Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Crònica Medacorba, Comapedrosa i aresta



 És el moment de fer la crònica, desprès vindran les
fotos, es una mica llarga, donat que hi ha hagut de tots colors.


 Som hi;
-Quedem dotze persones per pujar al refugi dels estanys Forcats ("el
refugi amagat misteriós i dubtós"). Divendres pugen Rafa, Montse i X.
Serrallonga, que es queden al meu pis de St. Julià de dormir. Amb ells cap
a les nou pugem a Arinsal i sortim cap al refugi sobre les 10-10,30; la
resta han d’arribar a la tarda. Finalment la Raquel no ve i més endavant
sabrem que la Núria i l´Ivan (amb lumbàlgia) tampoc. Pugem
MOLT¡¡¡ carregats amb menjar, ferro cordes, sac etc. en una feixuga
ascensió fins als estanys forcats i el refugi que està a la vora a 2.670
metres d’alçada (penso que es més alt que el de Baysellance al Vignemale).
Arribem al refugi, al menys jo prou trinxadet i sense molta demora encarem
la pujada al Medacorba; encara hi ha força neu i els estanys glaçats
majorment, obrim traça fins al coll que enllaça amb Baiau i amb Vall
Farrera. Des d’allà la pujada es grimpant per roca (entretingut) i a dalt
unes vistes sensacionals; es un pic que a mi m’agrada molt i poc
freqüentat, els companys que no l’havien fet crec que queden entusiasmats
amb la panoràmica i lo bonic del cim. Tornem al refugi, plovisqueja una
mica i a berenar, xerrar i esperar la resta. Jo em trec les botes i
utilitzaré el forro per embolicar-me els peus; des de mitja pujada pel matí
m’he llegat fortament els peus, les meves velles botes recosides 100
vegades m’han jugat la darrera mala passada, començo a descartar el poder
fer l’aresta demà, els altres molt animats.


El Xavi de Càceres i la Bibi que han trucat per informar-se i perquè no
troben el refugi arriben a mitja tarda avançada i congestionem una mica
més el petit espai del nostre abric. He parlat des de el cim de Medacorba
amb Xavi Gibert que puja amb Xavi Alsina i Oriol Masllovet, diuen cap a
migdia que estan a Guardiola de Berguedà; els hi demano que parin a una
farmàcia i que portin moltes tiretes, gases, compeeds etc. pels meus pobres
súbdits..., però no sabrem res més d’ells; conforme es va fent tard els
anem trucant però ens dona sistemàticament sense cobertura, òndia però si
als llacs n’hi ha, que extrany....


Diumenge a les sis de peu (ja s’ocupa prou el Serrallonga, emparrat a que
anem  a veure la sortida del sol amb poc èxit pel fred i la mandra).
Sortim de nou cap al coll i enlloc de cap a l’esquerra que es el Medacorba
cal anar a dretes al Puig de la Roca Entravessada; jo pujo en principi
testimonialment i per pundonor perquè tal com tinc els peus descarto
l’aresta; Xavi Serrallonga, Rafa i Montse encaren l’aresta i la Bibi i el
Xavi Càceres em convencen malgrat el mal de peus a que fem la volta per
Baiau i tornar a entrar a Andorra, sortint al llac negre de Comapedrosa
pel port que hi ha a l’esquerra del Pic de Baiau (en teoria es pot caminar
amb el peu més pla per la neu i sense forçar tant com fent l´aresta), em
deixo convèncer i avant. Fem la volta i flanquejant amb neu dura i per
tant els grampons indispensables, encarem la pujada al coll cadascú per un
lloc diferent i sortim a la conca del llac negre enfront del Comapderosa,
els companys de l’aresta hauran d’acabar petant aquí.


Malgrat les ampolles, i una mica encoratjat per la dreta pujada al coll i
sense piolet, i enrabiat per no fer l’aresta, decideixo pujar al
Comapedrosa per esperar al cim els de l’aresta, es puja per una pendent
terrosa que anant de costat no em fa patir tant les llagues, desprès em
seguirà el Xavi Càceres, la Bibi es quedarà a baix amb les motxilles.
Als 20-30 minuts de ser al cim arriben les de l’aresta triomfants, ni tant
sols han tret corda tot i uns delicats passos, algun sense peus i penjats
de mans segons em diuen. Fem fotos i baixem, ells segueixen per l’aresta i
amb el Xavi tornem a les motxilles; es així que arribant a les motxilles 
veiem tres tios que surten del mateix coll procedint de Baiau que nosaltres abans; òsti¡¡ son el X. Gibert, X. Alsina i Oriol Masllovet; ens
assabentem  que ahir van passar el refugi de llarg, van acabar al coll de
Forcats i a les 10 de la nit van arribar a dormir al refugi de Baiau, deu
n’hi do¡¡¡¡¡¡¡¡ Pel que sigui no vam poder contactar amb els mòbils i no van
trobar el molt amagat refugi de Forcats.

Així que a la baixada cap al refugi de Comapedrosa per tornar a Arinsal en volta circular baixem tot el
grup de nou sencer, animats, comentant la jugada, menys el que escriu,
pobre màrtir amb els peus llagats i escaldats.
Resumint; sortida variada, amb vicissituds però els objectius aconseguits;
els de l’aresta. Rafa; “a tope”, imparable, sòlid.
Montse; amb perdó, sembla mentida que una noia petitona i primeta com ella
pugui portar tant de pes i aguanti el que aguanta i amb tant de pes, i
sempre amb la moral a tope, riallera i sense queixa. Enhorabona.
Xavi Serrallonga; sense comentaris, es el "mite".

Xavi Càceres i Bibi; carregats a tope i també a “pinyon”, perquè em van
animar vaig acavar fent la volta de Baiau i el Comapedrosa.
Xavi Gibert, Alsina i Oriol Masllovet; es fan fotre el dissabte un
"tutasso", i diumenge vull agrair la seva benevolència pel tema del
refugi.
Per part meva content de fer els dos cims però em queda l’assignatura de
l’aresta; un altre adjectiu a continuar afegint a la gran saca dels
"pendents".

Errors;
-portàvem massa pes, a vegades es peca (jo el primer) d’excés de
prudència, dolent com la falta de la mateixa.
-comunicacions; calia afinar més i no confiar tant en el mòbil, mea culpa.
Encerts;
-un bon objectiu amb cims molt macos.
-el refugi (amb un tub amb aigua al costa¡¡¡¡¡), malgrat els dubtes que va
generar, ha esta perfecte i collonut, i a molta alçada (val que bastant
brut).
En definitiva, gràcies a tots per compartir la sortida i enhorabona per
l’esforç fet combinat amb molt bona companyia.
Salut¡¡¡¡¡¡¡

Text de Amadeu Gallart, i fotos de Rafael Ledesma i Montse Andreu

 
ir arriba