Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


La Coma d' Or i el Pic de Pedrons



A les 7h dels matí hem quedat a Fabra i Puig. Som els vocals, la Dolors Gurri i el Xavi Gisbert, el company en practiques, Xavi,la Cristina, el Tello, els dos Jordis, el Fernando, el Tono i el que subscriu.
Farem una primera parada a Puigcerdà per esmorcar uns potents bocates i alguns la primera birra del dia.
Es clar, després l’ ascensió es fa dura, la panxa protesta. Assolim el pic de la Coma d’ Or una mica més tard del previst doncs un parell de companys es retarden i un vocal els té que esperar.
Quan baixem fets pols ens els trobem practicant el pànxing feliçment.
Anem amb els vehicles fins Angoustrine, ens allotgem en un vell I gran casalot que fa d’ alberg. Lliteres I algun ampla llit de matrimoni que dona feliços somnis a les improvisades parelles de fet.
Aquí no hi ha mam ni teca, així que anem a l’ hotel de la població on cauen dues birres, i en un parell d’ hores importants controvèrsies sobre els sentiments, els viatges i el debat estrella: És en Laporta un arribista saltataulells o un prohom del independentisme ?
Sopem en el nostre pis-apartament amb cuina i mobiliari adient, es continua la xerrada, ara acompanyada amb vi del termo i Chivas de la petaca.
Al matí marxem cap a Andorra i iniciem l’ ascens cap el Pas de la Casa, un dels indrets més lletjos que mai han vist els meus ulls. Quan ascendim cap el Pic dels Pedrons tot això s’ oblida. Aquesta vegada tothom fa cim. Alegria, fotos I felicitacions.
Sortim d’ Andorra per Puymorens I arribats a Puigcerdà assolim la collada de Tosses i parem en el poble del mateix nom. Anem a dinar al restaurant L’ Estació. Força recomanable, cau un trinxat de Tosses, cua de bou, “churrascos” varis i en la nostra taula és tan alta la tensió del debat sobre allò diví i allò humà que cauen dues botelles de vi negre, compartides entre tres persones.
Com contrapartida arreglem el món i amb la satisfacció del deure complert marxem cap a casa.

Ressenya de les ascensions.

Pic de la Coma d’ Or.
Arribem des de Puigcerdà a la Porta de Puymorens (1915 m), al costat de l’ estació d’ esquí deixem el vehicle. Travessem la carretera i comencem a caminar per una pista que ens fa avançar per la coma d’ Engràcies, en alguns mapes Coma d’ en Garcia. Ens internem per la vall en direcció nord-est i caminem per la banda Esquerra.
Deixem a l nostra dreta la cabana del Cortal rossa i una mica més amunt unes instal•lacions hidràuliques.
Al fons de la vall se’ns fa evident la Portella d’ Engràcies (2534 m). Des d’ aquí podem ja divisar els cims de la vessant nord com el Pic d’ Esquine d’ Ase. En aquesta confluència si anem a l’ Esquerra podem ascendir el Tossal Rodó en deu minuts.
Nosaltres anirem cap a la dreta hi ja albirem el nostre objectiu, deixem a la dreta el Estany de Coma d’ Or i iniciem l’ atac al Pic de la Coma d’ Or (2826), per una curta, senzilla i a vegades exposada aresta arribem a la Punta Nord (2825 m).  
Tenim davant nostre el Puig Pedrós de Lanós , al nord-est apareix el Pic Peric, al sud-est el Carlit i cap a l’ oest les muntanyes d’ Andorra. A sota mateix del cim apareix l’ estany de Lanós.
Tornem seguint el mateix itinerari de pujada.
Duració del itinerari: Entre 5 i 6 hores. Desnivell: 900 m.

Pic dels Pedrons
Arribem a Andorra des d’ el Coll de Puymorens., just creuar la duana entrem en El Pas de la Casa. Abans d’endinsar-nos en la població, veurem a la nostra esquerra el cim que volem assolir.
Escollim deixar el vehicle en el pàrking entre França i Andorra, en concret davant el garatge Bruno (2080 m).Comencem a remuntar la vall sempre en direcció sud-est, avançant i guanyant alçada pel llom de la muntanya fins arribar a un collet. Davant nostre està el cim tot pedregós. Decidim avançar uns metres i ascendir per una canal, pujant cap a la dreta en direcció al pic.
Arribem a un avant-cim i tenim davant nostra una aresta de roca, fàcil però que es pot complicar si pugem a l’ hivern i algun pas està glaçat. Grimpem fins al final de l’ aresta i culminació del Pic dels Pedrons (2715 m).
Just en front nostre en direcció sud tenim el Pic de la Fontnegra, al sud-oest el Pic Negre d’ Envalira, al nord-est Pic de la Coma d’ Or i Puig Pedrós de Lanós.
Descendim pel mateix camí empleat per l’ ascens.
Duració de l’ itinerari: Entre 3h i 3h 30 m. Desnivell: 600 m.

Text: Toni Salas
Fotos: Toni Salas, Dolors Gurri

 
ir arriba