SORTIDA D'ESCALADA A SANT LLORENÇ DE MONTGAI

24/11/2012

En la sortida d'escalada d'aquest cap de setmana hem participat:

Isa, Humbert, Jordi Barquinero, Marc, Xavi Serrallonga, Domingo, Raquel i JR. 

Com ja sabeu hem anat a Sant Llorenç de Montgai, ha estat una sortida ben completa i s'han aconseguit fer varies vies llargas, una aresta i una ferrada.

En concret s'han fet:

- Les vies llargas de la paret de la Formiguera: Sabina Wall Vº - Garrets Eusebi 6a i Martinetti V.V+

- La ferrada: Càgate Lorito (Extremadament Difìcil)

- L'aresta Tio Maria V+

Fen una mica de crònica he de dir que s'han fet 2 grups, uns que tornaven el mateix dissabte i l'altre que es quedaba a dormir en l'arberg La Cova de Sant Llorenç i que avui diumenge han fet mes activitat.

La Isa, l'Humert i el Jordi son el grup que es van quedar i van fer dues vies llargues i l'aresta, a ells els tocarà fer un petit resum de la seva activitat i enviar les corresponents fotos.

Els demes vem fer primer la ferrada i mes tard una via llarga. En principi teniem dubtes amb aquesta ferrada per la seva fama de molt dura però finalment ens vem decidir en fer-la.

La fama era totalment certa i aquí el que escriu aquesta crònica va estar apunt d'abandonar-la. Va ser en un punt de la via en que tenia que prendre una decisió,  vaig treure forces de no sé on i vaig aconseguir acabar-la. Algún altre també va patir una mica.

Prego en perdoneu però vaig fer només fotos del principi i de quan ja erem dalt doncs no em vaig atrevir ni a treure el mòvil per fer-ne cap mes.

També vem fer la vía Martinetti de 4 llargs, ens va sembla maca, equipada adequadament i disfrutona.

Be, us esperem en la propera sortida.

Text i fotos de: Joan Ramón

Alta Garrotxa sota la pluja

18/11/2012

Bon dia,

ahir finalment vam ser nou que ens vam trobar al pàrquing més enllà de l'Hostal de Sadernes a les 8 del matí. De moment el temps aguantava. Preparem motxilles i calçat i comença a plovisquejar. Mentre decidim el recorregut final mirant on és el forat de cel... la pluja es fa més intensa i decidim anar a una altra destinació.

Agafem els cotxes i tirem avall, però el cel no es veu destapat enlloc i no para de ploure. Cónclave. Decidim anar a esmorzar a Sant Esteve de'n Bas. A les 11h donem per acabat l'intent de sortida i després de comprar bon pa al forn tornem cap a casa.

No hi ha més a afegir, ah sí: 1) queda pendent i amb ganes de fer-ho i 2) Jo a la tarda vaig sortir a córrer una horeta i mitja sota el gotellam que va caure cap a les 16h a Barcelona. Està vist que havia d'acabar el dia mullada.

Fins la propera,

Resposta de l'Emili:

Només una precisió. Varem esmorzar a la Teixeda d' Hostalets d' En Bas, no a Sant Esteve, m'estranya aquest lapsus teu, quan no és la primera vegada que esmorzes i ET MULLES al mateix lloc.

Com que no volíem perdre tot el dia, nosaltres encara varem tenir temps d'anar a caminar una mica i dinar al Forn de Beget !

Al Forn varem trobar en Francesc Massó, un bon amic amb qui he compartit algunes muntanyes, que abans estava a Giroguies i ara a  A Caminar Travel. Portava un grup que el dissabte havia fet la travessa Oix - El Coral on havien dormit, i ahir tornaven cap a Oix, tots mig xops per la pluja, però contents i animats. Vaig tenir una mica d'enveja de no haver pres la decisió de mullar-nos nosaltres també. 

Bé, queda pendent la grimpada al Pas del Cabró, la Cova de les Cabres, i el ràpel i escalada a la carena del Bassagoda, tornarem a fer aquesta proposta per un altre dia.

Salut

Text de: Mariona i Emili

Fotos de: Mariona

1ª TROBADA D'ESCALADA DEL GRUP

27/10/2012

Dissabte vem anar a Collbató l'Albert, Domingo, Marc, Pere, Rafa i jo. Vem fer tres cordades de dos i vem escollir la via de l'Avi Joan, una via en principi fàcil i en final massa fàcil que s'acaba quan li comences a agafar una mica el gust a la via. Té un parell de passos finets de V i res mes que destacar, només que al final té un pot amb una petita llibreta i un boli per escriure si vols la teva experiencia en la via.

Després vem anar al sector Mama's and the 

Papa's on hi han vies d'esportiva i l'Albert, el Pere i jo vem fer una via de V+ que segons les resenyes sembla que no te nom. He de dir que cap dels tres la vem encadenar d'una tirada però aixins i tot ho vem passar molt be i vem riure de valent.

Us envío un parell de fotos que vaig fer, les resenyes que teniem i una foto d'un curiós bolet que vem trobar.

Fins la propera escalada

Text i fotos: Joan Ramón

Escalada la via Sol Solet a Montserrat‏

13/10/2012

Hola a tots

Dissabte passat vem anar la Raquel i jo a intentar fer la via Sol Solet de la Miranda de Can Jorba a Montserrat. Es una via llarga de 130 m. que es fà en 5 llargs amb un grau màxim de IV+, encara que creiem que té algún passet de V.

Tot i creien que estaría algo mullada a causa de les plujes que havien caigut divendres, la placa estaba en perfectes condicions.

Es troba tot just a l'esquerra del principi del Joc de l'Oca (si el fas de pujada). Hi han tres vies i aquesta es la que comença mes a l'esquerra.

El descens es fà per una de les altres vies mitjançant tres ràpels, la Escabrini Escapullini. El primer ràpel té un volat de uns 12 o 15 m. que t'els possa de corbata i a més has d'anar buscant les reunions que no es troven en la mateixa perpendicular.

També pots fer el descens per el Joc de l'Oca però a les hores has de pujar a l'Agulla de Can Jorba que no està equipada i varem decidir que trigariem mes estona que rapelan l'altre via.

La via es molt maca, te un recorregut una mica sinuos que et fà consultar la resenya mes d'una vegada. A mi en particular em costa veure les txapes quan vaig de primer i m'he de concentrar molt per intuir per on va la via.

Té molt bones presses i bons peus en general malgrat algún tros mes intuïtiu.

Vem dinar dalt de la miranda i vem trigar 6 hores en pujar i baixar incloin el dinar i l'engantxe de la corda en alguna savina quan feiam els ràpels.

Diuen que es una via d'iniciació .............

Text i fotos: Joan Ramón

Campbieil, Pic Lentilla, Maou i Badet

13/10/2012

Bona tarda,

Us passo les fotos del cap de setmana passat al Pic Long, per si us voleu distreure una mica.

La zona és recomanada 100%!! jejeje!! I a l'hivern hi han moltes rutes amb esquis,... aquí queda!!! jejeje!!

Com ja veureu per les fotos al final no va fer la ruta que voliem exactament!! O sigui queda pendent i l'any vinent cau segur!!

I com més d'un m´ha preguntat que tal us explico una miqueta que vam fer,....

Al final vam anar-hi Isra, Susana, Rafa Porras i jo. Enlloc de dormir amb tendes vam acabar dormin les dues nits en un refugi lliure a peu de carretera uns metres més a baix del llac del Cap de Long, recomanació del home portava bar del llac! Tot un personatge amb el seu gos, aquest hivern va treure 9 persones de sota la neu, una passada!!

La veritat molt millor ja que feia molta humitat i fred!!!

El dissabte vam llevar-nos a les 6h i vam iniciar la ruta, al rodejar el llac molt bé però després força perdedor moltes fites per tot arreu,... i com era la primera vegada que estàvem per aquí ens van desorientar força!!! jejeje!! Per la propera ja sabem el camí,...

I van anar a parar a una cresta massa a l'est de la que volíem fer entre Pic l'Estaragne i el Pic Campbiel (tot al contrari d'on voliem anar), o sigui vam decidir anar cap el Campbiel 3.173m, cim que tenia també pendent de fa temps, un cop allà vam continuar la cresta i vam fer el Pic Lentilla 3.157m. Després vam baixar cap el coll i com anàvem bé de temps vam voler fer la cresta original però en sentit contrari d'est a oest i vam poder fer 2 cims més el Pic Maou 3.074 i el pic Badet 3.160. El dia estupendo super bé i unes vistes,... uffff!!

Diumenge va ser relax, riures,plat convinat i cap a casa!!! Amb la caravana pròpia d'un cap de setmana llarg! ;-)

Text i Fotos de: Montse Andreu

ULTRA TRAIL ATLAS TOUBKAL

3-4/10/2012

El nostre company Oscar Pérez ens dona un altre alegria. Va quedar segón a l' Ultra Trail Atlas Toubkal

 http://vimeo.com/50906913

BARRANC I SALT DEL BOTER

20/09/2012

VALL D'ARQUES (COLL DE NARGÓ)

Bona nit companys, avui us inundarè de fotos, però crec que valen la 

pena, l´activitat es el barranc del boter i el seu famòs salt; i més 

si a sobre hi ha merder, faig crònica;

Jordi i jo, objectiu barranc del Boter, bastant complicat, nivell 6 de 

6, i es que son solament 4 ràpels, 25, 18 (reunió penjada en extraplom 

amb pati de 200 metres i el 18 també vertical-extraplomat), i dos 100, 

el primer tot en volat desde la reunió que es extraplomada (98 metres 

exactes) i si vas amb un o dos 100 et queden 2 metres i estàs penjat al 

final, allà cal fer un pèndul de tres metres per arrivar a la repisa, 

el segón 100 toques paret 10 metres i la resta volat. Es a dir son 

quasi 220 metres dels que 190 en volat. Portem 150 metres de corda 

cadascú (amb dos 50 passant el nus pots fer el segón ràpel i sortir 

del barranc si no es poden recuperar els dos 100 del primer).



Molt pes, com deia 150 metres de corda, una autèntcia ferreteria 

(mosquetons, jumar, croll, shunt, dressler, bagues...) més aigua etc., 

aproximació molt dura i entrada al barranc. Molta feina de manipulació 

de cordes (imagineu passar la corda pel vuit aixecant amb una mà dos 

cordes de 100... ufff) etc. etc. La pega es que desprès del primer 100 

i recuperant les cordes, baixa un 100 i quan l´altre ja vola per baixar 

i esperem la fuetada, de sobte es bloqueja, no el podem recuperar, 

segurament pels riços bestials que s´han produït; toca baixar el 

segòn 100 amb la corda que ha baixat (de 100) en simple, de 9 mm. i per 

recuperar els dos 50 que portem units (sort d´això). Fem el ràpel "al 

dente", doncs un 100 amb corda de 9mm. amb simple "al tanto", protecotrs 

de corda per tot arreu etc. Arrivem trixats al cotxe a la general, al 

parking per fer la ferrada "Regina" i decidim anar a recuperar el 100. 



Caldrà tornar a fer la dura aprox., carregats de nou com a mules i 

optem per contes de tornar a fer el barranc, per baixar el ràpel de 25, 

un de nosaltres el de 18, recuperar la corda, remuntar els ràpels i 

sortir per dalt (no se que es pitjor si això o repetir el barranc però 



optem per això per evitar una nova combinació de cotxes). Som-hi, 

arrivem al coll,baixem per l´altra vertent al barranc, baixem el ràpel 

de 25 i deixem la corda de 50 en doble trabada per remuntar, i ara ens 

juguem qui baixa a la reunió penjada el ràpel de 18, amb el pati de 

200m. per intentar recuperar la corda i desprès remuntar el ràpel en 

qüestió; em toca a mi i faig la feina però he de dir que passo un 

canguelis com poques vegades (!!!!!la corda s´ha trabat, un 100, per 




dos pams a punt de sortir de l´anella degut a una superposició de 4 


riços!!!!!, té collons la cosa...). Remonto aquest ràpel via croll i 

jumar i desprès d´içar la meva corda de remuntar-rapelar i la que 

s´havia trabat, el compnay i jo remuntem el ràpel de 25 m. Jo estic 

destrossat i ara toca pujar de nou al coll, carregats com a mules (com 

tot el dia) per atravessar i baixar la vertent on està el cotxe. 

Arrivem a les 19,30 i desde les 9,30 no parem, ni hem dinat. Bé cap a 

casa i contents de les peripècies i el barranc (li tenia moltes 

ganes). Un repte companys, fer la Regina i baixar pel Boter, penseu que 

caldrà pujar la Regina amb 150 m. de corda etc...., algú s´anima per 

dintre d´unes setmanes?????. Salut

Text i fotos: Amadeu

MALADETES OCCIDENTALS 

8-9/ 09/2012

Hola a tots

Aquest dissabte i diumenge hem anat a les Maladetes mes occidentals a coneixe la Vall d'Alba, els seus ibons i hem assol-lit el Pic d'Alba i la esmolada Agulla o Gendarme d'Alba.

M'he quedat impressionat per l'aresta del Quinze Gendarmes  

¡¡¡¡ quina tentació !!!!!!! 

Text i Fotos de: Joan Ramón

VIATGE A NORUEGA 2012

Durada total del viatge: Del 5 al 26 d'agost de 2012

 Dies efectius de bici: 16 dies (entre el 6 i el 21 d’agost)

Kilometratge real recorregut amb bici: 970Km

Ruta: Bici d'Andenes (illes Vesteralen) a A (illes Lofoten) ----Ferry a Bodo -----Tren Bodo-Otta-------Bici Otta- Kaupanger-----ferry Kaupanger-Gudvangen----canvi de plans per mal temps: tren Flam- Voss-----bici Voss-Dale per l'Emerald Ring---Bus Dale-Trengereid----Bici de Trengereid a Bergen passant per Os---Tren Bergen Oslo

Descripció: Totalment recomanable. País molt preparat per anar en bici (totalment "bike-friendly") amb una natura espectacular. Gent amable. A tenir en compte però que és un país car. La primera part de la ruta en bici per les illes Vesteralen i Lofoten es molt planera, ideal per anar agafant forma. La segona part del viatge, a partir d'Otta, és una mica més exigent.

Text i fotos de: Isa i Humbert