Text: Emili
SOBRE AQUEST BLOC
Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.
No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.
Pic de Peguera, a finals de setembre.
Text: Emili
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
31.10.10
0
comentaris
Rehabilitació del Xalet del CEC de la Molina
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
30.10.10
1 comentaris
CRÒNICA DEL TREKKING PEL MASSÍS DEL TOUBKAL
El dia 1 d’octubre a corre cuita sortint de la feina ens trobem a l’aeroport de BCN per sortir rumb al Marroc (Casablanca i Marrakech). Finalment arribem a la 1’00a al nostre RIAD de Marrakech. Tot en calma, el RIAD espectacular. Decidim anar a dormir doncs demà toquen diana a les 7’00, per marxar cap Imlil.
Dia 4, ens llevem a les 5’30 per esmorcar i ens posem en marxa ales 6’30. no som els últims però gairebé. Anem una mica a l’expectativa de saber com serà el camí i tot plegat. Objectiu el Toubkal 4160 i l’altre cim de 4008m. Anem avançant gent, fins i tot trobem un grup d’espanyols fent un reportatge per una televisió local. A les 9’30 fem CIM!! Sorpresos pel camí, la poca dificultat i a més la bona adaptació que hem fet tots. Gominoles de la triomfada, cacauets i uns riures.
Anem baixant per fer l’altre cim, i després girar cap a un 3900m on si va estavellar un avió al 1970..encara queden restes importants, el motor d’una hèlix, ferralla escampada per tot arreu... Arribem al refugi sobre les 14’00 després d’una baixada digna de trencacames!!! Increïble! Però quins horaris fem no??¿¿.. mengem i relax.
Dia 5. Avui en llevem a les 6’00, ja hem vist que no cal córrer... objectiu d’avui el Ras n’Ouanoukrim 4083m i el Timesguida 4089m. La veritat és que al final acabem disfrutant més ens aquests, ja que hi ha una grimpada, els paratges són molt macos i anem sols. A les 10’30 som al cim del primer, gominoles i a per el segon. Resumint que altre cop a les 14’00 al refugi, amb el dinar a punt pel nostre cuiner. Que més podem demanar?
Dies 10 i 11. aquests dies els deixem per fer turisme, des de conèixer tots el palaus, museus que hi ha pels matins, a endinsar-nos en el zocos, a comprar espècies, teteres, té verd a la menta, regatejar contínuament ( la Montse cal dir que al segons dia és ja tota una experta), menjar en llocs poc comuns i tastar plats, a fer una desitjada pizza en la plaça principal de Djema-el-Fna. Famosa plaça tant de dia com pel bullici de nit (fins i tot ens veiem al mig d’una batalla de cambrers..) Hem de dir que dos dies en aquesta ciutat, és més que suficient. Remarquem l’estada al Hamam, ons ens van fer un “piling exfoliant” a més d’un massatge relaxant i reconfortant, un experiència digna de provar.
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
28.10.10
0
comentaris
Ha mort Joan Solà
Aquest és un fragment del seu darrer artícle d' acomiat " Adéu-siau i gràcies! ":
"... Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. "
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
27.10.10
0
comentaris
CRONICA DE LA SORTIDA A LA CRESTA DE LES GENCIANES AL PIC OCCIDENTAL DE LA FONT NEGRE
23-10-2010
Avui toca matinar doncs anem a fer una cresta i el repte a mes de fer la cresta es aconseguir no fer servir els frontals. El repte es difícil doncs la proposta es de l’Albert i ja sabem com les gasta.
L’objectiu es la Cresta de les Gencianes al Pic Occidental de la Font Negre (2.830 m.) (Cerdanya francesa).
El nom de genciana es el de una flor que només creix en zones d’alta muntanya. La varem buscar i l’Albert la va fotografiar però ens ha de confirmar que era l’autèntica genciana (treball científic afegit).
Varem fer dues cordades, Javi Sanvicente-Rafa Ledesma i Albert Arboles-Joan Ramón. L’Amadeu ens va acompanyar en l’aproximació amb el seu gos, un pastor alemany anomenat Gel. El Javi també va portar els seus gossos, el Ying i la Yang que van crestejar amb nosaltres durant una bona estona.
Arribem a la Portella de les Valetes en 2,30 hores on comença la cresta, ens equipem e iniciem l’ascensió.
Trobem varius passos de IIº i algun de IIIº sempre amb un pati important en el vesant esquerra, en canvi per la dreta era per on podíem salvar els grans blocs que anàvem trobant. De sobte arribem a una bretxa on es troba els pas de IVº segons les ressenyes.
Des de baix la via es veu molt evident però amagava una sorpresa que no veiem.
La primera cordada es posa en marxa i el Javi comença a obrir via. Feia una mica de vent i varem tindre que posar-nos el guants doncs feia fred.
Arriba a una fissura on s’ha de ficar dintre i desapareix als nostres ulls. Ja no el veiem ni sabem lo que està fen. Està callat, no diu res.

Javi, va tot be? Triga una mica en contestar. Siiiiiii. Seguim sense veure’l.
De sobte apareix els seu casc blanc i el veiem rebufant amb cara d’espantat. Segueix sense dir res.
Puja el Rafa ja assegurat i també triga lo seu. Darrera i sense perdre temps puja l’Albert aprofitant les assegurances que ha posat el Javi. També triga una mica i m’entres l’asseguro em quedo solet amb el Ying i la Yang que no paren de plorar per que ja es veuen venir que es queden baix i sols.
Em toca pujar i quan arribo a la fissura m’adono de la dificultat que s’han trobat els companys. Es una xemeneia de un cinc o sis metres molt estreta i encaixonada quasi sense res per agafar-se i on posar els peus. A mes s’ha de pujar cap a la dreta per sortir a una petita lleixa que a sobre te neu. Per flipar.
Trigo com tres quarts d’hora en sortir d’aquell forat però finalment surto esbufegant i maleint al que ha fet la ressenya.
El Javi diu que aquest pas no pot ser un IVº, això ha de ser un V o V+.
Lo bo del cas es que el pas es pot evitar per la dreta de la bretxa amb un pas de IIIº però sinó ens encigalem no estem contents, som així no ho podem evitar.
Ara ja fins el cim tot son passos de IIº i un de IIIº que te un pitó no sabem encara el perquè.
Dalt hi ha varius pics que no sabem ven be quin es quin. Pugem a un que sembla el mes alt i comencem a baixar per una tartera interminable que ens portarà a la base del Circ de Pedrons i al llac del mateix nom. Des d’aquí ja fins el cotxes, on arribem de nit. (Jo m’he posat el frontal).
Hem arribat de nit però el repte ha estat conquerit.
Per preservar un amic 3 coses són necessàries: honrar-lo quan estigui present, valorar-lo quan estigui absent, i assistir-lo quan ho necessiti.
Text i fotos : Joan Ramón
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
27.10.10
0
comentaris
Dôme de Miage i Mont Blanc
Un altre Mont Blanc (variant dels inexistents campaments d'alpinisme d' aquest 2010 ). No en tenim una crònica detallada però si els comentaris dels nostres amics, i una magnífica col·lecció de fotos.
Varen sortir de Les Contamines cap el refugi de Tré la Tête, des de on van pujar pel llarg pedregar de la morrena del glaciar, i pels obligats passos ferrats i escales, que porten al refugi de Conscrits on varen fer nit.L'endemà tocava anar cap a el refugi Durier.
La Montse ens ho deia així: " ...Bé, les vacances per els Alps fantàstiques, tot i la meteo (massa aigua)!!! Això si, pel que he vist dels Alps aquest any, ha fet molta calor i les rimaies estan totes super obertes, les arestes són molt molt fines (oi, Rafa??jejeje!!), hi han moltes plaques de gel,... en fi, s´ha d'anar amb molt de compte!! Per no dir, tots els grups que et trobes amb un guia que no saben ni on es fiquen! quina por!!!
Des de Chamonix, telefèric a l' Agulla de Midi, i baixada cap el refugi de Còsmiques per sopar i dormir.
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
12.10.10
0
comentaris
Obergabelhorn (4.063m)
Bé, espero que us agradin les fotos i no sabeu el goig que em dona poder compartir-les amb vosaltres així com l´experiència viscuda. Espero que ben aviat ens veiem tots en alguna sortida i que aquest hivern fem moltes coses junts. Salut,
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
12.10.10
0
comentaris
El Mont Blanc per Sant Joan 2010
Confitat per
Alpinisme C.E.C.
el
11.10.10
0
comentaris













