La Sàbat pendent.

El cap de setmana que voliem anar a la zona de Pimorent i varem acabar al Cadí pel mal temps, l' Amadeu ja va dir que volia tornar-hi per fer la Sàbat. Tal com diu ha enredat a en Feliu, i hi ha anat aquest primer cap de setmana de Febrer, mentre una bona colla del grup estaven a la zona de Prat d' Aguiló.

Diumenge dia 7, Febrer.

Desprès de complir dissabte amb la família (que menys desprès de dos caps de setmana "d´escaqueig"), i desprès d´"enganyar" al meu gran amic i company de barranquisme en Feliu de la Seu, marxem plegats a portar a terme l´assignatura pendent de la canal Sàbat.

Sortim a una hora raonable, carreguem tot al seu cotxe, arrivem al lloc i aparquem molt be, ens posem botes, paraneus, arnès ...i ...hòstia!!!, m´he deixat la motxilla!!!, ho carrego tot "suelto" i em deixo la meva estimada gran motxilla. Pitant cap a la Seu, la recullo, perdem hora i quart i sortim per fi, jo ven emprenyat, i amb retràs com l´altre cap de setmana. Sortim amb grampons (vist l´estat del caminet a Prat de Cadí i per experiència del cap de setmana anterior) i ... candela!!!. Arrivem a la base de la canal en unes dues hores i desprès de fotre un bon embolic amb la corda i montar reunió ataco el pas de quart una mica delicat doncs no està gaire cobert de neu.

Un cop fet i donades les bones condicions pujem en "ensemble" i desprès d´avançar una cordada de tres i fent dues reunions més (potser no calien però per seguretat i "como mandan los cánones"), fem cim, això si, amb el nostre estil de diàleg fruit de l´excès de confiança pels anys d´amistat: ... puja aquí ràpid!!!, ... no m´emprenyis !!!, ... espera collons !!!, ... vingamés canya !!!, ... has liat la corda de mala manera redeu, perdrem dues hores en desfer-la !!! etc., en un "toma i daca" que forma part de la nostra idiosincràsia i que es habitual en les sortides barranqueres (als pocs dies trobo a faltar aquesta "salsilla").

Posteriorment baixem pel Cristall (valoro anar a Prat d´Aguiló per veure els companys però ho descarto per anar justos de temps i la durada de la baixada, apart algú ens hauria d´atansar a Estana). Arrivem al cotxe, a cal Bastè un vol de cafè amb llet dels d´abans amb madalenes i cap a casa. Per cert, un petit detall; en Feliu no havia fet MAI una canal, i pràcticament no s´havia posat uns grampons. Molt bé Feliu !!!!!! (però no t´adormis, no et dono molt marge per fer la propera).

Text i fotos: Amadeu Gallart