Entrades
Al grup hi ha una colla de dones que es mengen els corredors a cabassos. Cada cap de setmana surten a estripar neu. Aquí tenim la crònica de l'Olga.
He de dir, per començar,com a premisa, que ens ho vam prendre amb una ultramega ''patxorra''.Vam sortir de Barna dissabte tarda, la Montse (la Cachorrilla), La Laura (la mmmm. Gua.., alias, 'mi Maestra'), la Lluïsa (nou fitxatge,diamant en brut ), el Nor, i una servidora (The best,jeje). Tranquil·lament, sense presa i amb pausa, vam parar al super per comprar el sopar que vam portar a l'apartament del Nor de Ribes de Fresser (Gràcies per la teva hospitalitat, paciència i saber estar envoltat de tanta dona)Vam anar a dormir una miqueta tard ja que vam mantindre uns quants debats 
sobre la crisis econòmica mundial, el sentit de la vida , si Déu existeix o no, la reencarnació, l' abort lliure..., ja sabeu totes aquestes coses que es parlen fins a 1 de la nit quant t'has de llevar al dia següent a las 6 per fer un corredor. Bé, reprenent el fil de la crònica, a les 6 va tocar diana, però, com ja us he dit de bon començament, ho vam prendre amb molta, molta, però que molta relaxació. Vam fer un esmorzar amb sobretaula i continuant amb el debats de la nit d'abans. Cap a les 8 vam marxar cap a Prat del Cadí. L'idea inicial era Ulldeter, però uns companys (gràcies, Agnès i Ivan) ens van avisar de que la previsió de vent a Ulldeter era de 60km/h. Crec que vam arribar a 
Estana sobre les 10 i vam començar a caminar sobre les 10:30 (enteneu lo de la patxorra?) Jo vaig voler agafar el esquís per baixar esquiant per Cristall o un altre corredor facilet (ingènua de mi, els vaig acabar carregant quasi tot el temps a l'esquena, neu crosta i pendents vertiginoses, massa per mi) La idea era fer un corredor facilet perquè l'hora tampoc anava al nostre favor. La pujada al peu de corredor es va fer molt llarga, en part perquè no paràvem de xerrar. Dia espectacular, molt solejat i fins i tot de calor de primavera. Com que ja estaven una mica farts de caminar, i no trobaven el corredor que en principi havíem escollit del llibre de ressenyes (un BD
), vam decidir fer un altre que ens quedava més a mà (un altre BD que per la ressenya semblava ser la canal oriental del Llitze(?). Quan estaven a punt de ficar-nos al corredor, el Nor va decidir baixar per motius personals (ara jo penso que es va acollonir, massa dones per un sol home, era minoria ja estava cansat d'escoltar les nostres converses de fèmines empedernides, ja sabeu) Llavors, les 4 ens vam ficar al corredor. Neu una mica dura per zones i poc homogènea però corredor molt bonic i fàcil. No cal encordar-se però una patinada pot ser chunguilla... La sortida, màxim 50º té una corniseta molt mona i cuca, feta a la nostra mida je je, i, per fi les 4 nenes, en solitari, sense nens 
vam aconseguir fer un corredor, facilet però no exent de risc... Però que no 'sirva de precedente' , ens agrada la companyia dels nens...Vam fer la baixada per la central del Litze poquet a poquet i molt orgulloses de la nostra petita fita. Vam arribar una miqueta tard al cotxe, ja amb frontals posats per continuar amb la tradició, però molt satisfetes del dia ben aprofitat i obrint nous debats per futurs corredors, cims i expedicions... Si teniu dubtes o voleu fer qualsevol suggeriment, si us plau , no us talleu.
sobre la crisis econòmica mundial, el sentit de la vida , si Déu existeix o no, la reencarnació, l' abort lliure..., ja sabeu totes aquestes coses que es parlen fins a 1 de la nit quant t'has de llevar al dia següent a las 6 per fer un corredor. Bé, reprenent el fil de la crònica, a les 6 va tocar diana, però, com ja us he dit de bon començament, ho vam prendre amb molta, molta, però que molta relaxació. Vam fer un esmorzar amb sobretaula i continuant amb el debats de la nit d'abans. Cap a les 8 vam marxar cap a Prat del Cadí. L'idea inicial era Ulldeter, però uns companys (gràcies, Agnès i Ivan) ens van avisar de que la previsió de vent a Ulldeter era de 60km/h. Crec que vam arribar a 
Estana sobre les 10 i vam començar a caminar sobre les 10:30 (enteneu lo de la patxorra?) Jo vaig voler agafar el esquís per baixar esquiant per Cristall o un altre corredor facilet (ingènua de mi, els vaig acabar carregant quasi tot el temps a l'esquena, neu crosta i pendents vertiginoses, massa per mi) La idea era fer un corredor facilet perquè l'hora tampoc anava al nostre favor. La pujada al peu de corredor es va fer molt llarga, en part perquè no paràvem de xerrar. Dia espectacular, molt solejat i fins i tot de calor de primavera. Com que ja estaven una mica farts de caminar, i no trobaven el corredor que en principi havíem escollit del llibre de ressenyes (un BD
), vam decidir fer un altre que ens quedava més a mà (un altre BD que per la ressenya semblava ser la canal oriental del Llitze(?). Quan estaven a punt de ficar-nos al corredor, el Nor va decidir baixar per motius personals (ara jo penso que es va acollonir, massa dones per un sol home, era minoria ja estava cansat d'escoltar les nostres converses de fèmines empedernides, ja sabeu) Llavors, les 4 ens vam ficar al corredor. Neu una mica dura per zones i poc homogènea però corredor molt bonic i fàcil. No cal encordar-se però una patinada pot ser chunguilla... La sortida, màxim 50º té una corniseta molt mona i cuca, feta a la nostra mida je je, i, per fi les 4 nenes, en solitari, sense nens 
vam aconseguir fer un corredor, facilet però no exent de risc... Però que no 'sirva de precedente' , ens agrada la companyia dels nens...Vam fer la baixada per la central del Litze poquet a poquet i molt orgulloses de la nostra petita fita. Vam arribar una miqueta tard al cotxe, ja amb frontals posats per continuar amb la tradició, però molt satisfetes del dia ben aprofitat i obrint nous debats per futurs corredors, cims i expedicions... Si teniu dubtes o voleu fer qualsevol suggeriment, si us plau , no us talleu.Text: Olga
Fotos: Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada