CRÒNICA DEL TREKKING PEL MASSÍS DEL TOUBKAL

Ja en teniem moltes ganes d’anar-hi i finalment els astres es van alinear i varem poder coincidir amb les dates

 

  El dia 1 d’octubre a corre cuita sortint de la feina ens trobem a l’aeroport de BCN per sortir rumb al Marroc (Casablanca i Marrakech). Finalment arribem a la 1’00a al nostre RIAD de Marrakech. Tot en calma, el RIAD espectacular. Decidim anar a dormir doncs demà toquen diana a les 7’00, per marxar cap Imlil.

Dia 2, deprés del fantàstic esmorçar ( quin iogurt casolà!!!!), ens venen a buscar, carreguem i marxem. Un cop a Imlil, coneixem el nostre guia, l’Omar. Anem cap a la casa on dormirem avui, és fantàstica, i allà sopem el primer tajim del viatge, increïble també.

Aprofitem per deixar roba i demés coses que no necessitarem durant el trekking.

Dia 3, sortida cap al refugi del Toukal 3200m. Imlil 1760m, ens queda una bona tirada.

Coneixem el nostre cuiner i les nostre fantàstiques mules de carrega que ens portaran la motxilla, ostres!!! Quin luxe!!!!!. Fem alguna parada tècnica pel camí, un té reconfortant ( oooh!! com ens agrada el té verd amb menta). El temps però finalment ens juga una mala passada i comença la pluja. Uuff, acabem ben xops tot i els gores, i ara sabem, que el guia l’Omar, no pararà cap ascensió de les previstes per mal temps!!...upps!. allà no miren la méteo tant com nosaltres.

Dia 4, ens llevem a les 5’30 per esmorcar i ens posem en marxa ales 6’30. no som els últims però gairebé. Anem una mica a l’expectativa de saber com serà el camí i tot plegat. Objectiu el Toubkal 4160 i l’altre cim de 4008m. Anem avançant gent, fins i tot trobem un grup d’espanyols fent un reportatge per una televisió local. A les 9’30 fem CIM!! Sorpresos pel camí, la poca dificultat i a més la bona adaptació que hem fet tots. Gominoles de la triomfada, cacauets i uns riures.

Anem baixant per fer l’altre cim, i després girar cap a un 3900m on si va estavellar un avió al 1970..encara queden restes importants, el motor d’una hèlix, ferralla escampada per tot arreu... Arribem al refugi sobre les 14’00 després d’una baixada digna de trencacames!!! Increïble! Però quins horaris fem no??¿¿.. mengem i relax.

Dia 5. Avui en llevem a les 6’00, ja hem vist que no cal córrer... objectiu d’avui el Ras n’Ouanoukrim 4083m i el Timesguida 4089m. La veritat és que al final acabem disfrutant més ens aquests, ja que hi ha una grimpada, els paratges són molt macos i anem sols. A les 10’30 som al cim del primer, gominoles i a per el segon. Resumint que altre cop a les 14’00 al refugi, amb el dinar a punt pel nostre cuiner. Que més podem demanar?

Dia 6, avui dia de travessa, toca fer motxilles ( uuaa!! M’he trobat un “chinche” mort a la meva samarreta!!!..revolució!!! ) i marxar cap al refugi més autèntic i tradicional que hem vist fins ara. L a caminada s’ho val, remuntem un coll, ( aprofitem per fer una altre cim de camí, 3890m), i comencem la baixada. El refugi és de pedra i fang, però la nostra habitació és d’allò més acollidor, i i dormim estupendament, a part del menjar, però això ja ho sabeu.

Dia7, avui ens llevem i resulta que som, o estem vaja, al primer avituallem d’una marató de muntanya que es corre, fent cim al Toubkal inclòs. Veiem passar corredors, els primers ja fa estona que han passat, ens diuen que hi ha molts de catalans!.

Nosaltres fem motxilles i fem via de camí, avui el guia ens ha mig enganyat i en ves d’anar a un altre poblat com havíem quedat anem de tornada a Imlil.

Dia 8, després d’una necessitada dutxa ( cal dir que els refus de muntanya, feien, fàstic en el tema de dutxes), fem un dia de relax, intentem fer una excursió però sense èxit tornem al Imlin a fer una mica de pàxing, que potser també tocava. Aprofitem i al vespre anem a veure l’entrega de premis de la Marató, els catalans i bascos arrasen!, també hi ha representació marroquí. Hi ha un Basc que el premi de la baixada més ràpida, del Toubkal a Imlil el 1h 19’, increïble!!. Aquesta nit serà accidentada a la nostra casa, on el pare de família cau i es trenca el fèmur. Tot i voler ajudar, que una dona, blanca i sense vel al cap, a més de ser estrangera vulgui socórrer a l’avi de la família, no acaba de ser ben vist i l’home rebutja totalment l’ajuda, que hi farem!..

Dia 9, finalment acut un metge, home, del servei mèdic de la Marató, i confirmen la fractura i es decideix trasllat a Marrakech. La família pateix de valent.

Avui dia de dir adéu Imlil i hola Marraquech. Sortim amb un taxi, que tot i que no corre gaire, l’Ivan pateix ja que va davant i no té cinturó de seguretat.L’arribada és tranquil•la i més quan tornem a trepitjar el nostre estimat riad!!.

Dies 10 i 11. aquests dies els deixem per fer turisme, des de conèixer tots el palaus, museus que hi ha pels matins, a endinsar-nos en el zocos, a comprar espècies, teteres, té verd a la menta, regatejar contínuament ( la Montse cal dir que al segons dia és ja tota una experta), menjar en llocs poc comuns i tastar plats, a fer una desitjada pizza en la plaça principal de Djema-el-Fna. Famosa plaça tant de dia com pel bullici de nit (fins i tot ens veiem al mig d’una batalla de cambrers..) Hem de dir que dos dies en aquesta ciutat, és més que suficient. Remarquem l’estada al Hamam, ons ens van fer un “piling exfoliant” a més d’un massatge relaxant i reconfortant, un experiència digna de provar.

Acabem les nostres vacances en un restaurant famós, on mengem i tenim espectacle.

Dia 12 retorn a BCN, amb les habituals complicacions de retards de les línees aèries Marroquís...això si, contents satisfets i cansats ( algú que altre amb una gastroenteritis de regal d’última hora..)