Entrades
Un correu creua el núvol (el dia que el núvol parli ...!!!)
Bona nit companys; avui hem pujar al Tristaina per la pala central. Xavi Serralonga, Raquel, Xavi de Càceres, Anna i un servidor. Tot collonut i els companys tirant a tope i com a motos. El més destacat, apart la bona companyia i els bons resultats, les altes temperatures i la xafogor, impressionant per aquestes dates (més tenint en compte que es tracta d´una cara sud).Es cursaran fotos i crònica, que et sembla Raquel en combinació amb el fotògraf oficial de tots conegut???. Salut !!!!
p.d. Rafa, encara espero les teves fotos de la punta alta; no fotem cagarela !!!!
Pic de Tristaina (2.879 m), 6 de febrer de 2011
A les 7:30 enfilem cap a les pistes d’esquí d’Ordino - Arcalís i aparquem a l’últim pàrquing de tots. Allà coincidim amb un grup d’esquiadors amb els que compartirem un tros de pista. Després de deixar les pistes ens dirigim en direcció als estanys de Tristaina. A mesura que anem avançant i endinsant-nos a la vall, ja comencem a veure el nostre objectiu traient el cap mentre abandonem L’Estany Primer i l’Estany del Mig de Tristaina.
A l’alçada de l’últim estany, el més petit, l’Estany de Més Amunt (no es van matar gaire posant els noms) ja tenim una molt bona perspectiva del pic i de les vies per accedir-hi: decidim que la canal que queda a l’esquerra del pic té bona pinta.
Així doncs, abans de que s’accentuï la pendent ens equipem amb grampons, arnesos, piolets i casc (els Xavis i jo). Després de superar una pala en diagonal arribem a peu de canal, en principi no ens encordem i anem progressant en primer lloc l’Amadeu obrint traça, després l’Anna, el Xavi S., jo i per últim el Xavi C.. Es tracta d’una canal no massa llarga (200m) d’una inclinació mantinguda entre els 45º i els 50º sense ressalts i amb la neu en bon estat. La sortida de la canal és una cornisa de neu fàcil de superar i després de la qual ens dirigim a mà dreta cap el cim. El bon temps (quasi primaveral) fa que ens puguem permetre el luxe de picar alguna cosa i gaudir de les vistes (Cadí, Estanyó, Font Blanca... i Aneto!) abans de fer-nos la foto que no pot faltar.
El descens decidim fer-lo per l’aresta en direcció oest. Anem avançant amb molt de compte doncs hi ha algun pas més compromès i algun tram exposat però en definitiva factible. A l’alçada del primer coll amb bona pinta decidim que ja podem començar a baixar en direcció als estanys. Ha pujat molt la temperatura i la qualitat de la neu comença a empitjorar... de fet, s’observen algunes allaus a les pales que tenim als nostres peus..... així doncs el més prudent serà anar arran de roca, d’un en un i amb compte però sense perdre temps... i així ho fem: en primer lloc l’Amadeu (que avui ha estat el sapador oficial del grup) i després la resta de la tropa.
Text: Raquel Millan
Fotos: Xavi de Caceres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada