Entrades
23-10-2010
Avui toca matinar doncs anem a fer una cresta i el repte a mes de fer la cresta es aconseguir no fer servir els frontals. El repte es difícil doncs la proposta es de l’Albert i ja sabem com les gasta.
L’objectiu es la Cresta de les Gencianes al Pic Occidental de la Font Negre (2.830 m.) (Cerdanya francesa).
El nom de genciana es el de una flor que només creix en zones d’alta muntanya. La varem buscar i l’Albert la va fotografiar però ens ha de confirmar que era l’autèntica genciana (treball científic afegit).
Varem fer dues cordades, Javi Sanvicente-Rafa Ledesma i Albert Arboles-Joan Ramón. L’Amadeu ens va acompanyar en l’aproximació amb el seu gos, un pastor alemany anomenat Gel. El Javi també va portar els seus gossos, el Ying i la Yang que van crestejar amb nosaltres durant una bona estona.
Arribem a la Portella de les Valetes en 2,30 hores on comença la cresta, ens equipem e iniciem l’ascensió.
Trobem varius passos de IIº i algun de IIIº sempre amb un pati important en el vesant esquerra, en canvi per la dreta era per on podíem salvar els grans blocs que anàvem trobant. De sobte arribem a una bretxa on es troba els pas de IVº segons les ressenyes.
Des de baix la via es veu molt evident però amagava una sorpresa que no veiem.
La primera cordada es posa en marxa i el Javi comença a obrir via. Feia una mica de vent i varem tindre que posar-nos el guants doncs feia fred.
Arriba a una fissura on s’ha de ficar dintre i desapareix als nostres ulls. Ja no el veiem ni sabem lo que està fen. Està callat, no diu res.
Javi, va tot be? Triga una mica en contestar. Siiiiiii. Seguim sense veure’l.
De sobte apareix els seu casc blanc i el veiem rebufant amb cara d’espantat. Segueix sense dir res.
Puja el Rafa ja assegurat i també triga lo seu. Darrera i sense perdre temps puja l’Albert aprofitant les assegurances que ha posat el Javi. També triga una mica i m’entres l’asseguro em quedo solet amb el Ying i la Yang que no paren de plorar per que ja es veuen venir que es queden baix i sols.
Em toca pujar i quan arribo a la fissura m’adono de la dificultat que s’han trobat els companys. Es una xemeneia de un cinc o sis metres molt estreta i encaixonada quasi sense res per agafar-se i on posar els peus. A mes s’ha de pujar cap a la dreta per sortir a una petita lleixa que a sobre te neu. Per flipar.
Trigo com tres quarts d’hora en sortir d’aquell forat però finalment surto esbufegant i maleint al que ha fet la ressenya.
El Javi diu que aquest pas no pot ser un IVº, això ha de ser un V o V+.
Lo bo del cas es que el pas es pot evitar per la dreta de la bretxa amb un pas de IIIº però sinó ens encigalem no estem contents, som així no ho podem evitar.
Ara ja fins el cim tot son passos de IIº i un de IIIº que te un pitó no sabem encara el perquè.
Dalt hi ha varius pics que no sabem ven be quin es quin. Pugem a un que sembla el mes alt i comencem a baixar per una tartera interminable que ens portarà a la base del Circ de Pedrons i al llac del mateix nom. Des d’aquí ja fins el cotxes, on arribem de nit. (Jo m’he posat el frontal).
Hem arribat de nit però el repte ha estat conquerit.
Per preservar un amic 3 coses són necessàries: honrar-lo quan estigui present, valorar-lo quan estigui absent, i assistir-lo quan ho necessiti.
Text i fotos : Joan Ramón
ESPELEOCANYONS
Fa 13 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada