Entrades
... SEGUEIX (del primer capítol publicat el 31 de Juliol)
Dimarts, 19 de Juliol.
Dimarts, 19 de Juliol.
Toca pluges segons les previsions, però també sol, i núvols. Plou tota la matinada. O sigui que ens ho agafarem en calma i per un dia no anirem a muntanya. Esmorzem tard, ja sense pluja i amb un sol que s'agraeix. Després agafem el cotxe d' en Joan i anem a Sallent de Gàllego de compres. Fem un vol pel poble, comprem salsitxes i morcilles. Avui arriben la Mariona i en Fèlix, i els hi tindrem el plat a taula. No podem evitar visitar un parell de botigues de material de muntanya, però inexplicablement tenim seny i només comprem un parell de mitjons. Un ruixat ens fa fora de la terrassa del casino del poble, encara que no dura ni cinc minuts. Seguim la carretera que va Lanuza, deixem el cotxe, i baixem fins al poble que ha estat restaurat amb respecte per l' original; cases i apartaments per llogar, i un hotelet que convida a entrar-hi. Tornem al càmping i arriben la Mariona i en Fèlix, dinem plegats. A la tarda entre lectures, mirar mapes, fer minicrònica que enviem al Grup (tenim ordinador i wi-fi !), i preparar l'ascensió al Balaitous, no ens adonem i és hora de preparar el sopar. Sopem i la fem petar entre galetes i limoncelo d' en Fèlix. Fot un fred que pela !
Dimecres, 20. Fa bo! Ens llevem mandrosos, i tardem a esmorzar i preparar les motxilles, tenim tot el matí, perquè esperarem que arribi l' Albert Arboles. No estava previst que vingués però ha pogut fer un forat a la feina i arriba al migdia a punt per dinar tots junts. Poc després de les tres sortim amb un parell de cotxes cap a l' aparcament de l' embassament de la Sarra, on comencem l' aproximació cap el refugi de Respomuso. Cadascú al seu ritme fem el camí que segueix el curs del Aguas Limpias fins a l' embassament on trobem el refugi a la seva riba dreta. Un grup d' adolescents catalans estan asseguts al davant del refugi, dues parelles s' expliquen la seva jornada muntanyenca, i potser tres o quatre passavolants més. Ni mig ple, ni mig buit. L' Òscar, que ha vingut corrent fent un entrenament lleuger, ens atrapa amb la gerra de cervesa als dits. El sopar no millora les expectatives que ens havíem fet. Segur que no som imparcials, però com als refugis del CEC no es menja enlloc. El nostre dormitori és el Musales, premonitòriament.
Dijous, 21. Esmorzem a 2/4 de 7, i aproximadament tres quarts d'hora més tard, sortim seguint les fites que enfilen per la riba dreta barranc de Respomuso, cap a l' Ibon de Vuelta Barrada. Anem a un bon ritme, constant, de mica en mica guanyem alçada, anem paral·lels, i més o menys a la mateixa distància del barranc i de l' Aresta de la Bondidier. Aviat comencem a veure que el circ ens tanca i la Brecha Latour ens apareix a la nostra esquerra.
La brecha està neta de neu, però no així l' aproximació final. Per entrar-hi renunciem a la neu del costat de la paret amb una rimaia massa oberta. Ens decidim per la pala de neu que baixa cap al costat est. Calcem grampons i resseguim una antiga traça que només s' intueix. Pugem sense encordar, un primer ressalt es salva fàcilment, encara sense entrar dins la Brecha, l' Albert obre el segon ressalt seguit d'en Fèlix, la Mariona, en Joan, la Dolors, i l' Emili que tanca a darrera. Es van salvant els ressalts i en el tercer que després ja dona pas a la pared equipada amb una mena de rodons de ferro que fan d' esglaons, la Dolors s'ha quedat una mica distanciada dels de davant. Té una lesió als lligaments creuats del genoll dret, que l' ha tingut allunyada de l' activitat uns mesos, això ha fet que tingui aquesta cama poc musculada, i a falta de força a la cama, tira de braços. Un bloc que semblava prou segur, cedeix, i la Dolors cau uns dos o tres metres avall just damunt del ressalt que l' Emili encara no ha pujat. L' Emili pot esquivar el bloc, que només el colpeja lleument al maluc esquerra. La Dolors queda immòbil de bocaterrosa just al caire del ressalt, mig metre més, i hauria sortit volant cap avall. " ...- Dolors, t'has fet mal? "- ... tinc sang ..." L'Emili puja fins al seu costat. Sagna abundosament pel nas, on té una ferida, i un fort cop. Els companys que estan més amunt han seguit l' ascensió sense adonar-se de res perquè el tercer ressalt els impedeix la visió. 
L' Emili crida pausadament sense alarmar a ningú: ...- Albert !" " ...- Si, digues ..." " ...- , hauries de baixar amb la corda, la Dolors necessita encordar-se, ha caigut, però està bé. "
Han estat parlant un moment. La Dolors ha dit de baixar, s'ha espantat( i qui no !), el nas li fa mal, i no sap si creu-re el que li diu l' Emili, que li treu importància. " ...-Baixar ara, és més difícil que pujar...", li diu, poc convençut.
Arriba l' Albert que ràpidament es fa càrrec de la situació. Monta una reunió amb una baga, mentre la Dolors es posa el baudrier, ja no sagna. Puja el ressalt assegurada des de baix per l' Emili. L' Albert seguirà assegurant-la fins sortir de la Brecha. Tots tenim la certesa de que s'ha trencat el nas. Aturats abans de fer l'última pujada, la Dolors s' anima amb les bromes dels companys. En poc més de mitja hora som al cim.
Fa vent, de moderat a fluix, segons deia el pronòstic, que l' encerta. Al cim ens atrapa una parella que també eren al refugi. Després de les fotos no tardem a baixar. Anem cap al nord per començar a desgrimpar de seguida en direcció oest i després entrem de ple a la Gran Diagonal, per on seguim desgrimpant ara ja més fàcilment, tot i que cal anar en compte. Anem a poc a poc, i es fa llarga.
Quan deixem el rocam, en un collet, ens aturem per dinar. Seguim baixant, passem pel costat del Abrigo Michaud, i seguim fins al Ibón Chelau, des de aquí forta baixada fins a l' embassament d' Arriel Alto, que resseguim per l'esquerra i anem baixant pels altres estanyets d' Arriel al finals dels quals veiem la darrera llarga baixada que ens portarà fins al camí que ve del refugi de Respomuso. Quan hi arribem fem el camí de tornada cap a la Sarra, cadascú al seu ritme, gairabé tots individualment.
De tornada al càmping ens acomiadem de l' Albert que torna cap a Barcelona. Dutxa, i curt relax, hem de fer el sopar, ... bé no tots. La Dolors va a l' ambulatori que hi ha a Escarrilla, que està de guàrdia, i li diuen d'anar a fer-se una radiografia a... Osca! L' Emili l' acompanyarà a l' hospital i no tornaran fins a 2/4 de 4 de la matinada, i encara l' endemà hi hauran de tornar per la visita del otorrino. Finalment el nas no s'ha trencat, només una fissura i el dolor del cop.
Divendres, 22. Al matí un bon esmorzar recupera les forces perdudes i després, mentre uns van a l' hospital, altres feinegen pel càmping i fan compres pel sopar. i En Joan i en Fèlix tornen capa Barcelona.
Al vespre arriben en Javi (un company de la Laura) des de Donosti, la Laura i la Susanna des de Barcelona i l' Eduardo que torna venir des de l' Hospitalet de l' Infant. Quan arriben tots ja tenen el sopar a punt.
Els plans per demà són que la Laura, en Javi, i l' Eduardo aniran al Balaitous, el dubte és quin recorregut faran, la resta, Susanna, Dolors(ja recuperada), Mariona, Montse, Òscar, i l' Emili faran algun cim més tranquil.
Dissabte, 23. A les 6 del matí surten el grup del Balaitous, i en tindrem una crònica a part.
A les 9 quedem el grup que avui tindran a la Montse i l' Òscar com a guies. Porten vuit o nou mesos vivint a Escarrilla i coneixen sobradament totes les muntanyes dels voltants. Anem a Sallent i sortim d' uns 1.300m, des de prop de la piscina del poble, agafem un camí que passa pel costat d'uns horts, i més endavant trobem un corriol que puja per una pineda, està ben fresat i només cal seguir les marques i alguna fita, ens anirà pujant fins que trobem la pista que bé de l'embassament de la Sarra. L' anem retallant seguint un corriol i fins que arribem a un refugi precari a la Majada de Sancha Collons (textual, segons IGN-Spain), aquí fem una aturada per menjar quatre ganyips, i gaudir de l'excel·lent dia.
Seguim cap a l' Ibonciecho, a 2.350m aproximadament, que deixem a la nostra dreta sense atansar-nos-hi. D' aquí fins el coll en un quart d'hora, i deu minuts més fins al cim del Musales de 2.653m . Hem fet uns 1350m de desnivell.
Ens hi estem força estona a dalt el cim. Dinem i ens relaxem profundament. Quan decidim baixar ho fem sense presses i no serà fins ben entrada la tarda que no arribarem a baix. De tornada a Escarrilla, i sense passar pel càmping, anem a fer una cervesa a Casa Ferrer, bar-restaurant i estanc, abans hem reservat taula per sopar al Rincón del Sarao, restaurant de l' Hotel Sarao. Mentre estem a la terrassa de Casa Ferrer truca l' Amadeu. Han estat amb en Feliu fent un barranc a pocs quilòmetres, i estan arribant a Escarrila. Els esperem i ens expliquem mútuament les aventures del dia. En Feliu i l' Amadeu dormiran al Sarao.
Sopem bé de preu i bo, i la fam no ens trepitja la parla. No retirem tard, l' Oscar demà vol matinar per entrenar, i els altres tenim un ull posat al rellotge, no en sabem res de la Laura i l' Eduardo. Quan arriben als voltants de les 12 de la nit, ja som tots dins els sacs.
Diumenge, 24. No tenim pressa per llevar-nos. Avui només hem de desmuntar tendes, carregar els cotxes i tornar cap a casa. Fem un esmorzar de forquilla i ganivet, fem un repàs a totes les existències del rebost, i endrapem com lladres les més suculentes. La Laura l' Eduardo i en Javi ens expliquen les seves aventures d' ahir, l' Amadeu ens torna a explicar per enèsima vegada no sé quin barranc amb la Raquel i en Xavi S., mentre en Feliu l'escolta amb somriure compassiu, la Dolors ja ni recorda com te el nas, la Mariona pren bona nota del pernil, la Susanna somriu, i a l' Emili l' atabala la feina que queda per fer. I potser són roses.
Fotos: Dolors, Mariona, i Albert.
algun matís de modernitat mínim). 9 barrancs seguits + una caminata de 7
