Val de Molières, i Pic de Ballibierna

16 i 17 d' Octubre 2010

La meteo deia que podia caure una feble nevada a la nit del dissabte i matinada de diumenge, que baixaven les temperatures, i que el vent del nord seria fort ... fort? La mare que el va ... !!!

Alguns van directes perquè han sortit tard, o això diuen, perquè després resultarà que no han volgut esmorzar amb nosaltres ..., però la majoria, ens trobem a les 9 del dissabte, com sempre, a Bellcaire; al final serem un grup de setze.
Mentre els entrepans van caient, traiem el mapa per fer un repàs de la ruta prevista, i ens anem coneixent els que no ens havíem vist mai.

Poc després de 2/4 de 10 sortim cap a l' aparcament de Conangles, on arribem tots junts, menys els que mengen a part. Els hem d' esperar un quart d'hora llarg, mentre preparem les motxilles.

Quan arriben, fem el poc més d'un quilometre que ens queda per arribar fins l' aparcament del refugi de l' hospital de Vielha (o Sant Nicolau), a la boca sud del túnel de Vielha. Farem una caminada per passar la tarda, sense cap pressa.

Anem pel camí que puja per la Val de Molières en direcció oest. Aviat som a la cascada, i seguim per la riba dreta del torrent, ens separem d' aquest, i anem fins damunt d'un ressalt aturonat (1.980m) a on dinem.

Descansem una estona, i seguim cap al nord fins trobar el corriol que puja cap als Estanhòts de Molières. Fem una aturada a uns 2.300m, i aquí decidim començar a baixar, sense arribar als estanys, perquè ha començat a bufar vent del nord, i avui només volem estirar una mica les cames, i amb els 700m de desnivell, ja en fem prou.

De baixada augmenta el vent i la sensació de fred. Arribem als cotxes i anem cap al refugi de Conangles, on ens espera en Genís , el guarda. Com que som 16 ens instal·lem en 2 dormitoris.

El sopar més que correcte, continua amb doble ració de postres, perquè en Fèlix ha portat garnatxa de l' Empordà i panellets, i també surten les galetes i la xocolata amb que el vocal pretén subornar al personal perquè no el critiquin. En Genís que ens ha aguantat el xivarri, ens ensenya el rellotge. A dormir que demà esmorzem a 2/4 de 7.

Puntuals a taula, endrapem l' esmorzar generós, i poc després de les set agafem els cotxes cap a Aneto, per seguir la carretera que puja cap a l' estany de Llauset, on arribem després de passar pel túnel que ens porta a l' aparcament del costat de la presa. Mentre pujàvem ha anat clarejant i sortim a les 8, ja de dia.

Fa fred. El vent es pot suportar perquè anem arrecerats del vent del nord per la solana de Llauset, i així seguim fins al collet de la cabana de Botornàs. Hem pujat a bon ritme, en una hora des de els cotxes.

Després deixem a la nostra esquerra l' estany de Botornàs, i seguirem en direcció nord, fins a una cruïlla on deixem l' indicació del GR11que puja cap el coll de Ballibierna. Nosaltres girem a l' oest cap els estanys Gelats. Ens aturem al costat del més gran, descansem uns moments, i així, els que no han estat previsors, es poden ajustar els grampons a la mida les botes. Fa vent, i a dalt serà més fort, per tant és millor ajustar els grampons abans, per no fer-ho amb les mans glaçades.

Seguim les fites que ens porten pel mig de les roques girant una mica cap a sud, i comencem a trobar neu, aproximadament un gruix d'uns 3 dits. El grup es va estirant, es va alentint la marxa, però seguim tots junts. El dia és assoleiat les nuvolades anunciades ens respecten, passen més a l'est o més a l' oest, i altres núvols queden enganxats al vessant sud del Pic de Salenques, el Russell i tota l' aresta de Tempestats fins a l' Aneto. No veiem cap d' aquests cims que són tant a la vora, només núvols.

Finalment entrem a la pala de neu que segueix per sota la carena oest. La neu en alguns punts està gelada, però pugem sense grampons, excepte la Susanna que se'ls ha posat per primera vegada. Fem les últimes ziga-zagues del camí, i arribem al collet de l' avantcim a 3.038m segons el mapa. Ja res ens protegeix, i el vent que ha anat augmentant mentre pujàvem, és aquí insuportable. Baixem una mica sota al vessant sud de l' aresta rocosa per protegir-nos.

Aquí ens reagrupem, i tots ens posem els grampons i ens abriguem amb tot el que portem. Perdem una mitja hora ben bona. Són les dotze del migdia.

Ens queden menys de 20m de desnivell pel cim. Només una aresta d' uns 100m de llarg amb el vessant sud rocós i molt vertical, i el vessant nord nevat amb trams de neu glaçada i una forta pendent. Ens posem tots en fila per resistir millor el vent, que quan sortim del nostre recés ens saluda amb una forta bufetada. Anem avançant lentament, ens hem d'aturar quant fa els cops més forts, perquè ens fa perdre l' equilibri. La Núria i en Guillem treuen la corda per assegurar en Guillem fill, que sembla que una bufarada se l' hagi d'emportar volant, es queden una mica endarrerits, seguim mentre tenim protecció de roca pel costat sud, on el vent, de nord, ens hi empeny, però les bufarades que afluixen un petit moment, retornen amb més violència. El record del torb al Coll de la Marrana és inevitable.

Quan potser ens queden uns 5 o 6m de desnivell, i uns 25 o 30m d'aresta, hem de posar-nos d'amunt de la roca sense protecció lateral. La temperatura d'uns 6 o 7 graus negatius, es converteixen en una sensació de 15 o 20 sota zero, i alguns no porten els guants amb prou protecció. El grup no és homogeni; no tothom té la mateixa experiència, alguns molt poca o nul·la, en aquestes adversitats, i un cop de vent fort d' amunt d'una fina aresta de roca no és la millor situació per aprendre a patir.

Decidim girar cua. Per uns pocs metres no posarem en perill el grup. Ens reagrupem al recés rocós de l' avantcim, i baixem per la mateixa pala on hem pujat, ara ja sense seguir les traces, sinó tirant pel dret. De seguida que perdem metres el vent afluixa protegits per la carena nord. Quan tornem a reagrupar-nos més avall per treure els grampons, els dits glaçats recobren tacte, i els ànims retornen al grup.

Anem baixant, i comença a arribar-nos neu granulada portada pel vent. La previsió de que aquesta neu sigui aigua uns centenars de metres més avall, fa que ens aturem a dinar al costat del segon estany, arrecerats com podem en unes roques. Tot i el fred hi ha bon humor.

Quan reprenem el camí, en pocs minuts va millorant el temps, el sol escalfa, el vent s' alenteix i deixa de caure la neu granulada. El grup es va allargassant i arribem esglaonats als cotxes. Quatre estiraments mentre ens canviem i recollim, i seguidament baixem tots junts cap al Lavaix de Pont de Suert, on fem la darrera cervesa abans d' acomiadar-nos, amb el desig de veure'ns en pròximes sortides.

La Dolors és la segona vocal, imprescindible, per portar el grup format per Susanna, Consol, Anna, Núria, Guillem pare, Guillem fill, Xavier Gib., Xavier Gir., Xavier A., Fèlix, Josep, Marcel, Joan, Tono, i el vocal que portava la sortida, l' Emili.

Fotos: Guillem, Fèlix, Joan, i Dolors.
Aquest és el vídeo d'en Marcel:
http://www.youtube.com/watch?v=4qixyFI_anQ