Barrancs. Sarratanas, Chimiachas, Oscuros de Balcés, Otín, ...

La "sub-secció barranquista" del Grup d' Alpinisme, liderada per l' Amadeu, de tant en tant en fan alguna de les seves. Guara és el paradís dels barranquistes, i l' Amadeu ens en explica uns de Setmana Santa, i uns altres del 7 i 8 de Maig.

Setmana Santa 2011

Arriba la Setmana Santa i pinta mal temps. Plovent i tapat no es assenyat fer muntanya però segons quins barrancs si. El grup de barrancs estarà de divendres a dilluns de final de setmana santa a Guara. Jo m´hi apunto i en Xavi Serrallonga que ja ha tastat el barranquisme, i evidentment no es pot estar parat, també. Divendres amb en Xavi un company barranquero d´Andorra recollim a Balaguer en Xavi S. i cap a Alquèzar a Guara. De camí parem a dinar a Barbastro on coincidim amb la Mari Nivera (es la cap de la Secció de Barrancs, com l´Emili però en versió barrancs), en Damià, en Ricard Dodero (tots ells pesos pesants al CEC) i algun altre.

Arribem a Alquèzar; mandra desprès de dinar, mal temps, inclús fred i ningú s´anima a fer res; ningú??, en Serrallonga ja rondina, s´ha de fotre canya¡¡¡¡, això no pot ser¡¡¡ etc., doncs un servidor i dos més decidim fer un barranc curt (es tard) que serà el Sarratanas, barranc d´empotraments i oposicions, estret, típic de conglomerat. Bonic, perfecte desprès o durant la pluja; l´acabem, massa poc¡¡¡¡ diu en Serrallonga, així que empalme

m amb un de similars característiques, el Palomeras del Fornocal.

A dormir a Alquèzar. Pel dia següent amb els mateixos dos (Joan i Jairo), jo i en Serralonga, vist que els plantejaments de la resta del grup son barrancs tranquils, decidim fer el Cueva de Cabrito i per contes de tornar, enllaçar-ho amb els Oscuros del Balcés, una bona botifarra. Tot perfecte i cap  problema, això sí, ja es comencen a notar les agulletes, el Cueva es barranc d´empotrament llarg, el més important dels afluents del Balcès, i els Oscuros es una bona nadada-patejada.

Per diumenge Jairo i Joan canvien de terç i ens quedem jo i el Xavi sols per fer el Chimiachas, al qual (barranc matxaca de nou), ningú s´apunta. Per més "inri", un guia del poble que coneix el Xavi, malgrat que la guia indica aproximació amb cotxe, diu que es pot fer des de el mateix poble, doncs sortim de l´Hotel amb tota la metralla (els del grup desprès ens diran que si estem zumbats, que com se´ns ha ocorregut sortir del poble). Es una barranc "guarro", fangós, un pel desagraït, i amb rà

pels punyeteros (dels que a mi m´agraden). Ho gestionem prou bé, i el retorn es per una pujada llarga, plena de bardisses i jo vaig fet una merda i entre les dos amb cinc cordes, ferro etc. carregats com a rucs; obre via "màquina Serralonga", i de tornada a l´Hotel, menjar quelcom i cap a casa.

7 i 8 de Maig 2011

El capde passat, desprès de la reunió, tot i amb ganes de muntanya, però donat que dissabte farà mal temps, de nou cap a Guara, amb l´imprescindible Serrallonga i aquest cop la Raquel i en Jaume, que es un company d´escalada de la Raquel i el Pere Gutierrez. A dormir de nou a Alquèzar i dissabte amb mal temps, opto per plantejar d´entrada els Oscuros del Balcés, abans que la tormenta el desmadri. Baixa molta aigua i el fem però no el farà ningú més, perquè hi ha bastant "canyo" i està un pel justet (una mica més d´aigua i problemes).

La Raquel, i el Jaume s´estrenen i déu n´hi do per ser l´estrena; ho fan sensacional, amb l´afegit de que porten uns neoprens massa prims i pateixen de fred, bé, són de la secció d´alpinisme=tios durs, doncs cap problema. A la tarda, el Formiga, aquàtic també. Tamborinada que ens agafa al barranc, crescuda del nivell, una mica de nervis però cap problema, el Formiga no es barranc traïdor. Acaba la jornada amb aigua la que vulguis, cert cansament, la Raquel i el Jaume un pel geladets per culpa de neoprens poc adients però una estrena collonuda. Per part meva mai havia disfrutat tant d´aquests dos barrancs, les condicions superbones amb aigua a tope.

De cara a diumenge en Jaume declina fer més activitat, Raquel i Xavi S. a fer el que calgui. Proposo un barranc llarguet, durillo, esportiu, amb ràpels llargs i volats (dels que cal tenir estòmac) i amb una bona pujada per accedir (a la salut del Xavi Serralonga), es el barranc d´Otín. Es preciòs, agulles calcàries, ponts de roca, mil formacions diverses, àligues i voltors.... es la quintaessència de Guara, Guara en estat pur.

Aquí cal dominar el ràpel i els nervis i els companys estan com sempre a l´alçada, potser una mica de por (normal) als ràpels de 45 metres, volats i amb sortides un pèl compromeses. Rapelem en simple, amb nus o vuit empotrats i corda de 9mm. i sense protegir el ràpel com a l´escalada; el barranquisme es així i te la seva tècnica, forma part de l´activitat però els companys s´adapten a la perfecció fent gala de valentia i de capacitat.

Desemboquem al Mascún i de tornada en aquest cas a Rodellar, que es el poble de sortida a uns 35 Km. d´Alquèzar; no ens hem trobat a cap barranquista, cosa rara en aquesta època i al igual que durant la setmana santa potser espantats pel mal temps, però

és que molts barrancs s´han de fer precisament quan plou (els de conglomerat, les grans verticals seques...).
En Jaume espera a la seva furgo amb un bon plat de pasta, però jo m´estimarè més una bona "longaniza de Barbastro". Bé, felicitats companys, sobretot a la Raquel que ha fet una estrena que com deia l´altre dia es com començar als Pirineus fent el Posets des de Estós. L´Otín es una barranc difícil, i amb aigua els altres dos son exposats, doncs crec que poca gent han debutat en barrancs amb activitats d´aquest nivell. Enhorabona.

Text i fotos: Amadeu Gallart