Geganta tot sembla que està fet, però no es així ,doncs encara ens queda tota la baixada fins els cotxes que la fem tot seguint un corriol ven marcat que arriba fins a una de les pistes de Vallter 2000.
Quan estem quasi arribant, li dic al primer del grup que agafi un corriol que surt a l’esquerra i que va a petar directament a la pista que arriba a l'estació d’esquí. Aquest camí el vaig descobrir fa molts anys, i sempre m’agradat agafar-hi els últims metres abans d’arribar al final de la baixada del coll.
Bé, això és el principi d’un cicle que comença en aquesta ruta però hi haurà molt més que ja anirem descobrim.
Components del grup: Tono, Toni Miret, Ana, Inma, Ramón, Patricia, Trini, Manel, Cristina, Xavi Bartra, Fèlix .
Gràcies per vindre.

Text i fotos : Joan Ramón.