Entrades
CRÒNICA DE LA SORTIDA A COMA DE L’ORRI – GRA DE FAJOL 23-11-2008
Avui hem tingut l’oportunitat de veure un altre part del Ripollès. Nova per molts de vosaltres, una coma que es veu des de la carretera quan puges a Vallter i mai li dónes importància. Es la Coma de l’Orri.
Des de el seu principi i fins el coll de l’Orri té 1000 metres de desnivell i fins el Gra de Fajol 200 metres més i tot això en una distancia relativ
ament curta perquè us feu una idea de la forta pujada.
Deixem el cotxes en una corba de la carretera d’on surt el camí, el famós GR11 que deixem molt aviat per ficar-nos de ple en la Coma de l’Orri. Al principi entre arbres i matolls i després seguin l‘ample conca d’un riu que va a morir al Ter.
Esglaonadament anem pujant i guanyant alçada. El vent es comença a sentir i ens va avisant de que està furiós. No ens intimida i nosaltres seguim.
Quan es comencen a veure les primeres clapetes de neu, estem ja sobre els 2200 metres.
De cop arribem a un gran esglaó, el pugem i trobem una capa fina de neu glaçada que mica en mica ens va convertint en neu humida i dura. Es l’hora de posarse el grampons i agafar el piolet. Unes petites explicacions de com caminar amb els grampons i fer servir el piolet fins i tot com fer una autodetenció, tot d’una forma molt bàsica per no perdre gaire temps. Continuem.
Arribem a una gran roca que hi ha en mig de la coma que ens resguarda del vent, parem a descansar i menjar una mica per recuperar forces. El vent ja s’ha emportat un guant i una gorra i això que ho vaig avisar.
Seguim i ens trobem amb la pala més vertical de la jornada digna de qualsevol corredor del Cadí però en perfectes condicions per fer-la sense problemes.
Tenim en el grup una persona a la qual li afluixen les cames, es diu Esther, però que amb la ajuda d’en Toni i de Xavier Serrallonga aconsegueix arribar al coll juntament amb tot el grup.
Només ens queda la pujada fins els cims però tenim un gran problema. El vent.
Calculo que en aquests moments pot està bufant a 70 o 80 km/hora i sense dir-nos res ja suposem que el Gra de Fajol petit no el farem. Només farem el gran.
El grup enfila cap el cim i a la Esther decideixo portar-la en un ensamble curt doncs vull sentir tots els seus moviments (per si se l’emporta el vent o te una relliscada).
Li pregunto si es veu amb cor d’arrivar al cim i em diu primer que si però calculo que trigarem molt i decidim no pujar. Marxem cap el coll de la Marrana i allà esperarem al grup que prèviament em avisat.
En Josep Mª Tello s’ens uneix i ve amb nosaltres.
Després d’uns vint minuts d’esperar en el coll arriben la resta del grup que han fet cim i decidim començar a baixar ràpid doncs estem congelats.
D’una tirada i només parant un parell de minuts arribem al refugi d’Ull de Ter on farem una parada de mitja hora per descansar i reposar forces.
Parlem amb Marc, el guarda, que està apunt de marxa però s’espera fins que decidim continuar el camí.
Ens tornem a posar els grampons. Per alguns es tot un engorro això de posar i treure però ho em de fer doncs en el camí encara queden restes de neu glaçada.
Just abans d’arrivar a la corba on es deixen els cotxes per pujar al refugi ja ens els tornem a treure ja definitivament.
Des de aquí fins els cotxes només ens resta una hora mes o menys tot seguin el GR11 o com es diu per aquí, el camí vell.
Be, espero que us hagi agradat aquesta sortida malgrat que el Torb, que es com s’anomena al vent quan bufa del nord per aquesta zona, no ens ha deixat fer tota la ruta prevista. El Gra de Fajol petit ens espera un altre dia.
He vist al grup lo suficient content com per pensar que avui han fet alguna cosa que no havien fet abans i que han quedat satisfets de fer-ho. Fer un cim amb unes condicions bastant adverses.
Així es l’alta muntanya a l’hivern. Si prenem les corresponents precaucions la podrem gaudir i de retruc ella ens respectarà.
Moltes gràcies a tots.
Joan Ramon
Avui hem tingut l’oportunitat de veure un altre part del Ripollès. Nova per molts de vosaltres, una coma que es veu des de la carretera quan puges a Vallter i mai li dónes importància. Es la Coma de l’Orri.
Des de el seu principi i fins el coll de l’Orri té 1000 metres de desnivell i fins el Gra de Fajol 200 metres més i tot això en una distancia relativ
ament curta perquè us feu una idea de la forta pujada.Deixem el cotxes en una corba de la carretera d’on surt el camí, el famós GR11 que deixem molt aviat per ficar-nos de ple en la Coma de l’Orri. Al principi entre arbres i matolls i després seguin l‘ample conca d’un riu que va a morir al Ter.
Esglaonadament anem pujant i guanyant alçada. El vent es comença a sentir i ens va avisant de que està furiós. No ens intimida i nosaltres seguim.
Quan es comencen a veure les primeres clapetes de neu, estem ja sobre els 2200 metres.
De cop arribem a un gran esglaó, el pugem i trobem una capa fina de neu glaçada que mica en mica ens va convertint en neu humida i dura. Es l’hora de posarse el grampons i agafar el piolet. Unes petites explicacions de com caminar amb els grampons i fer servir el piolet fins i tot com fer una autodetenció, tot d’una forma molt bàsica per no perdre gaire temps. Continuem.
Arribem a una gran roca que hi ha en mig de la coma que ens resguarda del vent, parem a descansar i menjar una mica per recuperar forces. El vent ja s’ha emportat un guant i una gorra i això que ho vaig avisar.
Seguim i ens trobem amb la pala més vertical de la jornada digna de qualsevol corredor del Cadí però en perfectes condicions per fer-la sense problemes.
Tenim en el grup una persona a la qual li afluixen les cames, es diu Esther, però que amb la ajuda d’en Toni i de Xavier Serrallonga aconsegueix arribar al coll juntament amb tot el grup.
Només ens queda la pujada fins els cims però tenim un gran problema. El vent.
Calculo que en aquests moments pot està bufant a 70 o 80 km/hora i sense dir-nos res ja suposem que el Gra de Fajol petit no el farem. Només farem el gran.
El grup enfila cap el cim i a la Esther decideixo portar-la en un ensamble curt doncs vull sentir tots els seus moviments (per si se l’emporta el vent o te una relliscada).
Li pregunto si es veu amb cor d’arrivar al cim i em diu primer que si però calculo que trigarem molt i decidim no pujar. Marxem cap el coll de la Marrana i allà esperarem al grup que prèviament em avisat.
En Josep Mª Tello s’ens uneix i ve amb nosaltres.
Després d’uns vint minuts d’esperar en el coll arriben la resta del grup que han fet cim i decidim començar a baixar ràpid doncs estem congelats.
D’una tirada i només parant un parell de minuts arribem al refugi d’Ull de Ter on farem una parada de mitja hora per descansar i reposar forces.
Parlem amb Marc, el guarda, que està apunt de marxa però s’espera fins que decidim continuar el camí.
Ens tornem a posar els grampons. Per alguns es tot un engorro això de posar i treure però ho em de fer doncs en el camí encara queden restes de neu glaçada.
Just abans d’arrivar a la corba on es deixen els cotxes per pujar al refugi ja ens els tornem a treure ja definitivament.
Des de aquí fins els cotxes només ens resta una hora mes o menys tot seguin el GR11 o com es diu per aquí, el camí vell.
Be, espero que us hagi agradat aquesta sortida malgrat que el Torb, que es com s’anomena al vent quan bufa del nord per aquesta zona, no ens ha deixat fer tota la ruta prevista. El Gra de Fajol petit ens espera un altre dia.
He vist al grup lo suficient content com per pensar que avui han fet alguna cosa que no havien fet abans i que han quedat satisfets de fer-ho. Fer un cim amb unes condicions bastant adverses.
Així es l’alta muntanya a l’hivern. Si prenem les corresponents precaucions la podrem gaudir i de retruc ella ens respectarà.
Moltes gràcies a tots.
Joan Ramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada