Medacorba, Baiau, Roca Entrevessada, i Comapedrosa.

Sortida de maig. "Res de refugis amb serveis i comoditats, ... a muntanya es va a patir !"

Doncs molts voldríem patir així cada cap de setmana. Una bona proposta a Andorra és la que han fet aquesta colla del Grup, recorregut variat, territori solitari, i bona companyia.

22 de Maig 2011

Bona tarda a tothom; estic just dutxat i arribat a casa de la sortida d´aquest capde, doncs es el moment de fer la crònica, desprès vindran les fotos, es una mica llarga, donat que hi ha hagut de tots colors. Som-hi.

Quedem dotze persones per pujar al refugi dels estanys Forcats ("el refugi amagat misteriós i dubtós"). Divendres pugen Rafa, Montse i X.Serrallonga, que es queden al meu pis de St. Julià de dormir. Amb ells cap a les nou pugem a Arinsal i sortim cap al refugi sobre les 10-10,30; la resta han d´arrivar a la tarda.

Finalment la Raquel no ve, i més endavant sabrem que la Núria Perapoch i l´Ivan (amb lumbàlgia) tampoc. Pugem MOLT¡¡¡ carregats amb menjar, ferro cordes, sac etc. en una feixuga ascensió fins als Estanys Forcats i el refugi que està a la vora a 2.670 metres d´alçada (penso que es més alt que el de Baysellance al Vignemale).

Arribem al refugi, al menys jo prou trinxadet i sense molta demora encarem la pujada al Medacorba; encara hi ha força neu i els estanys glaçats majorment, obrim traça fins al coll que enllaça amb Baiau i amb Vall Ferrera.

Des d´allà la pujada és grimpant per roca (entretingut) i a dalt unes vistes sensacionals; es un pic que a mi m´agrada molt i poc freqüentat, els companys que no l´havien fet crec que queden entusiasmats amb la panoràmica i lo bonic del cim.

Tornem al refugi, plovisqueja una mica i a berenar, xerrar i esperar la resta. Jo em trec les botes i utilitzaré el forro per embolicar-me els peus; des de mitja pujada pel matí m´he llagat fortament els peus, les meves velles botes recosides 100 vegades m´han jugat la darrera mala passada, començo a descartar el poder fer l´aresta demà, els altres molt animats.

El Xavi de Càceres i la Bibi que han trucat per informar-se i perquè no troben el refugi arribem a mitja tarda avançada i congestionem una mica més el petit espai del nostre abric.

He parlat des de el cim de Medacorba amb Xavi Gibert que puja amb Xavi Alsina i Oriol Masllovet, diuen cap a migdia que estan a Guardiola de Berguedà; els hi demano que parin a una farmàcia i que portin moltes tiretes, gases, compeeds etc. pels meus pobres súbdits..., però no sabrem res més d´ells; conforme es va fent tard els anem trucant però ens dona sistemàticament sense cobertura, òndia però si  als llacs n´hi ha, que raro...

Diumenge a les sis de peu (ja s´ocupa prou el Serrallonga, emperrat a que anem a veure la sortida del sol amb poc èxit pel fred i la mandra).

Sortim de nou cap al coll i enlloc de cap a l´esquerra que es el Medacorba cal anar a dretes al Puig de la Roca Entravessada; jo pujo en principi testimonialment i per pundonor perquè tal com tinc els peus descarto l´aresta; Xavi S., Rafa i Montse encaren l´aresta i la Bibi i el Xavi C. em convencen malgrat el mal de peus a que fem la volta per Baiau i tornar a entrar a Andorra, sortint al llac negre de Comapedrosa pel port que hi ha a l´esquerra del Pic de Baiau (en teoria es pot caminar amb el peu més pla per la neu i sense forçar tant com fent l´aresta), em deixo convèncer i avanti.

Fem la volta i flanquejant amb neu dura i per tant els grampons indispensables, encarem la pujada al coll cadascú per un lloc diferent i sortim a la conca del llac negre enfront del Comapderosa, els companys de l´aresta hauran d´acabar petant aquí.

Malgrat les llagues, i una mica encoratjat per la dreta pujada al coll i sense piolet, i enrabiat per no fer l´aresta, decideixo pujar al Comapedrosa per esperar al cim els de l´aresta, es puja per una pendent terrosa que anant de costat no em fa patir tant les llagues, desprès em seguirà el Xavi Càceres, la Bibi es quedarà abaix amb les motxilles.

Als 20-30 minuts de ser al cim arriben les de l´aresta triunfants, ni tant sols han tret corda tot i uns delicats passos, algun sense peus i penjats de mans segons em diuen. Fem fotos i baixem, ells segueixen per l´aresta i amb el Xavi tornem a les motxilles.

És així que arribant a les motxilles veiem tres tios que surten del mateix coll procedint de Baiau que nosaltres abans; òsti¡¡ són el Xavi G., Xavi A. i l' Oriol M.; ens enterem que ahir van passar el refugi de llarg, van acabar al coll de Forcats i a les 10 de la nit van arrivar a dormir al refugi de Baiau, deu n´hi do !!!

Pel que sigui no vam poder contactar amb els mòbils i no van trobar el molt amagat refugi de Forcats. Així que a la baixada cap al refugi de Comapedrosa per tornar a Arinsal en volta circular baixem tot el grup de nou sencer, animats, comentant la jugada, menys el que escriu, pobre màrtir amb els peus llagats i escaldats.

Resumint; sortida variada, amb vicissituds però els objectius aconseguits; els de l´aresta. Rafa; a tope, imparable, sòlid. Montse; amb perdó, sembla mentida que una noia petitona i primeta com ella pugui portar tant de pes i aguanti el que aguanta i amb tant de pes, i sempre amb la moral a tope, riallera i sense queixa. Enhorabona. Xavi Serrallonga; sense comentaris, es el "mite". Xavi Càceres i Bibi; carregats a tope i també a pinyó, perquè em van animar vaig acabar fent la volta de Baiau i el Comapedrosa. Xavi G., Xavi A. i l' Oriol ; es van fotre el dissabte un "tustasso", i diumenge vull agrair la seva benevolència pel tema del refugi.

Per part meva content de fer els dos cims però em queda l´assignatura de l´aresta; un altre objectiu a continuar afegint a la gran saca dels "pendents".

Errors;

-portàvem massa pes, a vegades es peca (jo el primer) d´excès de prudència, dolent com la falta de la mateixa.

-comunicacions; calia afinar més i no confiar tant en el mòbil, mea culpa.

Encerts;

-un bon objectiu amb cims molt macos.
-el refugi (amb un tub amb aigua al costat !!!), malgrat els dubtes que va generar, ha esta perfecte i collonut, i a molta alçada (val que bastant brut).

En definitiva, gràcies a tots per compartir la sortida i enhorabona per l´esforç fet combinat amb molt bona companyia.

Salut !!!

 

Perdó per alguna falta d´ortografia i algun error mecanogràfic; apart això quan pugem diumenge al coll, el roca Entravessada està a l´esquerra i no a la dreta i viceversa el Medacorba. Bé de nou salut !!!

Text: Amadeu
Fotos: Montse, Rafa.