Entrades
20/12/2009
Tornem al Ripollès a fer una volta coneguda per tots i que ja es un clàssic de cada any.
Aquesta sortida té una particularitat i es que es pot dir que serveix de punt de partida per començar les activitats d’hivern i també per animar a aquells que no s’han posat mai uns grampons, que pensen que el piolet nomes serveix per recolzar-se o les raquetes son per jugar a tenis, doncs aquesta es una bona oportunitat per fer-ho.
Però aquest any no es com l’any passat i ens ha faltat el mes important, la neu. O sigui que lo que hem fet ha sigut caminar sobre molt poca neu i molt tova tot i el fred que feia doncs hem escollit el dia mes fred de l’any però amb un dia molt assolellat lo que ens va ajudar moltíssim.
Arribem al pàrking d’Ull de Ter a -11,5º i fa vent. Podrem posar a proba la nostre roba d’hivern. Perquè molt gore, dryline, dobles capes i moltes marcas lluint per aquí i per allà però realment no saps si et serviran fins que et trobes amb un dia com el d’avui.
Només començar a caminar la Ilonka no es troba be i decideix quedar-se en la estació i esperar-nos fins que tornem.
Pugem la Portella de Mentet i mes tard el Pic de la Dona però no es aturem doncs fa vent i una aturada en aquestes condicions seria molt dolenta. Continuem cap a el Coll de la Geganta, aquí el vent ha nimbat considerablement i fem la primera aturada per menjar i recuperar-nos una mica.
Seguim i agafem el camí que flanqueja sota el Bastiment i que ens portarà sota el Pic de Bassivers el qual pugem d’una tirada sense aturar-nos. La pujada es llarga i sostinguda i hem d’anar vigilant on trepitgem doncs hi han moltes roques i forats que la neu tapa. Lo millor es anar caminant o saltant de roca en roca.
La llarga cua de participants (érem 15) es va trencant i anem arribant al cim amb una certa distancia uns dels altres lo que va be per fer fotos en primer pla de cada un(a).
Bones panoràmiques de Canigó, Cerdanya, Montserrat, Cims de Núria, Ripollès i Garrotxa. Fa una setmana des de el Pic de Fresser ven veure la torre de Collserola.
Seguim per la cresta-autopista que ens porta fins el Bastiments admirant els cims i valls que ens envolten. Fem unes quantes fotos i ens aturem per menjar en la creu de la punta nord.
Ens queda la baixada fins el Coll de la Marrana i després fins els cotxes per abans hem de posar la guinda a la sortida i hem de fer el Gra de Fajol però alguns ja no volen pujar i amb el Marc davant ja tornen al pàrking.
Només cinc pugem el “Gra” en ascensió explosiva i en vint minuts estem dalt amb el Toni capdavanter i sobrat de forces. Fem les fotos i baixem al coll en dotze minuts, tot un record.
La veritat es que malgrat el fred la sortida ha sortit rodona i com anècdota jo destacaria que hi ha, al menys que jo sàpiga, una persona que ha fet el quatre cims i no els havia fet mai.
Ens ha faltat la neu però hem aprofitat molt be el dia.
El que busca un amic sense defectes es queda sense amics.
Proverbi turc
Text i Fotos : Joan Ramón
Aquesta sortida té una particularitat i es que es pot dir que serveix de punt de partida per començar les activitats d’hivern i també per animar a aquells que no s’han posat mai uns grampons, que pensen que el piolet nomes serveix per recolzar-se o les raquetes son per jugar a tenis, doncs aquesta es una bona oportunitat per fer-ho.
Però aquest any no es com l’any passat i ens ha faltat el mes important, la neu. O sigui que lo que hem fet ha sigut caminar sobre molt poca neu i molt tova tot i el fred que feia doncs hem escollit el dia mes fred de l’any però amb un dia molt assolellat lo que ens va ajudar moltíssim.
Arribem al pàrking d’Ull de Ter a -11,5º i fa vent. Podrem posar a proba la nostre roba d’hivern. Perquè molt gore, dryline, dobles capes i moltes marcas lluint per aquí i per allà però realment no saps si et serviran fins que et trobes amb un dia com el d’avui.
Només començar a caminar la Ilonka no es troba be i decideix quedar-se en la estació i esperar-nos fins que tornem.
Pugem la Portella de Mentet i mes tard el Pic de la Dona però no es aturem doncs fa vent i una aturada en aquestes condicions seria molt dolenta. Continuem cap a el Coll de la Geganta, aquí el vent ha nimbat considerablement i fem la primera aturada per menjar i recuperar-nos una mica.
Seguim i agafem el camí que flanqueja sota el Bastiment i que ens portarà sota el Pic de Bassivers el qual pugem d’una tirada sense aturar-nos. La pujada es llarga i sostinguda i hem d’anar vigilant on trepitgem doncs hi han moltes roques i forats que la neu tapa. Lo millor es anar caminant o saltant de roca en roca.
La llarga cua de participants (érem 15) es va trencant i anem arribant al cim amb una certa distancia uns dels altres lo que va be per fer fotos en primer pla de cada un(a).
Bones panoràmiques de Canigó, Cerdanya, Montserrat, Cims de Núria, Ripollès i Garrotxa. Fa una setmana des de el Pic de Fresser ven veure la torre de Collserola.
Seguim per la cresta-autopista que ens porta fins el Bastiments admirant els cims i valls que ens envolten. Fem unes quantes fotos i ens aturem per menjar en la creu de la punta nord.
Ens queda la baixada fins el Coll de la Marrana i després fins els cotxes per abans hem de posar la guinda a la sortida i hem de fer el Gra de Fajol però alguns ja no volen pujar i amb el Marc davant ja tornen al pàrking.
Només cinc pugem el “Gra” en ascensió explosiva i en vint minuts estem dalt amb el Toni capdavanter i sobrat de forces. Fem les fotos i baixem al coll en dotze minuts, tot un record.
La veritat es que malgrat el fred la sortida ha sortit rodona i com anècdota jo destacaria que hi ha, al menys que jo sàpiga, una persona que ha fet el quatre cims i no els havia fet mai.
Ens ha faltat la neu però hem aprofitat molt be el dia.
El que busca un amic sense defectes es queda sense amics.
Proverbi turc
Text i Fotos : Joan Ramón
1 comentari:
Certament, a mi va espantar-me el fred intens... Havia d'anar, però a última hora vaig fer marxa enrere. Quan més fred he passat mai va ser a Ulldeter, gener 2003, amb -14 graus i no gaire preparat.
No volia repetir... Però ja m'han explicat que vau tenir una llum meravellosa pel que fa a tonalitats i un paisatge esplèndid!
Una altra ocasió.
podi-.
Publica un comentari a l'entrada