Oriental del Grà de Fajol Petit

22-02-09

Sempre hi ha una primera vegada i aquest diumenge va ser l’ocasió perfecte per fer-ho. Quatre companys, dues cordades i un pic que ens espera, el Gra de Fajol Petit.
Jo ja l’he fet no se quantes vegades però avui tenia tanta il·lusió com si fos el primer cop doncs aquesta il·lusió s’encomana i no podíem dissimular-la. El Tono, el Xavier Serralonga, el Ferran i el Joan Ramon, autor d’aquesta crònica.
A les vuit deixem el cotxe en la corba que tantes vegades ens ha fet de principi i final de altres tantes sortides per la zona d’Ull de Ter.
Per mi una gran escola de muntanya.

Ens encaminem cap a la base de la canal escollida per la ocasió, la Oriental.
En uns 30 minuts ja hi som i ens equipem. Aquí comença l’aventura.
La neu està una mica tova però per començar a pujar ja ens està be. Ens acostem a la pared esquerra on podem posar nos els quatre mes o menys acomodats i escollim les cordades. Jo aniré amb el Xavier (que estrena corda per la ocasió) i el Tono amb el Ferran.
Posem els primers seguros i ens encordem.
Sortim les dues cordades al hora per acostumar-nos a ser cuidadosos amb les cordes e intentem que aquestes no es creuïn, al mateix temps també anirem mes ràpids.
La canal fa una corba a la esquerra i perdem de vista als segons de cordada, però els walkies fan la seva feina. Molt de presa arribem on farem la primera reunió. Utilitzem dos pitons nous que el Ferran clava molt be per ser la primera vegada. Avui estem d’estrena i fem servir el Reverso3 de Petzl que s’ha comprat el Ferran, li acoblem les dues cordes i els que van de segons ja podem començar a pujar fins la reunió.doncs ja estan assegurats.
Un cop arriba el Xavier decideixo començar a obrir el segon llarg. Es el pas mes complicat d’aquesta canal, un mixt de uns 7 o 8 metres que te on clavar molt be el piolets, després es converteix en una pared de neu de uns 60º de desnivell (no està gens malament) que fa un ressalt final també de neu. Ho passo sense cap problema i sorpresa, s’acaba la corda i davant meu una pala immensa de neu sense res de res per fer reunió.
Però com avui es el dia de les estrenes doncs estrenarem el Deadman que porto tot flamant penjant de la motxilla. En principi dubto de la seva fiabilitat però de seguida en dono conta que aquell tros de ferro amb un cable penjant funciona perfectament i faig la reunió mes content que unes pasqües.
Puja el Xavier ven assegurat.
Des de aquí no veig res i el Tono i el Ferran em van informant de lo que estan fen perquè em quedi tranquil i de passada també els dono algun que altre consell. Realment no sé com han fet la reunió però els dos han passat el mixt i la pared de neu sembla que sense problemes.
Faig un altre llarg fins un petit arbre que es veu una mica a la dreta i munto reunió en el seu homologat tronc. Tot perfecte, arriba el Xavier i seguidament el Ferran, el Tono serà l’ultim.
Crec que a partir d’aquí ja no faran falta les cordes i tirem amunt d’una tirada. El Xavier se sent alliberat de les cordes, puja com una bala i arriba al cim el primer, jo el segueixo i els altres dos arriben passats uns minuts.
Quina alegria doncs crec que cap dels tres havia fet abans el Petit.
Fem pinya i ens abracem tots al hora. Fem la foto de rigor i encara gaudint d’aquell regust que et queda quan acabes una canal amb èxit comencen a enfilar la carena que ens portarà al coll del Isards.
Per el camí ens trobem a la Helena i el Ferran que estan fen el curs d’alpinisme del CEC i han fet una de les canals occidentals, fem les salutacions a tots i continuem per agafar ja la baixada fins els cotxes.
Tots contents arribem a Can Jepet i prenen unes birres i unes bones botifarres amb pa i tomàquet comentem l’aventura passada.
Tot a sortit molt bé i lo més important és que per alguns ha sigut la primera vegada.

Text i fotos: Joan Ramon