Aquesta passada nit, ha mort en Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d' Urgell 1940). Juntament amb Pompeu Fabra, i Joan Coromines, ha estat un dels grans lingüistes del país. Un científic de la llengua, un excel·lent professor, i un treballador incansable. Compartia amb Fabra i Coromines la necessitat de conèixer la llengua trepitjant el territori on es parla. A això hi va ajudar la seva passió excursionista. I com els altres dos mestres, ens va honorar sent soci del CEC. Esperem saber seguir el seu mestratge.
Aquest és un fragment del seu darrer artícle d' acomiat " Adéu-siau i gràcies! ":
"... Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. "
Aquest és un fragment del seu darrer artícle d' acomiat " Adéu-siau i gràcies! ":
"... Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada