Peña Telera. Corredor Maria José Aller.

Peña Telera

27 de Gener 2011
Bona nit companys; adjunto fotos i crònica de l´ascensió al Peña Telera pel corredor Maria José i baixada pel corredor de la Y.

Ahir dimecres havent dinat, 15 h. Sona el móbil, l´Alaín de Torla: "- Oye, con Assier, un colega vasco, vamos al Telera por el corredor María José Aller, las condiciones son cojonudas y la previsión ideal, bastante frío... , tienes que venir, si o si, esta misma tarde a Torla, como quien dice por cojones."

Ostres, ja hi som, sobre la marxa, a pèl, donant excuses a la dona, aplaçant tots els compromisos de feina per divendres etc. etc. Surto a les 16 h., arribo a Torla una mica abans de les vuit. El poble mort, ningú al carrer, molta rasca, tot tancat, dormo en un alberg (l´únic obert) i menjo un entrepà per sopar en l´únic bar obert.

Quedem a la plaça del poble amb els companys Alaín i Assier a les 4 de la matinada; port de Cotefablo i cap a Panticosa fins al darrer parking de la pista que porta al Peña Telera, sortim d´uns 1.400 m. (tocarà fer prop de 1.400 de desnivell fins al cim).

Sortim a les 5,45 h., m´he deixat el frontal i camino entre els dos companys; el meu ritme es més dièsel que el seu i em fan esbufegar de valent, conforme es fa de dia passaré al meu ritme normal i ja s´ho faran. Els torno a atrapar al conus d´accès a la canal, arribem els primers, hi ha altres cordades que aniran a fer altres activitats. La canal te 550 metres, i quatres ressalts, 3 a 70-75 graus, i un potser més, o bé es un IV+ en roca.

Comencem a pujar, la neu un pel dura però molt be. El primer ressalt està molt tapat i es passa fàcil. En el segon hi ha una petita cacadeta, muntem reunió i l´Alaín la passa de primer. El tercer el supero jo, per un lateral fent una rampa glaçada de 70-75 graus però amb el gel en molt bones condicions i sense problemes. A tot això l´esgotament comença a notar-se perquè la canal es prou llarga, fa molt fred (tot el dia entre -7ºC i -12ºC ), molt de pes com sempre etc.

Finalment arribem al quart ressalt, petita paret de roca que sense neu és IV+ i que la trobem amb una cuirassa de glaç, prou consistent a la part de baix i més fi i delicat a la part de dalt. L´Alaín, el més destre amb diferència, surt de primer i ens avisa que la part de dalt està delicada, no picar molt fort que el gel es trenca (hi ha una petita capa) i per tant ganxejar o picar el punt just i al tanto; putada !!!, penso cap a dins, si aquest diu això per aquell tram patirem una mica; efectivament, quan arribo a aquesta alçada ja hi som, picant aquí i allà, no trobo el punt, es trenca tot, ai que patino...finalment a diferència del company, esbufegant, apuradet i justet, superem el pas i bordejant la cornisa ja estem a dalt.

Ens queda una pujadeta d´uns 150 metres per fer cim, i el que sembla de tràmit no ho es tant; pendent a uns 35 graus amb petits repetjons, però tot ben glaçat. Al tanto de no patinar i amb màxima precaució fem cim. Baixem amb molta cura i algun repetjonet destrepant (tant de glaç em recorda el corredor del Grand Combin).

Mengem al coll i directes cap a l´entrada de la canal de la Y per baixar (no es la via normal però em diuen que es baixa bé i així arrodonim la jornada). Crec que deu fer entre 45-55 graus màxim, sense ressalts; hi ha reunions muntades i fem dos ràpels de 60 metres per baixar més còmodament que destrepant i desprès destrepem fins avall. Una estoneta més i al cotxe, son les 16h.

Llagues als peus (les meves velles botes em mataran un dia), i la mà esquerra una mica botida... però més content que un gínjol. Ens acomiadem, ens desitgem futures trobades... i cap a casa via Jaca-Osca-Lleida i la Seu. Arribo a les 9,30 i a dormir, que demà és divendres i toca pencar i recuperar l´escaquejada de dijous, ... què menys !!!

Text i fotos : Amadeu

La Punta Alta (3.014m). Hivernal pel corredor nord-est

En Xavi S. llença una proposta al correu del Grup... " - L’altre dia amb la Patricia, l’Albert, l’Amadeu i jo comentàvem d’anar a la Punta Alta el proper 15 i 16 de gener de 2011 ..." 

Després, a la proposta d' en Xavi S., s'hi apunta un equip acollonidor. Als ja dits Pat, Albert, i Amadeu s'hi afegeixen la Raquel, Xavi dC, Gerardo, i Rafa. No sé si podré seguir a aquestes màquines !

Però ho provarem. Dijous és dia de reunió del Grup, ens trobem a CEC i aprofitem per preparar la sortida. La primera proposta era anar a dormir a la presa de Cavallers el dissabte a la nit (furgo,tendes,bivac,...), i sortir el diumenge aviat per fer la pujada i la baixada per la via directe sud. Coses de l' Amadeu que sempre té presses. Però com que ell ha hagut de marxar, els que quedem canviem els plans. Dissabte anirem a dormir a la part lliure del refugi Ventosa i Calvell. i diumenge farem cim pel costat nord i baixarem pel sud cap a la presa.

Dissabte arribo primer a l' Esport. Entrepà de llom i bacó, colesterol directe a la vena. Arriben els companys i després d'esmorzar reorganitzem els cotxes i en deixem un a Bellcaire. Quan som a l' alçada de Sopeira truca l' Amadeu, que ve de la Seu, "...- Estic per Viu de Llevata ..." Ens trobem a Pont de Suert.

Pels vols de 2/4 d' 1 del migdia som a la l' últim aparcament de la presa de Cavallers. Ens canviem, i decidim deixar les dues tendes que portem per si hi ha gent al refugi lliure, només hi ha una furgo al pàrquing.

El camí que voreja el llac/pantà està ple de trams gelats, fins que ens toca el sol per la meitat del recorregut. No hi ha neu, només alguna clapa. Arribem a Riumalo i també només hi ha clapes.

Aquí amb l' Albert recordem el bivac que varem fer amb en Javi, l' Humbert i l' Isa (a qui recordem i enviem una forta abraçada) el dissabte 27 de Juny del 2009, per fer la cresta de Comalespada l' endemà, i que podeu llegir AQUÍ. Dinem, i envio una foto en directe al correu del Grup, són les 13:51 segons el correu. Això de la tecnologia, ... què ens espera encara? Aviat farem transmissions d' imatge en directe des del cim !

Seguim fent camí cap el refugi, una mica separats, alguns s'avancen, altres van fent la xerrada i encara algun altre s' entreté fent fotos. Fa una tarda esplèndida, de sol i sense vent, ... L' inexistència de traça ens confirma que no trobarem a ningú al refugi. La neu augmenta quan som per damunt dels dos mil metres i girem cap a l'est paral·lels a l' Estany Negre, que és més avall.

Arribem al refugi sense posar ni raquetes ni grampons. La part lliure té l'entrada mig tapada per la neu però hi podem accedir fàcilment. Una primera sala amb un armari de fusta, buit, una taula de càmping petita, plegable, i un taulell estret d'inoxidable clavat a la paret, per cuinar. En lloc de l' armari, totalment inútil, i la taula plegable, trobem a faltar una taula de fusta i un parell de bancs. Per contra el dormitori, on s'hi accedeix per una porta lateral d' aquest primera sala, és perfecte. Dos pisos de 4 lliteres, amb matalassos enfundats i coixins, una vintena llarga de mantes, i espai per a 2 o 3 persones més, per dormir al terra, si cal. Net i acollidor. Hi ha una emissora de socors.

Tenim tota la tarda per davant i, inexplicablement, a diferència d'altres vegades, no anem enlloc. Deixem les coses dins el refugi i ens asseiem al sol, en el pedrís de la paret sud del refugi. Dins el lliure, hem trobat una mena de cadira/hamaca plegable que ens serveix per estarrufar-nos al sol per torns.

Fem la xerrada, llargament. Des del Huayhash, fins els diferents Horn 's dels Alps. No ens cal somniar si podem mentir.

Quan el sol es colga darrera el Comaloformo, baixa la temperatura, i de mica en mica entrem cap dins a començar a preparar el sopar, és molt aviat encara, però de seguida els fogonets comencen a fer fumejar els pots d'aigua, i ràpidament fugen de les motxilles les sopes, la pasta, ... Haurem de sopar drets, i sense taula.

Després, muntem un acollidor espai amb les piles de mantes i les lliteres de la part baixa, i fem una llarga tertúlia de més de tres hores, mentre degustem les galetes Tries, la xocolata Torras i els espirituosos del Valais, que ens porten a liquidar ajuntaments, diputacions, el rei, i gairebé tot el que es pot. Quan ja tenim el món prou arreglat són més tard de les deu de la nit, i de mica en mica la majoria s'ha anat posant dins el sac, ... menys l' Albert, que fidel a la tradició, diu que dormirà a la belle etoile, i farà bivac damunt la neu glaçada, amb un cel espaterrant.

A les sis del matí la música electrònica dels mòbils ens empeny fora dels sacs, ràpidament preparem els esmorzars que també farem a peu dret.

Sortim al voltant de les set en direcció est i aviat baixem cap al bassot de Colieto, que travessem pel damunt, remuntem i anem per la petita dorsal que separa el torrent, a la nostra esquerra, de l' estany petit de Colieto, a la nostra dreta, baixem després a la vall de Colieto que travessem en diagonal fins a on intuïm que comença el torrent que baixa de l' Estany de la Roca. 

Clareja el dia, l' equip de l' Estanyó lidera la fila amb les raquetes i obra traça per la forta pendent amb relleus anàrquics, els que van amb grampons pateixen una mica més.  Des de l' Estany de la Roca seguim pel recorregut evident que mena al coll Arenós, però no hi arribarem. Aquí jo en sóc el culpable. La muntanya canvia de l'estiu a l' hivern, i un corredor evident que des de aquí té orientació sud - oest sembla una bona opció cap al cim. És la proposta que tots accepten, i canviem raquetes per grampons.

L' Albert i la Pat, però, prefereixen anar directes a la cresta, una vegada a l' aresta passaran al vessant sud per anar per la neu excepte un parell de trams que van pel fil rocós amb un bon pati. Pel corredor hi entra en primer lloc en Gerardo, seguit d'en Rafa, l' Amadeu, i en Xavi S.

A la part superior la pendent és més forta i la neu fonda. Això obliga a trobar un pas més a la dreta a tocar de la roca. En Gerardo s' agafa a la pedra per remuntar un pas i aquesta cedeix. Roques, neu i Gerardo surten volant pel damunt del ressalt, i ell cau damunt la neu davant d'en Rafa que l' enganxa per impedir que segueixi avall. Jo que vaig l' ultim de tots i encara no he entrat al corredor veig passar la roca, la neu i les ulleres de sol del company a menys de 3 metres, pala avall. Hi ha uns moments d' incertesa, de preocupació. El resultat serà un fort cop a la cama dreta, un cop al costat de l' ull dret que acabarà blau quan serem al cotxe, i diverses rascades.  Hem estat de sort. La canal, objectivament no presenta una dificultat excessiva, 50º en el seu tram superior(?), però  el perill sempre hi és present. La Raquel i en Xavi dC estan resguardats darrera unes roques a l' entrada de la canal esperant que els altres continuïn fins a l' aresta, ja que constantment cauen algunes petites pedres, retalls de gel, i neu. esperem que siguin a d'alt, i entrem tots tres junts per no deixar espai als enderrocs.

A l' aresta, ens ajuntem amb la Patricia i l' Albert. No hem sortit al cim, sinó a un avantcim de l' aresta. Hem de baixar uns 10 metres per salvar un ressalt de roca, seguim per un flanqueig cap a l' oest,  i després ja fem el darrer tram fins al cim.

Podem gaudir d' un dia fantàstic dalt del cim. Mengem una mica, fem quatre fotos i després seguim l' aresta en direcció al Pic de Comalesbienes fins al primer coll.

Des de aquí comencem el descens per una ampla pala de neu cap els estanys de Comalesbienes. I després seguim per un terreny que a l'estiu es fa desagradable per la quantitat de blocs de roques que dificulten la caminada, però que ara gairebé colgats per la neu, es poden anar salvant. Baixem seguint les fites del camí d' estiu que són ben visibles. Entrats ja la bosc de pi negre ens costa una mica trobar el pas característic que davalla fins a la torrentera que fa de camí, finalment trobem el pas amb un bon gruix de gel que dificulta el descens i els grampons han de treballar de valent. Una vegada salvat aquest ressalt ja només cal baixar per la forta pendent, però sense dificultat, del camí d'estiu.

Arribem als cotxes al voltant de les 3 de la tarda. Mentre ens canviem i endrecem les coses, anem picant alguna cosa però finalment decidim deixar d' enganyar l' estomac i anem a menjar més consistent. Baixem fins a Erill la Vall, i anem a La Granja a menjar uns bons entrepans i les cerveses reglamentàries, mentre fem plans per altres sortides. 

Encara ens queda passar per Bellcaire i després cap casa.

El dimecres en Gerardo ens envia un correu dient que no ha estat res, ... i ens ho creiem. Sembla que té propostes per un llibre i una a peli.

Text: Emili Rissech
Fotos: Xavi de Cáceres, i Xavi Serrallonga.

Canal a la nord dels Pessons

La manca de neu d'aquest hivern fa que tothom vagi a la cerca dels racons coneguts per aprofitar el poc que hi ha. L' Amadeu aprofita que la Raquel i en Xavi dC estan per la Cerdanya per fer activitat. Van al circ de Pessons que per la seva orientació nord sempre hi té més durada el mantell blanc. Després resulta que fan la mateixa canal que varen fer de nit, una altra colla del Grup en una recordada sortida amb tendes el gener del 2008, i que podeu llegir AQUÍ

12 de Gener 2011

Bona nit companys; adjunto petita crònica de l´ascensió al Pessons de dissabte matí. (08-01-11)

Divendres i a darrera hora finalment quedo amb el Xavi de Càceres i la Raquel per intentar algun corredor, la Raquel no es troba bé i anem amb el Xavi. La idea es el corredor o canal amagada a la cara nord del Pic de Pessons, doncs crec que hi haurà neu suficient; el problema i la por el l´habitual cornisa i me´n porto els prismàtics per controlar des de el pàrquing de Grau Roig.

Arribem i es veu una franja de neu sobre la roca a l´aresta i penso que hi ha una bona cornisa, merda¡¡¡, ho comentem amb el Xavi i decidim aproximar i si pinten bastos fem algun altre corredor.

Li dic al Xavi que agafi les raquetes, insisteixo i no em fa cas, ja tindrà temps d´arrepentir-se..... Arribem a la base desprès d´una aproximació llargueta i amb el Savi patint doncs s´enfonsa aleatòriament i freqüent. Miro amb els prismàtics, no sembla que estigui tan malament la sortida, consulto amb el Xavi i avanti.

Es una canal similar a la del bony d´Envalira, un però més llarga, amb una sortida tipus Sàbat però més inclinada (sort que sense cornisa en el punt que vam sortir), i amb dos ressalts que amb més neu crec que han de donar pocs problemes però que tal com els trobem eren més complicats que el primer i segon de la del Bony respectivament l´altre dia.

Ens encordem en el primer doncs el Xavi es fica pel costat dret que es l´equivocat, l´asseguro i acaba de pujar, jo pujo per l´esquerre, el correcte que es com una espècie de túnel a la roca i on m´he de treure la motxilla perquè entre ella i jo no som petits i no passo.

El segon ressalt el supero jo també encordat i monto reunió uns 30 metres més amunt. Puja el Xavi i aprofitant la reunió li dic que tiri amunt fins sortir i com la reunió es molt bona si hi ha algun problema a la sortida queda ben cobert. Arriba a dalt, pujo jo, fem cim i cap avall. Bona jornada i molt bon company.

Per cert, jo aquest dia sense raquetes ho hagués engegat a la merda a l´anada, bravo Xavi, però crec que hi ha una certa tendència a no agafar-les i penso que es un error. Es una eina útil i no pesen tant i amb una bona motxilla es poden portar sense problema, i permeten grimpar quelcom (l´any passat vaig trencar unes fent-ho), i superar pendents molt fortes de pujada i baixada (i si no que li demanin a l´Emili, especialista en raquetes extremes).

Bé, salut i bona nit.

Text: Amadeu
Fotos: Xavi deC

Canal al Bony d' Envalira

Quan la majoria dels mortals estem treballant, i aguantant el país, una colla de galifardeus (carinyosament !) s' agfen el dimecres per anar a fer una canal al Bony d' Envalira. Alguns varen fer nit, el dimarts, a la nostra seu d' Andorra, on van coincidir amb la Dolors i l' Adrià que anàven fer el Montmalús amb raquetes (ella) i esquí (ell). Ens ho explica en Nor.

Per votació popular jo vaig quedar d'encarregat de fer la crònica del Bony d'Envalira el dia 29. Aquí va:

Diumenge 26 de desembre. Albert llença una crida per fer una canal el dimecres. Només dimecres, ni dimarts ni dijous.

Serà el poder de convocatòria de l'Albert, o les ganes que tenim tots de fer canals (especialment jo doncs NY és essencialment PLA) però el cas és que ràpidament s'apunten uns quants.

Gent ociosa, a l'atur, de vacances... I aquest nombre va creixent fins que ens trobem un grupet de 7 magnífics disposat a gaudir d'un bon dia d'alpinisme.

Albert, Amadeu, Oriol, Patricia, Xavi, Laura i Nor (el que escriu).

Ens trobem tots al parking de Grau Roig i després de les xerrades de rigor mentre ens equipem, tirem amunt. Alguns no hem coincidit en uns quants mesos!!

El païsatge és blanc, però es veu molt marró a tot arreu. Prenc nota que el meu dia d'esquí de pistes o serà aquí, dia que he hagut de moure un dia endavant per no perdre'm el plan alpinístic.

Diuen allò de “sigues tu mateix” i coses per l'estil, però el ser humà es deixa influenciar ben fàcilment i canvia d'opinió especialment a favor de la majoria en un grup. I tot això per què?? doncs per explicar que els que portaven raquetes al cotxe van decidir voluntàriament seguir el corrent majoritari i deixar-les al cotxe.

Mala decisió com podran comprovar només sortir de pistes a l'aproximació. Jo com que les tinc a NY, per variar, doncs m'he estalviat els dubtes existencials de si raquetes sí o raquetes no ;-)

Un cop superada la primera pala decidim anar cap al Bony d'Envalira, que és el que té millor pinta.

Enfonçant-nos a la neu tova, sense raquetes juas juas...

L'ascensió no mereix masses comentaris, una ascensió de corredor senzill com qualsevol altra. Ens trobem dos ressalts. El primer era un mix de gel i roca. La neu no sobra i els resalts es queden pelats després de passar una colla tan nombrosa. Es tira corda perquè l'últim passi el primer ressalt perquè ja no queda neu on clavar el piolo.

Mentrestant els de davant estan superant el segon ressalt, més imponent perquè és roca pura i és més llarg, però els tres primers no necessiten corda.

La resta passem amb corda, sorprenent-nos una mica de la valentia dels primers. I després ja un tramet ben sec però que es va tombant i sortim per la canal.

Celebracions de rigor, comentaris sobre si trucar per compartir la nostra alegria amb alguns dels companys que estan treballant per fer pujar el país i que les seves contribucions permetin que els aturats tinguin una vida digne, fent alpinisme sempre que els hi ve en gana :-P

Emili, tenies bastants números de ser trucat...suposo que pels comentaris freqüents respecte a qui aixeca el país i similars. Però vam pensar que era una crueltat!!! som gent assenyada, oi??

D'aquí ja vam fer cim del Bony, fotos de rigor de cim que mai falten.

I després a patir la baixada per la cara sud sense raquetes. Em sembla que vam gastar més energia per baixar que per pujar, perquè la neu fonda ens va fer patir de valent en les continues caigudes i enfonsades.

I aquí s'ha acabat un gran dia per tots, ja que per una majoria era la primera canal de la temporada, i probablement l'última de l'any 2010.

Bon Any a tothom!!

Nor.

Fotos: Amadeu i Nor



Allau al Montmalús

L'experiència de viure una allau, és definitiva. Mai es pot oblidar, i marca el futur de qualsevol muntanyenc. Per sort l' Amadeu i en Feliu ho poden explicar.

26-12-10

Bona nit companys; avui m´hagués agradat fer crònica d´una canal que hi ha en la serralada a l´esquerra de la pala del Montmalús. Enlloc d´això he de dir que jo i el company amb que anava (en Feliu) ens hem vist arrossegats més de cent metres per un allau de placa d´uns quinze metres d´amplada.

El tema es que decidim provar una canal a la vora esquerra del Montmalús, miro el risc d´allaus i es entre I i II, fa molt vent, la part superior es veu ventada i pensem que la neu estarà dura en la part mitja, en fi....

Pugem com si anéssim a Montmalús i en un moment determinat virem a l´esquerra per flanquejar per entrar a la canal. Per sorpresa meva hi ha una traça d´esquí (cap aquesta banda normalment no hi va ningú), i enlloc

de flanquejar a través d´unes roques (itinerari que si no hi hagués hagut traça haguéssim escollit) optem per seguir la traça (no era antiga, poder el dia anterior), que està dura, i no sembla haver problema.

No se sent soroll de buit, el típic nyec, nyec quan xafes (recordo aquest soroll indicat per l´Emili en un moment de la baixada per la cara nord de l' Estanyó), i la veritat avanço tranquil.

De sobte, en una amplada de 10 a 15 metres tot va cap avall, sento un Collons !!!, del Feliu i desprès em veig bracejant a la neu; em mantinc en superfície i veig unes roques més avall, em dona tems de creure que ens pararan i em posiciono boca amunt aixecant les cames, volo per sobre i al caure quedo aturat, em passa quelcom de neu per sobre, en trago una mica i m´aixeco; s´ha acabat, em quedo parat, estorat, sorprès i acollonit; al mateix temps crido preocupat el nom del company, Feliu !!!, Feliu !!!, em respon, respiro està un pel més abaix; l´hi ha passat com a mi i ha volat per sobre dels rocs però s´ha fet mal en un genoll i bastants raspadures, per contra jo estic bastant intacte.

Perdo per enterrament els dos bastons, ell en perd un, i l´altre se li trenca. Vaig a veure´l i pot caminar, desprès veurem que els cops no tenen conseqüències.

Desprès d´això evidentment cap avall, baixem pensatius, silenciosos, desprès comentem la jugada, hem sigut imprudents???, hòsti però si la neu era dura, hi havia traça, la previsió  d´allaus era baixa; si però era un flanqueig delicat, havíem de passar per la roca, passant de la traça....

En fi, una experiència colpidora però podem donar gràcies i aprendre, no ens podem refiar mai, mai, malgrat hi hagi elements que convidin a pensar el contrari. Sort de que hem aconseguit romandre en superfície, hem "nadat", i ens han aturat uns rocs, que per contra no ens hal malmès excessivament.

Bé, no vull donar-li més voltes, endavant com sempre però amb més prudència si cap, avui la muntanya ens ha donat una lliçó, ens ha deixat sortir, i ens ha dit que no val a refiar-se.

Confio que mai us trobeu en una situació d´aquest tipus.

Salut !!!

Text: Amadeu