Toubkal, per setmana santa 2010

Igual que altres vegades, el Toubkal és una bona opció per setmana santa. Aquest any hi han anat l' Olga i en Santi. Tenien els dies justos,  però ho han pogut fer tot.

Ningú tenia moltes esperances en que ho poguéssim aconseguir, la logística era complicada, l’agenda molt apretada i , de fet, vam començar bastant de cul…. Aquí va la crònica de l’aventura marroquina.

(per cert , encara estic patint les consequències..no paro de fer viatgets al WC) Sobre las 8:30 de la tarda del dijous sant vam quedar a l’aeroport de bcn Cristina, Marcos , Santi i jo al stand de la cia ‘Jet4you’ (la primera cia. aèria marroquina de baix cost…). I vam continuar a l’aeroport fins quasi les 2 (retràs de 2 hores!) . Vam agafar el sofàs de l’unic bar obert de la terminal 2 (la terminal fantasma, tot s’ha anat a la nova) i a dormir!!

Per fi vam embarcar i sobre les 2 hora local vam arribar a Casablanca (Tocala otra vez Sam i siempre nos quedará París..).

Primera situació complicada: Els del lloguer del cotxe ja estaven que treien fum per les orelles de tant esperar... i a sobre es van topar amb 4 Españolitos catalines extremadament desconfiats …Ens demanaven 900 EUR de fiança pel cotxe que quedaven retinguts a la meva visa . Quan tornéssim el cotxe , ens ho  lliberarien… per Alà! No sé qui és més desconfiat!!! Vaja amb els moritos!. Finalment , després d’una hora de discussió , vam accedir i cap a CASABLANCA! Segon obstacle: no portàvem dirhams… .Discussió amb el de la benzinera per pagar en Euros (vam acabar pagant 5 Eur més…) .

Tercera proba: peatge… ni un dirham. Li vam plorar al morito de la barrera i crec que li vam caure bé i es va conformar amb un eurillo. Quart: on punyetes és l’hotel????!!! no teníem mapa i eren les 4 de la matinada.

Solució: 'preguntando se va a Roma', però clar , la gent ens enviava cap a la Meca. 

Gràcies a Alà, un amable poli se'ns va ficar dins del cotxe per guiar-nos i el  pobre Marcos que dormia var obrir de cop el ulls es va trobar el panorama, un poli marroquí dins del cotxe!! que ha passat? que m'he perdut? 

Finalment, després de una hora donant voltes per Casablanca, i després d'haver preguntat a mitja població i amb un "séquito" de gent darrera nostre esperant propina vam trobar l'hotel sobre les 5 de la matinada amb la sorpresa que ens havien cancel·lat la reserva.  Cinquè impediment: on dormim ara? xungo , xungo... doncs res, vam agafar via cap a Marrakech i dormir a la cuneta , tots plegats dins del cotxe durant 2 llargues hores...

Frescos com una "lechuga", vam arribar a Marrakech, o hauria de dir, al caos de Marrakech. No hi ha llei,

tothom 'pasta a sus anchas'. Vam visitar el zoco, la medina, dinar ràpid tagine i Cuscús i una truita molt rara

amb gust a formatge (eggg!) i vinga!! cap a Ilmil ! el poble de sortida de Toubkal. 

Carreteres sinuoses, mules , cabres, bicis, cotxes i motos sense llum, la crème de la crème...i finalment 

vam arribar vius a Ilmill (1700m) per sopar , un altre cop Tagine, cuscús i truita rara.

Dormir d'horeta més de 10 hores per recuperar la son perduda i ale! a negociar el preu de mula i mulero... baratet, 150 dirhams (menys de 15 Eur) .

El camí de pujada és molt sec i amb molta pedra però no t'avorreixes perquè hi trobes bars amb beguda fresqueta, botiguetes on vam posar en pràctica les nostres dots de regateig per comprar uns turbant berbers molt autèntics. També vam aprendre berber, Asca (demà) i habibi (amic) .

Les mules van arribar fins  on començava la neu (a 2900m) ja que encara no s'han fabricat botes d'alpinisme ni grampons per mules. Allà el portejadors es carreguen amb les motxilles fins al refu Netler (a 3.200 m) on vam arribar després de 5 hores i mitja de caminada.

Oh!!! per Alà! quina pudor feia el refu! crec que tenen un altre concepte de la neteja... 

Allà ens esperava un sopar especial: Tagine, Cuscús i truita rara. Per dormir, molt recomanable sac , ja que no hi han mantes i és més higiènic.

Curiositat: el fill del que portava el refu va guanyar la marató de muntanya del Toubkal (campionat mundial) de 42 kms i 3500 de desnivell., serio competidor del Jornet!

Ens vam llevar a les 5 , esmorzar ràpid i cap al nostre objectiu: EL TOUBKAL! Ascensió bonica, no massa llarga i que es fa sense gaire complicacions. Vam tenir la sort d'arribar Santi i jo sols al cim (4.167 m) , i vam gaudir en solitari de les vistes fins que va arribar la resta del grup i una altra gent. Recomanació: El Ras, diuen que és una ascensió més bonica i perfecte per esquí. Tornada al refu, agafem motxilles, mula , mulero i baixem els 2.500 m de desnivell de tornada cap a Ilmill. 

Guay! l'hem fet! i encara ens sobra temps per fer un sopar per Marrakech, una volteta i viure el mercat nocturn a la Medina . Definitivament , aquests marrakenians estan completament bojos !!!

Ens va costar trobar cervesa amb alcohol ja que a la Medina està prohibit però finalment la vam trobar (ni Mahou ni San Miguel, sinó Cervesa 'Casablanca') .Al dia següent ens vam llevar a las 5 per tornar a Casablanca i agafar el vol a temps (sí, Emili, vam arribar i encara ens va sobrar una horeta, ai que incrèduls són alguns!)

Petons

Olga