Entrades
Aquest cap de setmana del 22 i 23 de Novembre, teniem molta activitat, i hem estat repartits, uns quants per diferents llocs de les muntanyes, i molts per alguns sofàs de casa. L’ Albert va anular la sortida al Pic de Peguera per falta de quorum, en Joan Ramon, el diumenge va portar una sortida oficial del CEC a la Coma d’ Orri i el Gra de Fajol, i l’ Emili també el diumenge, una sortida d’excursionisme del CEC a la Calma (Alta Garrotxa). Sabem que alguns altres també han fet alguna petita escapada muntanyenca, però el gros del grup ha anat a la Cerdanya, amb aventura inesperada inclosa. El dissabte mentre l’ Emili estava caçant bolets, una trucada de l’Àlex el posa al corrent d’una situció incomprensible: no estan fent coredors al Cadí, estan buscant un lloc per dormir la propera nit perquè un atac de xucla-sangs els ha fet fora de la Gîte de Porta. Fins i tot la Dolors, convalescent a Barcelona, va trucar a l’ Àlex per donar-li telèfons de possibles alternatives on passar la nit. En tenim aquesta esplèndida crònica de l’Olga que demostra com és de dura la vida de l’ alpinista.
Bé, a part de patir l’atac d’uns alienígens xupa-sangs, varen celebrar els aniversaris de l’ Olga i l’ Ivan, i sembla que al final, també varen fer una mica de muntanya…, fins i tot la Christelle va fer el seu bateig de corredors al Vermicelle.
Crònica del 21, 22 i 23 de Novembre
Tot va començar un divendres 21 de Novembre de 2008. Un grupet de 16 persones (1) vam sortir tot contents i il·lusionats sense imaginar ni per un moment el que ens estava a punt de succeir . Sense saber-ho, ens estaven endinsant en la “dimensió desconeguda’’..n
a na na na, na na na na….
Vam arribar al nostre destí final “La Pastorale” (Porta) a diferents hores però vam coincidir els 16 per donar-nos els petonets de bona nit.
Pel dissabte pel matí hi havia 2 plans :
a) Corredor del Cadí , pels “matxaques" : Eli, Montse, Nor, Alex , Christelle, Sebas, Laura, Lluísa, Jordi, Ivan i Núria+Humbert, Isa , Oriol i Núria que pujaven directament desde Bcn dissabte pel matí
b) Passeig Trekkinero pels voltants: Javier, Eva, Alex Pódium, Pep, +Rebeca, Susana, Jaime, Sara i una servidora.
c) Especial: Visita fantasma, visto y no visto de Juan Carlos: Record de Mínim de permanència a la Gîte (1 hora?)
Per tant, els que havien de fer el corredor, se’n van anar d’hora a dormir.
Ens vam quedar Pep, Alex Podium, Eva, Javier i jo una estoneta per anar agafar la son. Finalment, vam decidir posar-nos el pijama i ficar-nos als nostre fantàstics i acollidors llits. Com anècdota o preludi, comentar que la meva amiga Eva que no està acostumada a les condicions adverses que hem de patir els “alpinistes” no li va donar moltes bones vibracions la condició de salubritat de l’indret a lo que jo vaig contestar: no siguis “finolis” .
Malauradament , abans de ficar-me al llit , vaig haver de baixar al pis de sota per
què no hi havia paper de WC al nostre pis i una ànima en pena que sortia d’una de les habitacions del primer pis se’n va acostar sigilosament i em va conduir fins el lavabo. Era el nostre Ivan, espantat i amb cara deseincaxada. Em mostrava el seu pijama i la pica del lavabo…..AAAAAGGGGG!! Tot ple de bitxos de naturalesa desconeguda, de diferents mides , vius i fastigosos .
Com que no volia alarmar a la resta de gent que dormia, vaig córrer cap a la cuina a buscar un xuf xuf, mata mosques i mosquits però la meva amiga Eva, em va enganxar i va a començar a sospitar de que alguna cosa passava..
Finalment, vam llevar a la Núria i Lluïsa que estaven a l’habitació del Ivan e inspeccionar tota la cambra , llits, mantes..i oh my god! Mon Dieu!, Déu meu!
Centenar de bitxets corrien lliurament, per les mantes, parets, dintre de les motxilles…
Llavors , vam decidir que havíem d’instauar estat d’emergència màxima: Despertar a tothom i buscar els bitxes no identificats.
Les habitacions del pis superior estaven menys contaminades . Els més afavorits:
Nor, Eli, Jordi i Montse, Els menys escrupolosos: Alex Podium i Pep, que van continuar dormint com angelets, Els enamorats: Alex i Christelle, que en comptes de bitxes veien cors , els infectats nivell greu: Sebas i Laura, els totalment infectats, Núria e Ivàn , pobrets, des de aquí ,els envio les meves condolències! (Lluïsa es va salvar gràcies a que es va embotir en els seus propis llençols)
I finalment els de l’insomni permanent injustificat i grau de escrupolositat exagerat: Eva, Javier i jo que no ens em vam ficar al llit en tota la nit.
Sobre les 3 de la matinada ja estaven (menys Alex Podium i Pep) tots reunits al saló en una comissió d’emergència per trobar una solució impossible de trobar a aquestes hores de la matinada.
Vam picar a l’amo del lloc que es va vindre bastant ràpidament i es va quedar una miqueta parat quan va veure la moguda. Va agafar mostres dels bitxets i casi de nosaltres també perquè ens va tractat com a animalets apestats. No ens donava cap solució i tampoc volia ajudar-nos a buscar un altre lloc per por a que l’infectèssim .
Situació surrealista “donde las haya,” alguns de nosaltres ja bevem cerveses , d’altres valents tornant a dormir i el tio plantat sense dir gaire cosa i mirant-nos.
Finalment, vam coaccionar al tio per a que ens fes rentadores de les robes més infectades: Ivan, Núria, Sebas i Laura.
A les 9 del matí, tothom es va llevar i vam començar a trucar a apartaments i cases rurals que poguessin acollir aprox. 26 persones per aquella mateixa nit.
Agraeixo la col·laboració i l’esforç de tots, l’espirit de feina en equip, el positivisme i el suport moral perquè jo estava totalment desmoralitzada i ja veia que ens havíem de tornar tots a Barcelona.
Vam trobar un lloc alternatiu, superguai , millor, immillorable a prop d’Ur.
Sobre les 13 h ja estaven tots allà, exaltats i amb moltes ganes de festa.
Per la tarda, van començar a arribar la gent que faltava de Barcelona: Rebeca, Jaime (el DJ) ,Sara i Susana, el afortunats que no vam viure l’experiència bitxenca, i els més afortunats: Humbert, Isa, Oriol i Núria que vam fer el corredor rematant el dia en una superfesta inoblidabledable amb molta música, ball, menjar (realment molt), begudes (justetes),plena de sorpreses i sobretot de molta, molta calor humana.
Sobre la 1 ja estàvem tots a punt de dormir (vam començar a les 6) ja que uns volien fer un corredor diumenge i d’altres l’excursió light.
Un grup alternatiu (agosarats però, perquè no dir-ho una mica pedo : Laura, Núria, Iván i Lluïsa, vam decidir fer el corredor després de la festa sense dormir perquè havien de marxar aviat diumenge.
Solament van arribar a la base però, els felicito per la seva força de voluntat i esperit aventurer.
El diumenge, finalment, solament dos vam poder llevar-se a les 5 per fer el corredor:Alex i Christelle (love is in the air!) i van triomfar fent el Vermicelle.
La resta, ho vam prendre amb molta , molta calma i vam començar a caminar a la 13h (hora local) per intentar el Puigpedrós.
Vam fer cim, però un altre, molt bonic i divertit (possiblement Castell dels Lladres, 2.504 m ) perquè vam atacar el cim per un lloc alternatiu per poder fer servir el piolet.
Sobre les 18:30h de la tarda tornàvem cap a Barcelona, uns quants vam parar a sopar a Ribes.Vam parlar de totes les experiències viscudes, que , si bé no molt muntanyenques, ens han unit encara més.
No he pogut, en una crònica de dues pàgines, plasmar tot el que es va viure, donaria quasi per un llibre.
Vull donar les gràcies a tots perquè vaig tenir una de les millors i més originals celebracions d’aniversari de la meva vida i ple d’emocions i prepareu-vos ja per l’any vinent, l’Ivan i jo estem maquinant…i…..
MUERTE AL CHINCHE!!!!
Text: Olga Martínez
Fotos: Núria Perapoch, Montserrat Andreu, i Àlex Figueroa
L’atac de les xinxes* devia ser apoteòsic perquè el dimarts encara varem rebre aquest escruixidor correu de la Núria:
Aquest matí he estat fen rentadores, de tota la roba del capde, i al final ho he rentat tot...bambes, sacs, motxilles...TOT!!!!!!!. M'he ratllat força, no cal dir-ho, sobretot quan encara he trobat dins una motxilla, una morta, i una altre mig vivaaaaaaaa!!!!! aaaaahh!!!!!!!!!!!!!!!!
Ha estat un procés minuciós...que te cagues..
Crec que ara ja ho tinc tot enllestit....uuffffffffff....jejejejejeje..
Encara, quan ho penso, al.lucino...
*xinxa
f 1 ENTOM 1 Gènere d'insectes hemimetàbols de l'ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids (Cimex sp), de cos deprimit i ovalat, sense ocels i amb els ulls composts desenvolupats, paràsits de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns. Cal destacar-ne la xinxa comuna (C. lectularius), paràsita d'ocells i mamífers, inclòs l'home, de forma plana i oval, nocturna i lucífuga, que xucla la sang i produeix irritacions.
Bé, a part de patir l’atac d’uns alienígens xupa-sangs, varen celebrar els aniversaris de l’ Olga i l’ Ivan, i sembla que al final, també varen fer una mica de muntanya…, fins i tot la Christelle va fer el seu bateig de corredors al Vermicelle.
Crònica del 21, 22 i 23 de Novembre
Tot va començar un divendres 21 de Novembre de 2008. Un grupet de 16 persones (1) vam sortir tot contents i il·lusionats sense imaginar ni per un moment el que ens estava a punt de succeir . Sense saber-ho, ens estaven endinsant en la “dimensió desconeguda’’..n
a na na na, na na na na…. Vam arribar al nostre destí final “La Pastorale” (Porta) a diferents hores però vam coincidir els 16 per donar-nos els petonets de bona nit.
Pel dissabte pel matí hi havia 2 plans :
a) Corredor del Cadí , pels “matxaques" : Eli, Montse, Nor, Alex , Christelle, Sebas, Laura, Lluísa, Jordi, Ivan i Núria+Humbert, Isa , Oriol i Núria que pujaven directament desde Bcn dissabte pel matí
b) Passeig Trekkinero pels voltants: Javier, Eva, Alex Pódium, Pep, +Rebeca, Susana, Jaime, Sara i una servidora.
c) Especial: Visita fantasma, visto y no visto de Juan Carlos: Record de Mínim de permanència a la Gîte (1 hora?)
Per tant, els que havien de fer el corredor, se’n van anar d’hora a dormir.
Ens vam quedar Pep, Alex Podium, Eva, Javier i jo una estoneta per anar agafar la son. Finalment, vam decidir posar-nos el pijama i ficar-nos als nostre fantàstics i acollidors llits. Com anècdota o preludi, comentar que la meva amiga Eva que no està acostumada a les condicions adverses que hem de patir els “alpinistes” no li va donar moltes bones vibracions la condició de salubritat de l’indret a lo que jo vaig contestar: no siguis “finolis” .
Malauradament , abans de ficar-me al llit , vaig haver de baixar al pis de sota per
què no hi havia paper de WC al nostre pis i una ànima en pena que sortia d’una de les habitacions del primer pis se’n va acostar sigilosament i em va conduir fins el lavabo. Era el nostre Ivan, espantat i amb cara deseincaxada. Em mostrava el seu pijama i la pica del lavabo…..AAAAAGGGGG!! Tot ple de bitxos de naturalesa desconeguda, de diferents mides , vius i fastigosos .Com que no volia alarmar a la resta de gent que dormia, vaig córrer cap a la cuina a buscar un xuf xuf, mata mosques i mosquits però la meva amiga Eva, em va enganxar i va a començar a sospitar de que alguna cosa passava..
Finalment, vam llevar a la Núria i Lluïsa que estaven a l’habitació del Ivan e inspeccionar tota la cambra , llits, mantes..i oh my god! Mon Dieu!, Déu meu!
Centenar de bitxets corrien lliurament, per les mantes, parets, dintre de les motxilles…
Llavors , vam decidir que havíem d’instauar estat d’emergència màxima: Despertar a tothom i buscar els bitxes no identificats.
Les habitacions del pis superior estaven menys contaminades . Els més afavorits:
Nor, Eli, Jordi i Montse, Els menys escrupolosos: Alex Podium i Pep, que van continuar dormint com angelets, Els enamorats: Alex i Christelle, que en comptes de bitxes veien cors , els infectats nivell greu: Sebas i Laura, els totalment infectats, Núria e Ivàn , pobrets, des de aquí ,els envio les meves condolències! (Lluïsa es va salvar gràcies a que es va embotir en els seus propis llençols)
I finalment els de l’insomni permanent injustificat i grau de escrupolositat exagerat: Eva, Javier i jo que no ens em vam ficar al llit en tota la nit.
Sobre les 3 de la matinada ja estaven (menys Alex Podium i Pep) tots reunits al saló en una comissió d’emergència per trobar una solució impossible de trobar a aquestes hores de la matinada.
Vam picar a l’amo del lloc que es va vindre bastant ràpidament i es va quedar una miqueta parat quan va veure la moguda. Va agafar mostres dels bitxets i casi de nosaltres també perquè ens va tractat com a animalets apestats. No ens donava cap solució i tampoc volia ajudar-nos a buscar un altre lloc per por a que l’infectèssim .
Situació surrealista “donde las haya,” alguns de nosaltres ja bevem cerveses , d’altres valents tornant a dormir i el tio plantat sense dir gaire cosa i mirant-nos.
Finalment, vam coaccionar al tio per a que ens fes rentadores de les robes més infectades: Ivan, Núria, Sebas i Laura.
A les 9 del matí, tothom es va llevar i vam començar a trucar a apartaments i cases rurals que poguessin acollir aprox. 26 persones per aquella mateixa nit.
Agraeixo la col·laboració i l’esforç de tots, l’espirit de feina en equip, el positivisme i el suport moral perquè jo estava totalment desmoralitzada i ja veia que ens havíem de tornar tots a Barcelona.
Vam trobar un lloc alternatiu, superguai , millor, immillorable a prop d’Ur.
Sobre les 13 h ja estaven tots allà, exaltats i amb moltes ganes de festa.
Per la tarda, van començar a arribar la gent que faltava de Barcelona: Rebeca, Jaime (el DJ) ,Sara i Susana, el afortunats que no vam viure l’experiència bitxenca, i els més afortunats: Humbert, Isa, Oriol i Núria que vam fer el corredor rematant el dia en una superfesta inoblidabledable amb molta música, ball, menjar (realment molt), begudes (justetes),plena de sorpreses i sobretot de molta, molta calor humana.
Sobre la 1 ja estàvem tots a punt de dormir (vam començar a les 6) ja que uns volien fer un corredor diumenge i d’altres l’excursió light.
Un grup alternatiu (agosarats però, perquè no dir-ho una mica pedo : Laura, Núria, Iván i Lluïsa, vam decidir fer el corredor després de la festa sense dormir perquè havien de marxar aviat diumenge.
Solament van arribar a la base però, els felicito per la seva força de voluntat i esperit aventurer.
El diumenge, finalment, solament dos vam poder llevar-se a les 5 per fer el corredor:Alex i Christelle (love is in the air!) i van triomfar fent el Vermicelle.
La resta, ho vam prendre amb molta , molta calma i vam començar a caminar a la 13h (hora local) per intentar el Puigpedrós.
Vam fer cim, però un altre, molt bonic i divertit (possiblement Castell dels Lladres, 2.504 m ) perquè vam atacar el cim per un lloc alternatiu per poder fer servir el piolet.
Sobre les 18:30h de la tarda tornàvem cap a Barcelona, uns quants vam parar a sopar a Ribes.Vam parlar de totes les experiències viscudes, que , si bé no molt muntanyenques, ens han unit encara més.
No he pogut, en una crònica de dues pàgines, plasmar tot el que es va viure, donaria quasi per un llibre.
Vull donar les gràcies a tots perquè vaig tenir una de les millors i més originals celebracions d’aniversari de la meva vida i ple d’emocions i prepareu-vos ja per l’any vinent, l’Ivan i jo estem maquinant…i…..
MUERTE AL CHINCHE!!!!
Text: Olga Martínez
Fotos: Núria Perapoch, Montserrat Andreu, i Àlex Figueroa
L’atac de les xinxes* devia ser apoteòsic perquè el dimarts encara varem rebre aquest escruixidor correu de la Núria:
Aquest matí he estat fen rentadores, de tota la roba del capde, i al final ho he rentat tot...bambes, sacs, motxilles...TOT!!!!!!!. M'he ratllat força, no cal dir-ho, sobretot quan encara he trobat dins una motxilla, una morta, i una altre mig vivaaaaaaaa!!!!! aaaaahh!!!!!!!!!!!!!!!!
Ha estat un procés minuciós...que te cagues..
Crec que ara ja ho tinc tot enllestit....uuffffffffff....jejejejejeje..
Encara, quan ho penso, al.lucino...
*xinxa
f 1 ENTOM 1 Gènere d'insectes hemimetàbols de l'ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids (Cimex sp), de cos deprimit i ovalat, sense ocels i amb els ulls composts desenvolupats, paràsits de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns. Cal destacar-ne la xinxa comuna (C. lectularius), paràsita d'ocells i mamífers, inclòs l'home, de forma plana i oval, nocturna i lucífuga, que xucla la sang i produeix irritacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada