Canal Fonda, Ripollès

31/01/2010

La nostra idea era anar a fer una canal a la Coma de Bessivers que després de buscar i buscar no varem trobar cap ressenya, només teníem una foto que ens donava una valoració de quina dificultat podria tindre.

Però no va poder ser perquè la previsió del temps era dolenta i no hems podíem permetre el luxe d’aventurar-nos en un lloc que no coneixem lo suficient.

Varem canviar d’objectiu i vem decidir anar a la Coma de l’Orri a fer la Canal Fonda. Canal de 800 m. amb només un pas de dificultat i que en teoria hauria d’haver sigut una bonica cascada de gel de fusió i que en realitat es va convertir en una pas mixta d’uns 25 metres, molt perillós on la roca era molt llisa i no tenies practicament on col·locar les assegurances. La resta del recorregut tenia un parell de ressalts glaçats però molt curts i trams amb la neu molt dura on havies d’anar amb compte.
Es va fer llarga, molt llarga però jo ja sabia que era així perquè fa dos hiverns amb altre gent del grup varem fer l’Occidental que està just a la dreta de la d’avui. Aquell dia vem acabar de nit (la canal) i avui no volia que em passes el mateix.

En el primer ressalt i únic que ens ven encordar, vem fer dues cordades. Gonzalo amb Gerardo van ser els primers en arribar a l’ùltim pas del ressalt que era el mes difícil. Gonzalo obra la via però es trobar amb mes dificultats de les esperades i es queda aturat, l’esforç que realitza es descomunal però no pot seguir i la fatiga pot mes que la seva voluntat. Finalment per tossut cau però sense conseqüències.

Tal com estàvem col·locats lo mes lògic era que ho intentés el Gerardo doncs el Jose que era la meva cordada encara estava a peu de via esperant que li afegim un lloc a la reunió.

Gerardo pren el relleu i encara el tram que encara es resisteix. També ho passa malament però al final ho aconsegueix i munta reunió perquè podem pujar tots ja sense problemes.

Com canvia quan tens la corda davant els nassos.

No donem treva i continuem pujant trovan -nos amb diferents tipus de neu en general bastant bona i segons quin tram bastant dura on la progressió es fa mes ràpida però igual de cansada.

Passem un parell de ressalts glaçats i anem pujant mica en mica buscant el final de la canal que sembla que no arriba mai. A la dreta deixem la sortida de l’Occidental, una goulotte maquíssima que algun dia m’agradaria tornar a repetir (acabant de dia).

Finalment trobem el lloc on acaba la canal i on comença la baixada. Fa una estona que neva feblement però tot just quan encarem el primer tram de baixada ens abraça la boira i la nevada es mes intensa.

La baixada no es fàcil i hem d’anar amb compte, en algun tram inclús hem de baixar d’esquena clavant piolets i puntes davanteres dels grampons. A la dreta ens queda tota la paret on per l’altre vessant hem pujat i llàstima de la boira perquè el lloc es mereix entretenir-se però no podem parar i seguim buscant el final fins trobar el camí de tornada.

Arribem als cotxes sobre les 17.30 quan es començava a fer de nit.

Objectiu complert.

L’amistat duplica les alegries i divideix les angunies per la meitat

Sir Francis Bacon

Felicitats amics

Text: Joan Ramon