Entrades
1 de Juliol 2007.
Aquest cap de setmana hem fet la sortida de les crestes del Roc del Boc i el Pic Rodó. El dissabte vàrem fer la pujada fins a l' Estanyet, en dues hores, ràpids, vàrem muntar les tendes i després de fer un mig dinar, vàrem fer les crestes del Roc del Boc, amb un ritme molt bo, i amb una baixada matadora (sis hores en total). El sopar va ser millor encara: cuscús amb un poti-poti d'ingredients (com mengen aquest jovent!). Els veterans un sopar més clàssic. L'Àlex, va pujar melons per tothom, segur que eren robats, perquè els de les botigues no son tant bons!
La nit va ser molt ventosa, a estones semblava que ens volarien les tendes, i a les sis de la matinada l' Emili va decidir que feia massa vent per fer la cresta del Pic Rodó, o potser estava acollonit per seguir el ritme dels més joves!
Després d'un esmorzar ventós i fred, vàrem baixar ràpids cap al sol i els cotxes. Com que el lloc que l'Emili havia reservat per dinar a Puigcerdà, va ser criticat unànimement, per car i dolent, vàrem anar a dinar a Montlluís a hora francesa, perquè a la tarda, la Núria, la Cristina, l' Isa, en Raimon, en Pere, en Mika, l' Humbert, i l' Àlex, volien anar a fer la via ferrada a Llo. En arribar-hi però, varen desdir-se'n, perquè volien obligar-los a llogar l'equipament i els preus eren poc recomanables. La Dolors, en Josep, i l' Emili, amb l'excusa de no vo
ler fer cues a la carretera, i de no sé quines obligacions familiars, varen marxar juntament amb en Jordi que tenia els genolls massa tocats de la seva lesió.
Aquest cap de setmana hem fet la sortida de les crestes del Roc del Boc i el Pic Rodó. El dissabte vàrem fer la pujada fins a l' Estanyet, en dues hores, ràpids, vàrem muntar les tendes i després de fer un mig dinar, vàrem fer les crestes del Roc del Boc, amb un ritme molt bo, i amb una baixada matadora (sis hores en total). El sopar va ser millor encara: cuscús amb un poti-poti d'ingredients (com mengen aquest jovent!). Els veterans un sopar més clàssic. L'Àlex, va pujar melons per tothom, segur que eren robats, perquè els de les botigues no son tant bons!
La nit va ser molt ventosa, a estones semblava que ens volarien les tendes, i a les sis de la matinada l' Emili va decidir que feia massa vent per fer la cresta del Pic Rodó, o potser estava acollonit per seguir el ritme dels més joves!
Després d'un esmorzar ventós i fred, vàrem baixar ràpids cap al sol i els cotxes. Com que el lloc que l'Emili havia reservat per dinar a Puigcerdà, va ser criticat unànimement, per car i dolent, vàrem anar a dinar a Montlluís a hora francesa, perquè a la tarda, la Núria, la Cristina, l' Isa, en Raimon, en Pere, en Mika, l' Humbert, i l' Àlex, volien anar a fer la via ferrada a Llo. En arribar-hi però, varen desdir-se'n, perquè volien obligar-los a llogar l'equipament i els preus eren poc recomanables. La Dolors, en Josep, i l' Emili, amb l'excusa de no vo
ler fer cues a la carretera, i de no sé quines obligacions familiars, varen marxar juntament amb en Jordi que tenia els genolls massa tocats de la seva lesió.Durant el dinar, com sempre, els projectes de noves sortides es varen multiplicar. Pobres muntanyes, no saben el que els espera.
Fotos : Isabel Huber
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada