El Serrat dels Feixans d' Arcalís

L'any passat, per Setmana Santa, varem estar amb una colla del CEC per la zona de l'estació d' esquí d' Arcalís a Andorra. Mentres alguns esquiaven, uns altres varem anar amb raquetes a la Portella d' Arcalís, i mentre pujàvem, a la nostra dreta, varem descubrir uns petits corredors i zones mixtes que ens va semblar que seria un bon lloc per fer pràctiques de corredors amb la gent que acava els cursos d'alpinisme de l' Escola de Muntanya, i que vol començar a posar en pràctica els seus coneixements en un lloc amb poca dificultat. Hi hem tornat, i ja hem programat la primera sortida oficial pel proper 14 i 15 de Març. No hem trobat cap ressenya ni cap informació que no sigui la de la propia estació d'esquí, on expliquen que la zona, en la seva part més al nord, és un excel·lent lloc per la pràctica del "fora pistes". És el Serrat dels Feixans d' Arcalís.

Ara després d'estudiar millor la zona, tenim clars els avantatges i els inconvenients.

L' accés és molt bó. Des de l' aparcament més superior de l' estació, et pots plantar a l'entrada dels corredors en una hora escassa. També pots dormir en els aparcaments inferiors, on sovint hi han furgo-gîtes plenes "d' osmons", i al matí pots fer servir els serveis i el bar de l'estació. El que no està tant bé és l'orientació dels corredors, Est. Aquesta orientació fa que només a principis d'hivern tinguin poques hores de sol, i la neu es mantingui en perfecte estat. També és un problema per la formació de cornises amb vent (N), (N/W), i (W), que aquí són els vents dominants. Hi han tres corredors evidents, un altre més obert, i una ample zona de pales mixtes.

Els corredors son curts (un molt curt, 100m), les pendents són entre 35 i 55º, i sembla que no superen en cap cas els 60º.

O això és el que ens ha semblat. Perquè no varem poder fer res més que un parell de llargs en un corredor, ja que les cornises eren espectaculars, i no només impedien la sortida per dalt, sinó que l'amenaça que representaven, amb el sol a apretant de fort, ens varen fer desistir.

Però en la propera sortida del 14/15 de març, si les condicions han millorat, ho sabrem.

També hi han cornises en el començament de la ruta cap el Tristaina, que és l'altra objectiu de la sortida de pràctiques d'alpinisme, ja que aquest cim té una pala (S/E), amb una pendent d'uns 45º, ideal per iniciar-se.

Si tot va bé, ja ho explicarem.

Text i fotos: Emili Rissech.