Aquesta sortida va a ser aplaçada un cop per culpa del mal temps però que teníem moltes ganes de fer conjuntament amb el grup de joves del CEC. Finalment no la varem poder fer plegats per varies causes, la principal va ser que els dos vocals de joves no varen poder vindre perquè les dates no els hi van anar bé.
Finalment muntanya és va encarregar de la sortida i es va fer igualment i la veritat que va ser tot un èxit.
Anem a dormir al refugi d’Estós (1.860m) on ens atenen molt be i on la pernoctació es correcte.
Pel matí sortim d’hora amb les primeres llums del sol i enfilem vall amunt direcció al Coll de Gistain. De moment el desnivell no es noten gaire però a mida que avancem i anem agafant alçada la pujada es va notant.
El grup es bastant compacte però algú sempre es depenja (massa pes a la motxilla, fotos, etc, etc.).
La Teresa Larrieu que ve de vocal amb mi fa la seva tasca com cal i el grup avança sense problemes.
La ruta a seguir no la tenim gaire clara. Sabem que arribat una certa alçada hem de girar a la esquerra i enfilar fins l’Ibon Royo.
Quan ja arribem al lloc on mes o menys hem de girar veig una canal, millor dit una tartera, que puja directe on segons el mapa està l’Ibon i decidim pujar per aquí. En la tercera part de la canal es hem de posar els grampons doncs hi ha una pala de neu bastant dura i que no podem evitar.
La part final de la canal està molt descomposta i patim una mica per arribar dalt, lo pitjor va ser la caiguda de pedres que era bastant inevitable.
Quan arribem a l’Ibon es adonem que aquell no era el camí sinó que teníem que haver continuat per el camí una mica mes i després girar per un camí molt millor que la canal, però be ja estava fet i pujar per la canal també va donar una mica de color a l’ascensió.
Un cop en l’Ibon ja es veu la ruta perfectament fins el pic, que de moment encara no tenim clar que es aquell que es veu al fons a l’esquerra.
Ara ja es tota una aresta on a estones es ampla i a estones mes estreta i entretinguda però sempre sense cap problema.
Arribem al cim (Veterans?) on divisem el majestosos Posets i dues de les seves tres arestes.
Estem en el Veterans o Gemelo Norte?, no ho sabem i hem de mirar be el mapa. La Cristina amb molt bon criteri i segons el mapa diu que des de aquets cim es l’últim de l’aresta que es veu l’Ibon Royo, te raó i ho acabem de confirmar quan arriba la Teresa que porta GPS i l’alçada es exacte, 3.125 m. clavats. Estem en el cim de Veterans.
Mes endavant es veu perfectament el Gemelos Ravier o Gemelo Sur que es un altre 3000. Veig que hi ha un pas amb neu però que uns que venen cap a nosaltres el passen sense cap dificultat.
Una colla decidim atacar el Gemelo Sur per l’aresta que l’uneix al Veterans però al arribar al pas amb neu ens adonem que no és tan fàcil de passar i que sense grampons ni piolet pot ser un suïcidi doncs la timba es considerable (varem deixar el material al Veterans per anar mes ràpids, molt mal fet). Decidim no passar i el desencant es nota en algunes cares. Ho sento, he fallat però sempre s’aprèn d’aquestes situacions i lo primer es la seguretat de qualsevol del grup.
La méteo no ens acompanya gaire i uns núvols molt negres amenacen pluja. Decidim baixar lo mes aviat possible hi eixís ho fem fins el refu. Aquí descansem una mitja hora i seguim ja fins els cotxes. Per baixar des de el cim la Teresa es posa davant i ens porta per el camí correcte que hauríem d’haver agafat per pujar.
Un vint minuts abans d’arribar als cotxes la pluja fa acte de presencia i ens deixar mullats fins la medul•la però això já es una anècdota doncs la sortida ha estat un èxit i tots estem molt contents a pesar de no haver fet el Gemelo Sur que ens espera per altre ocasió. Podeu donar per segur que tornarem.
En aquesta sortida ens van acompanyar 4 nois en practiques per Tècnics de Muntanya, els quals en tot moment van tindre un comportament molt correcte i cordial amb tot el grup. Espero que hagin tingut una bona experiència amb nosaltres.
LA MILLOR DRECERA SEMPRE ES EL CAMI
Text i fotos: Joan Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada