La Calma (Alta Garrotxa)

Aquest diumenge 23 de Novembre, una colla de 17 membres hem fet una sortida d' excursionisme del CEC, en un recorregut poc habitual dins les excursions que es fan des de Sadernes, on sovint la majoria enfila cap a Talaixà i el Ferran, o Sant Aniol, les Balmes d' Uja i Sant Marc, o Riu, Bassagoda, o els Treus, o tants altres racons.

Avui ens hem trobat a Argelaguer per esmorzar, però des de que han fet l'autovia, que salva el poble, aquí els diumenges al matí no es mou ni Déu, tot és tancat. Anem a Sadernes, però hem d'esperar que en Xicu obri l' hostal a les nou, perquè alguns es mengin uns entrepans pantagruèlics, i algun cafè amb llet que indisposarà a l'Amalia, al cap de mitja hora llarga, però que de seguida es recuperarà.

La sortida des del pont de Plansarenes, comença amb una pujada de més de 400m sense aturador fins a Can Pentinet, després una petita baixada fins a la Quintana, ens dona repòs per començar una altre pujada de gairebé 300m, que ens porta per la font de Rodoret fins a Coll de Jou, i d'aquí una pujada de 115m molt drets, ens arriba fins el cim de la Calma (1053m).

La pujada la fem allargassant la fila, però ens reagrupem a Can Pentinet i a Coll de Jou. El cim de la Calma sorprèn a més d'un per l'espectacular vista de què gaudim, tot i que alguns núvols ens tapen una part de la panoràmica més llunyana cap a l'oest. Un petit repòs, quatre ganyips, i temps perquè en José Manuel faci les magnífiques fotos que ens il·lustren. Sortim del cim cap a l' est i després cap el sud per una baixada en que passem pel costat de la creu de Monteia, i anem baixant fins a Sant Miquel de Monteia. Des de aquí fins a la casa de Monteia és el paradís dels caçadors de pinetells i rovellons. En Josep fa estona que va omplint una bossa amb llenegues, rovellons, i altres esquisideses. Als prats de Monteia dinem a tocar del caire sobre l'engorjat del riu Borró.

Hi ha algun intent de migdiada, però encara ens queden 3 hores de camí, i cal carregar les motxilles altre vegada, si no volem fer salat, i arribar de fosc.

Pugem per la pista que al poc es converteix en corriol, l'Esther, i l' Anna tiren del grup, i també l 'Antonio que de tant en tant espera la Lluïsa, i la Sònia també demostra que està en forma. En Baltasar presenta la seva candidatura a Trepitjamolses, sorprès per una alta garrotxa desconeguda per ell. En Florenci, la Lucia, la Maria i en Joan fan la xerrada, mentre en Carlos satura de dades el GPS. l' Isidre segueix silenciós, al contrari que l 'Arantxa i la Núria que s'expliquen secrets inconfessables, tots anem pujant i escollim tornar a Coll de Jou, i d'aquí al Coll Sabassa, on hi podíem haver arribat directament, però al vocal no li ha donat la gana.

Al Coll Sabassa, hi ha, evidentment, la bassa de fang que li dona nom, i intuïm que és lloc habitual de festivals i orgies senglaneres, els pins gastats pel fregadís desperassitari ho confirmen. Ara ja tot és baixada, primer fins al Clot de Calanís, i després cap a Sant Grau d' Entreperes (originàriament Santa Maria, però la força del costum popular li ha canviat el nom).

A Sant Grau hi trobem el que per decisió unànime del 1er. congrés mundial de Trepitjamolses dona nom a allò que en altres llocs en diuen un pas canadenc. Si als segles XII-XIII feien aquest enreixat al terra perquè no entressin els animals a l' església, per quins set sous li hem de donar el nom de pas canadenc a allò que se'n pot dir pas d' Entreperes.

Tornem a Can Pentinet i saludem al gros roure, i a l'encara més gran alzina, abans d' agafar el fresat corriol que ens portarà altra vegada al pont de Plansarenes, on tenim els cotxes. Baixem amb la fila estirada en petits grupets, on es va comentant com ha anat el dia, i es fan plans per properes sortides. Una mica cansats però contents d'haver aprofitat el dia.

Petons, abraçades, i la moderna tradició dels @'s.

Text: Emili Rissech
Fotos: José Manuel Ibars