Entrades
25 i 26 de Setembre 2010.
El dissabte esmorzem a l' Esport de Bellcaire i anem cap a la Vall Fosca. La sortida la porten la Dolors Gurri i en Xavi Gibert, els altres som la Raquel, en Fèlix, en Tono, i l' Emili. L' Olga i en Santi s' afegiran més tard. 
Deixem els cotxes a l' aparcament del telefèric a la presa de Sallente, i pugem pel costerut corriol de les marrades de Pigolo fins a trobar l'antiga via del carrilet que anava de l' Estany Gento a la cambra d' aigües de la central de Capdella. Seguim el camí de la via fins a l' estació del telefèric a l' Estany Gento. Des de aquí comença un camí cap a la Portella on hi ha la cruïlla cap a l' Estany i el Refugi de la Colomina, i deixem a la nostra esquerra el camí que segueix fins a l' Estany Tort que veiem a un centenar de metres.
Fa vent, no molt fort, però molest. Durant el camí ens plou una mica de neu granulada. Arribem al refugi al cap d'un parell d' hores d' haver deixat els cotxes, ens ho hem agafat tranquialment, no tenim cap pressa, i descobrim que aquest estiu l'han ampliat amb una entrada que serveix a la vegada de mirador i per deixar les botes i les motxilles.
Dinem al refugi el que hem portat, la fem petar una estona; després anem, fent una passejada tranquil·la, fins a l'Estany Tort, i resseguim el seu perfil oest cap a l' Estany Mariolo, però no hi arribem, el vent segueix emprenyador i decidim tornar. Hem vist els cims enfarinats dèbilment i de tornada al refugi tot i fer un sol esmorteït, torna a caure una mica de neu granulada molt de tant en tant. Això no impedeix estar fora del refugi per veure arribar el capvespre. Seguirà així tot el vespre i nit. Han arribat l' Olga i en Santi que havien trucat abans dient que arrivarien a mitja tarda, per tant ara ja som vuit. Al refugi hem trobat uns companys del CEC (l' Alex M. i no recordo els noms dels altres) que estan de travessa ja fa un parell de dies i demà van cap el J.M. Blanc.
El sopar ens troba amb gana i després fem durar la sobretaula amb les exquisideses habituals, galetes de can Tries, xocolata de can Torras, espirituosos del Valais per la camamilla, ... fins que ens fan anar dormir per força.El Tema Universal és l' estrella de la nit.
A les sis els despertadors fan la seva feina. Esmorzem amb delit. Sortim ja de dia i seguim el GR que ressegueix pel nord-oest els estanys de la Colomina i de Mar. Enfilem la pujada del Pas de l' Ós, i deixant el GR, girem cap el nord i passem a tocar del petits estanys de Saburó d' Amunt.
Al coll de Peguera ens aturem un moment per abrigar-nos més, el vent augmenta la sensació de fred. En una fila irregular però constant pugem a tocar de l' aresta seguint les fites. La neu cobreix finament el terra ja des de una mica abans del coll, i seguirà fins al començament de la grimpada final (II). On comença aquesta, ens reagrupem i fem junts el recorregut fins el cim amb la roca neta i amb bones preses.El fred ens fa fora del cim després de les fotos i un petit mos. De baixada seguirem el mateix recorregut, i ens aturem al Coll de Peguera per gaudir del sol arrecerats, tornem a picar alguna cosa, i encara tornarem a aturar-nos al costat d' un dels estanyets per tornar a menjar.
Fent el camí de tornada el sol escalfa i hi ha propostes agosarades d' un bany , però una vegada al collet de la Portella ens entra la pressa per tornar. Baixem ràpids fins a l' estany Gento i encara més ràpids fins als cotxes. Malgrat les aturades que hem fet tot el dia per anar picant, sempre tenim un budell buit, i desolats descobrim que el menjador de la presa de Sallente han tancat cinc minuts abans de la nostra arribada.El bany frustrat de la sirena Raquel l' hem compensat amb les estovalles parades a Casa Leonardo. Evidentment no hi ha comparació possible, però els de Senterada no queden malament, i arrassem les truites, els embotits, els fortmatges, els patés, i encara alguns devoren postres amb el gelat de ratafia imprescindible.
Text: Emili
Fotos: Dolors Gurri i Fèlix Gòmez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada